Andorra no és país per a autònoms. Si la prestigiosa revista econòmica Forbes inclogués el Principat dins la llista en què periòdicament cataloga les condicions, les quotes i diferents pagaments que els treballadors per compte propi han de fer a la Seguretat Social i administracions i procedís, així, a la seva puntuació, ens quedaríem a l’insuficient i se’ns situaria entre el top cinc dels països on més costosa surt l’emprenedoria. 
 

Mentre que, segons la publicació, el país veí del nord és el més benèvol amb el col·lectiu de persones que treballa per compte propi, Andorra es decanta per la tendència del sud; Forbes situa Espanya a la cua dels Estats on l’autonomia té unes millors condicions, degut a la imposició d’una quota mensual de 260 euros i escaig. Aquesta xifra, aquí, se situa –amb excepcions si s’apliquen reduccions i altres paràmetres– als 408 euros. L’avantatge: aquí únicament s’ha de presentar la declaració una vegada a l’any –novament amb algun cas a part–, mentre que el malaurat autònom a Espanya ho ha de fer de forma trimestral i periòdicament cada any.

 

Diferències entre europeus/ França és als autònoms el que Chamonix als esquiadors. S’endu l’excel·lent a la catalogació feta per la revista especialitzada en negocis, posicionant-se al primer lloc. I, mentre que el veí gal encapçala el top ten dels Estats europeus en què és més factible tirar endavant l’activitat professional sense els lligams amb un cap, el del sud cueja; Espanya, que sí va ser inclosa a l’anàlisi realitzat pels especialistes de Forbes i que va quedar relegada als darrers llocs pel fet d’imposar als autònoms una quota mensual de 260 euros. Al Principat, aquesta mena de cotització gairebé duplica l’espanyola.
 

Fora dels països europeus i, com no podia ser d’altra forma, l’anàlisi de la situació dels autònoms arreu d’Europa inclou com a excepció un estat forà però de referència mundial i que no posarem en comparació amb el Principat perquè són odioses i per les evidentíssimes diferències existents, però no podem deixar de fer-hi referència: als Estats Units, els autònoms paguen pel que produeixen. No hi ha quotes. Únicament s’ha d’aportar el 15% del que s’ingressa al final de cada exercici. 
 

Una situació similar es produeix ben a prop: a Portugal, que obté un notable per part de Forbes i se situa ben per sobre d’Espanya –i Andorra si fos avaluada–, l’autònom no paga quotes ni impostos al llarg de l’any sinó que en finiquitar-lo aporta un 24,5% dels guanys. 

 

Pagaments mensuals a Andorra/ Per molt que els autònoms aposentats al Principat puguin acollir-se a reduccions, el cost segueix oscil·lant entre quantitats que se situen molt per sobre dels preus estipulats arreu del continent i més enllà d’aquest, situant-se entre els 200 i 300 euros majoritàriament.
 

Així, la base de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi al país, per a l’any que s’esgota, va ser fixada en 2.042,54 euros mensuals, regits pel sou base mitjà (i als que molts autònoms no arriben ni en dos mesos.
 

Partint d’aquesta base, aquell qui s’atén al 100% de la cotització abona mensualment els més de 400 euros ja esmentats. No obstant, l’aportació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), al contrari del que succeeix amb els assalariats, que cotitzen –per ara– el 5,5% del seu sou, per als autònoms és esglaonada. És a dir, els professionals independents poden acollir-se a reduccions contemplades per la llei, amb les que passen a pagar el 75, el 50 o, en alguns casos, el 25% del muntant final de 400 que s’imposa si un cobra aquests més de 2.000 euros de partida. 
 

Per atenir-se a aquests reduïments cal, però, complir certs requisits que s’hauran de justificar als despatxos. Per exemple: un jardiner que realitzi tasques puntuals en llars particulars i que, en finalitzar l’exercici, no acumuli més de 24.000 euros, pot sol·licitar pagar el 75% de la base de cotització; d’aquesta manera, passa a abonar 306,38 euros. La mateixa xifra paga quelcom qui es troba dins dels 24 mesos inicials dins la seva activitat. I per als debutants, existeix l’opció d’aixoplugar-se sota la quota reduïda a la meitat, una facilitat per agafar embranzida que, no obstant, només és vàlida durant el primer any. Novament, tenint en consideració certes excepcions. 
 

La cotització mínima existent al Principat, per a la que cal complir paràmetres certament exigents i que solen ser poc freqüents entre els treballadors per compte propi, suposa una despesa de 100 euros i escaig. 

 

Altres consideracions de l’informe/ L’examinació que segueixen els analistes de Forbes també té en compte altres requisits a l’hora de catalogar els estats, com per exemple la periodicitat amb què han de justificar comptes les prestacions que se’ls facilita. Tampoc aquí Andorra rascaria punts. Per reduir la despesa mensual amb la CASS, l’autònom pot sol·licitar cotitzar només a la branca general. En què resulta això? En perdre la possibilitat de rebre una pensió de les arques de la seguretat social un cop superada l’edat laboral. Precisament, aspectes com aquest, la facilitació d’assegurances o donar accés a altres serveis són valors afegits que el magazín veu amb bons ulls.
 

I per rematar, les declaracions en finalitzar l’exercici. Com no podia ser d’altra manera també en aquest cas hi ha excpecions i, si bé la majoria ho fan de manera anual, molts autònoms han de presentar els seus comptes davant de tributs i fronteres de manera trimestral. En definitiva... El suspès estaria més que justificat; no som país per a autònoms.