ESCALDES-ENGORDANY
L’Arxiu Nacional digitalitza l’extens fons de Fèlix Peig
Els arxivers nacionals i comunals constitueixen un grup de treball
L’Arxiu Nacional d’Andorra continua amb la seva política de reproducció dels fons documentals perquè, a més de garantir-ne la seva conservació, també siguin consultables. La millor manera de preservar i difondre el fons que conserva és la digitalització tant de la documentació textual com de la cartogràfica, la fotogràfica i l’audiovisual. El nou projecte endegat per l’Arxiu Nacional consisteix en la digitalització de protocols notarials, pel·lícules rodades en 16 mm, plànols i negatius del fons Fèlix Peig.
El treball de digitalització va començar l’octubre passat i s’allargarà fins al març del 2016, període durant el qual els fons no seran consultables, segons consta en el Butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra, corresponent al desembre del 2015.
Entre els documents que estan en procés de digitalització hi ha 60.000 negatius del fons Fèlix Peig, «un dels fons fotogràfics més grans en volum i d’una importància cabdal per entendre la història d’Andorra entre el període dels anys 1953-1985». Peig Ballart va ser el fotògraf no oficial del Consell General durant 30 anys (1953-1983) i se’l considera el primer fotoperiodista d’Andorra. El seu llegat fotogràfic de més de 60.000 negatius mostren l’evolució del país durant unes dècades de gran transformació. Entre les seves imatges hi ha la de l’accident del primer avió que va aterrar al Principat l’any 1956 i l’incendi del santuari de Meritxell l’any 1972.
Actualment també s’estan digitalitzant pel·lícules oficials rodades en format de 16 mm procedents del fons del Govern, en què es poden veure enregistraments d’actes oficials i esdeveniments especials celebrats entre els anys 1965 i 1985. L’Arxiu explica que «l’obsolescència tecnològica i el desgast dels suports analògics obliguen a migrar els documents cap a formats digitals a gran resolució per preservar les imatges en suport cinema».
La tasca de digitalització també inclou 50 plànols de l’Arxiu de l’Antic Comú d’Andorra la Vella i 146 protocols notarials dels fons Notaria Maties Aleix i Cambra de Notaris i els documents del fons familiar Casa Colat.
GRUP DE TREBALL / D’altra banda, la publicació Arxivand també revela que s’ha creat un grup de treball d’arxivers nacionals i comunals amb l’objectiu de «crear una política comuna de gestió documental en l’àmbit de l’Administració pública, crear una xarxa de col·laboració i de suport per a l’impuls i la implantació d’aquestes polítiques, assegurar unes línies comunes en la gestió i organització de la documentació produïda per l’Administració Pública, i obtenir un informe sobre l’estat de la qüestió de la gestió documental al país i les necessitats legislatives, de recursos, d’espai, etcètera, que podem tenir».
L’Arxiu Nacional destinarà al grup de treball dos tècnics i les reunions se celebraran cada dos mesos de forma rotativa en les diferents administracions, és a dir, a la seu de l’Arxiu Nacional i als diferents arxius comunals.
El treball de digitalització va començar l’octubre passat i s’allargarà fins al març del 2016, període durant el qual els fons no seran consultables, segons consta en el Butlletí de l’Arxiu Nacional d’Andorra, corresponent al desembre del 2015.
Entre els documents que estan en procés de digitalització hi ha 60.000 negatius del fons Fèlix Peig, «un dels fons fotogràfics més grans en volum i d’una importància cabdal per entendre la història d’Andorra entre el període dels anys 1953-1985». Peig Ballart va ser el fotògraf no oficial del Consell General durant 30 anys (1953-1983) i se’l considera el primer fotoperiodista d’Andorra. El seu llegat fotogràfic de més de 60.000 negatius mostren l’evolució del país durant unes dècades de gran transformació. Entre les seves imatges hi ha la de l’accident del primer avió que va aterrar al Principat l’any 1956 i l’incendi del santuari de Meritxell l’any 1972.
Actualment també s’estan digitalitzant pel·lícules oficials rodades en format de 16 mm procedents del fons del Govern, en què es poden veure enregistraments d’actes oficials i esdeveniments especials celebrats entre els anys 1965 i 1985. L’Arxiu explica que «l’obsolescència tecnològica i el desgast dels suports analògics obliguen a migrar els documents cap a formats digitals a gran resolució per preservar les imatges en suport cinema».
La tasca de digitalització també inclou 50 plànols de l’Arxiu de l’Antic Comú d’Andorra la Vella i 146 protocols notarials dels fons Notaria Maties Aleix i Cambra de Notaris i els documents del fons familiar Casa Colat.
GRUP DE TREBALL / D’altra banda, la publicació Arxivand també revela que s’ha creat un grup de treball d’arxivers nacionals i comunals amb l’objectiu de «crear una política comuna de gestió documental en l’àmbit de l’Administració pública, crear una xarxa de col·laboració i de suport per a l’impuls i la implantació d’aquestes polítiques, assegurar unes línies comunes en la gestió i organització de la documentació produïda per l’Administració Pública, i obtenir un informe sobre l’estat de la qüestió de la gestió documental al país i les necessitats legislatives, de recursos, d’espai, etcètera, que podem tenir».
L’Arxiu Nacional destinarà al grup de treball dos tècnics i les reunions se celebraran cada dos mesos de forma rotativa en les diferents administracions, és a dir, a la seu de l’Arxiu Nacional i als diferents arxius comunals.