El Govern no tira encara la tovallola i augura que el Partit Liberal acabarà afegint-se al Pacte d’Estat proposat per tal que «Andorra sigui una sola veu» en les negociacions que s’estan duent a terme amb la Unió Europea i, que tenen com a objectiu principal arribar a un Acord d’Associació.
 

Tot i les crítiques del president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, respecte a la minsa informació aportada per l’Executiu, el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, es va mostrar confiat perquè es pugui reconduir la situació i «el principal partit de l’oposició subscrigui el Pacte d’Estat», el que permetria donar més força a la negociació davant les autoritats comunitàries, i en aquest sentit, «el grup liberal ha d’estar», va afegir.
 

Saboya va ratificar les declaracions expressades la setmana passada pel mateix Martí en relació a que el Govern no va donar cap ultimàtum per tancar un acord, que va fixar en principi per a mitjans del proper mes de gener. 
 

El titular d’Exteriors va explicar a EL PERIÒDIC que l’escenari de diàleg amb totes les forces polítiques «ha de ser intens, franc i transparent» per la importància que significa un pacte d’aquestes característiques per al futur encaix d’Andorra dins d’Europa i, per tant,  «encara hi ha marge suficient per a la negociació fins a mitjans del mes vinent». 
 

En qualsevol cas, el màxim responsable de la cartera ministerial, va voler puntualitzar que al febrer ja hauria d’estar enllestida una proposta de document a presentar a la UE. Saboya va demanar al grup liberal «la voluntat política necessària per resoldre la situació per no desmarcar-se d’un acord tan important». 

 

DOSSIERS / Els dossiers van ser lliurats als diferents representants dels grups parlamentaris el 16 de desembre passat, just el dia en què s’acabava el termini per a fer-ho. 

Saboya, a més, va respondre Pintat sobre la necessitat que la negociació es produís en seu parlamentària, tot afirmant que des de l’inici del full de ruta «14 vegades he comparegut al Consell», per la qual cosa considera que segueix vigent «l’oferiment de poder compartir la informació amb una metodologia de treball oberta a tots els grups».
 

Uns treballs que es poden perllongar durant dos o tres anys i que hauran de desembocar en la convocatòria d’un referèndum, segons el compromís adquirit per Martí.