• Grup 62 en rellança l'Obra Completa', inclosos els dos títols andorrans, a través de la impressió per demanda

Evocava dies enrere l’escriptor Antoni Morell en aquestes mateixes pàgines la visita que als primers anys 70 va girar Josep Pla a la Casa de la Vall per oferir el volum número 27 de la seva Obra Completa als síndics del moment, Julià Reig i Marc Vila. Un petit món del Pirineu –així es titula el volum– conclou amb Les valls d’Andorra, poc més de 200 pàgines que constitueixen l’aproximació literària al nostre país més extensa (i intensa) que va sortir de la ploma de l’empordanès, i un llibre avui pràcticament introbable, com la resta –d’altra banda– dels 46 volums de l’Obra Completa planiana, exhaurits la majoria des de fa més d’un decenni. O ho era, d’introbable, perquè aquesta mateixa setmana Grup 62 ha anunciat el rescat de les 30.00 pàgines que constitueixen el llegat literari de Pla a través de l’anomenada impressió per demanda.

Vet aquí un sistema pioner al mercat editorial català (i espanyol) que s’ha aplicat per primera vegada amb l’OC de Pla –inclosos, i aquí està la gràcia, els volums exhaurits– i que permet el client sol·licitar a la seva llibreria l’exemplar desitjat amb el compromís de l’editorial de servir-lo en un termini màxim de tres setmanes. A més, es tracta d’una reproducció fotogràfica digital, fidel en tot a l’original, que en respecta la qualitat del paper, l’estètica clàssica i la tipografia, amb l’única diferència que tindrà la portada en rústica –en lloc de la tapa dura original. El preu, 40 euros el volum (excepte el 45, Imatge, 50 euros). I la col·lecció completa, 1.750 euros. La impressió per demanda li estalvia al segell la costosa reedició de la col·lecció sencera i garanteix en canvi la disponibilitat il·limitada i quasi immediata de tots els volums. L’operació, segons Jordi Cornudella, editor responsable de l’OC, també es podrà fer des les llibreries andorranes, amb l’única pega que el servei es podria demorar uns dies més –en cap cas, més d’una setmana.

Andorra, segons Pla

Les valls d’Andorra és l’últim i el més extens, però no pas l’únic llibre que Pla va consagrar al Principat. El primer, Andorra l’any 1943, va ser inclòs al volum 9 de l’OC, Viatge a la Catalunya vella, molt més breu –amb prou feines una vintena de ràpides pàgines– i té com a principal interès el contrast de les opinions que hi aboca amb les que li inspirarà l’escapada andorrana de tres decennis després. Recordem-ho: som als primers anys 40. Diu Pla que s’ha atansat fins al Principat per respirar els «aires fins» i curar-se de la pleura. Però no ens deixem entabanar: és tan sols una excusa per disparar un primer dard contra (les) Escaldes: «Per curar la pleura el millor és menjar bé i dormir millor. Però sembla que hi ha un altre mètode. La pols de les carreteres és excel·lent per a les pleures, i la prova és que els picapedrers solen tenir uns pulmons magnífics. Per portar a cap aquest mètode, les Escaldes és un poble excel·lent».

En aquest viatge primigeni, també reben Sant Julià i Andorra la Vella. De la primera, en diu que és un poblet «rústec, negre, immergit en l’aclaparament de les muntanyes circumdants», i aprofita per descriure el síndic del moment, Francesc Cairat, com un andorrà «del partit antic»: «No els tracto pas, però sempre m’han agradat, els homes dels partits antics». Encara té sort, perquè Cairat és un dels escassos andorrans de carn i ossos –a banda dels estereotips– que apareixen a les pàgines de Pla, que sembla haver visitat un país desert. La capital no en surt millor parada, «una barreja d’antic i modern, amb cases d’estil idiota, altes i desmarxades, de formes fredes –les cases que a l’alta muntanya sol construir el carnisser». Al 1943, Pla ja es mostra vivament interessat per dos dels més conspicus tòpics locals: «Andorra és una reminiscència feudal d’una puresa absoluta», diu. Tampoc no es mostra gaire original quan insisteix que l’andorrà «per definició és contrabandista, excontrabandista o presumpte contrabandista».

Per a més informació consulti l'edició en paper.