Després d’una esgotadora nit de Nadal, el Lluquet i el Rovelló es queden adormits a la vora del foc amb ganes de menjar-se el gall de l’endemà. Mentre dormen, tenen un somni fantàstic en què en Satanàs, en Llucifer i les fures faran tot el possible per impedir que els pastors vagin a donar la benvinguda al Messies i intentaran eliminar el Lluquet i el Rovelló, que comptaran amb l’ajuda de l’àngel Sant Miquel per lluitar contra les forces infernals. A més, durant el camí, en Lluquet s’enamora de la Isabeló, la filla de Getsè.

La 22a edició dels Pastorets de Sant Julià de Lòria recuperen el relat tradicional de Josep Maria Folch i Torres, que es va estrenar el 24 de desembre de 1916. Per commemorar el centenari de l’obra de teatre, la més representada a Catalunya, la direcció dels Pastorets lauredians ha optat per tornar a l’esperit tradicional de la història.

Enguany, la direcció s’ha intercanviat els papers i el director de la funció és Joan Hernández –que també s’encarrega de l’escenografia– i l’ajudant de direcció, Alfons Casal. L’equip artístic està format per actors i actrius amateurs del Principat: Guillem Weis, com a Rovelló; Lluís Adran és Lluquet; Antoni Rabasa, de nou com a Satanàs; Anna Mangot, en la pell de Llucifer; Maria del Mar Guerrero és Sant Miquel; Ainoa Martos interpreta l’arcàngel Gabriel, i Maria Adran és Isabeló. A més, també hi participen desenes de persones més interpretant la resta de papers, com les fures, els pastors, la Verge Maria, Sant Josep i el nen Jesús, i la resta de personatges que deambulen pel somni dels protagonistes.

Els pastorets 2015-2016 ja s’han representat en dues ocasions aquest cap de setmana, el dia de Sant Esteve i ahir a la tarda. Les dues últimes funcions seran els dies 3 i 6 de gener, a les sis de la tarda.

Les paraules del director

En el llibret sobre Els pastorets editat pel Comú de Sant Julià de Lòria, Joan Hernández dedica unes paraules a l’espectacle. El director recorda que anys enrere hi va participar com a actor, interpretant un dels dimonis, i que quan fa un parell d’anys Alfons Casal li va oferir ser l’ajudant de direcció ho va acceptar amb «especial il·lusió (...) i em vaig sentir orgullós de poder jo formar part d’aquesta família, aquesta gran família que formen cada any ‘Els Pastorets’ de Sant Julià de Lòria». Hernández puntualitza que «tot i que fa molts anys que em dedico a les arts escèniques a Andorra, encara no havia tingut la possibilitat de treballar en aquest espectacle tan tradicional de les festes de Nadal i tan especial per a la gent, sobretot, de Sant Julià».

El director subratlla que l’espectacle dóna l’oportunitat «d’agermanar diferents persones de diferents pobles en un mateix espectacle» i afegeix que tot l’equip que participa en Els pastorets, tant la direcció com l’artístic i el tècnic, manifesta «afecte i amor per aquesta història». Hernández debuta com a primer director i no escatima en agraïments, sobretot a Alfons Casal, que li ha donat el relleu.

Precisament, el tàndem Hernández-Casal ha estat innovador amb el clàssic lauredià. Aquest any, la direcció ha volgut «reforçar  el to còmic de l’espectacle, perquè sentit de l’humor n’hi ha i força, al text. Una influència del ‘clown’, del pallasso, pren forma en els diferents personatges de l‘obra». Amb tot, «també hem volgut recuperar la tradició amb les escenes de l’Anunciació de Maria o la construcció del portal de Betlem, tradició màgica i cultural que, a casa i al carrer, ens acompanya en aquestes dates».

Sigui com sigui, amb més humor o sense, Els pastorets és una tradició nadalenca que lluny de perdre adeptes es reforça cada Nadal a l’escenari lauredià.