L’Ajuntament de la Seu d’Urgell encarregarà a les àrees de recaptació i secretaria l’elaboració d’un informe jurídic i econòmic per conèixer el cost de les exempcions en entitats i institucions que, per llei, no estan obligades a pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI). La decisió s’ha acordat per unanimitat arran d’una moció presentada per la CUP i que finalment es va aprovar mitjançant la transacció presentada per l’equip de govern i les aportacions de la resta de grups. El text presentat inicialment per la CUP plantejava que el consistori instés directament els propietaris d’edificis d’ús religiós a pagar l’IBI.
 

L’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va recordar que la decisió sobre qui ha de pagar l’IBI no la poden prendre els ajuntaments sinó que depèn de l’Estat; i que pel que fa a confessions religioses, i en concret a l’Església catòlica, actualment es regeix pel concordat existent amb el Vaticà. Per tant, caldria que el Govern espanyol modifiqués aquest acord per poder instar des dels municipis a fer pagar l’IBI. En aquest sentit, actualment també estan exempts d’aquest impost entitats sense ànim de lucre i d’utilitat social, sindicats, partits polítics i la Creu Roja, entre d’altres. D’altra banda, Batalla va advocar perquè s’estudiï cas per cas quins edificis i serveis haurien de pagar l’impost. Així, des de CDC consideren que s’hauria d’aplicar als que generen un rendiment econòmic. A tot plegat hi afegeixen que hi ha serveis d’aquest perfil que ja paguen IBI, com és el cas dels albergs de la Sagrada Família i de La Salle o bé l’emissora del Bisbat, Ràdio Principat -actualment fora de servei. En canvi, Batalla considera que no s’hauria d’aplicar per a edificis com ara la Catedral, que s’utilitza de franc per a diferents actes públics i que és també un dels principals actius turístics de la ciutat.
 

Des del grup de Compromís, Conxita Rabassa va coincidir a recordar que la decisió sobre quines entitats han de pagar l’IBI depèn de l’Estat. Rabassa també va apuntar que ICV ja havia presentat un moció en la mateixa línia l’any 2012. Compromís es va mostrar d’acord amb la majoria de punts plantejats per la CUP, però va rebutjar que es parlés de «privilegis de l’església» i va advocar perquè, en tot cas, s’insti l’Estat a redefinir aquesta qüestió i es busqui el màxim consens entre les institucions implicades.
 

Per ERC, Berta Vidal hi va afegir que cal estudiar totes les «casuístiques» de cada edifici i servei, atès que hi ha casos en què sí que estaria justificat exigir el cobrament de l’IBI i d’altres en què no seria necessari atès que no generen rendiment econòmic.
 

El portaveu de la CUP, Pau Lozano, va justificar la proposta inicial tot recordant que l’IBI representa un 30% dels ingressos municipals. Lozano considera que instar les institucions religioses a fer aquesta contribució seria una bona manera de millorar les arques del consistori i que algunes de les exempcions de què gaudeix l’església catòlica provenen dels pactes fets amb l’Estat durant la transició, en un context que encara estava condicionat per la dictadura franquista.
 

En aquest sentit, la CUP creu que l’actual «procés constituent» de Catalunya és un bon moment per plantejar aquest canvi. Un argument que Compromís va posar en dubte en el ple de l’ajuntament, tenint en compte els esdeveniments de les darreres setmanes en la política catalana. 

ERC exposa les condicions per aprovar els comptes/  El grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell va exposar ahir en roda de premsa les condicions que ha plantejat a l’equip de govern (CDC) per a l’aprovació del pressupost de l’any que ve, que es debatrà en un ple extraordinari avui a les 20 hores. El portaveu republicà, Francesc Viaplana, considera «realistes i assumibles» les demandes que s’han posat sobre la taula.