Els alumnes del tercer curs de Segona Ensenyança del sistema educatiu andorrà clouran en poques setmanes un primer trimestre marcat per la incorporació de l’iPad 2 a les seves vides estudiantils. Es tanca, de la mateixa manera, el primer terç del tercer any en què té aplicació a les aules el Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea), un programa que, si ve es considera consolidat des de l’administració, se segueix veient amb desconfiança i suscitant reticències entre els pares dels infants però sobretot dels adolescents estudiants.
 

«Tot i que entenc que cal adaptar-se a la societat actual i la d’avui  es basa en les noves tecnologies, no m’acaba de convèncer això de que el nen llegeixi, faci matemàtiques, ciències... En definitiva, no m’agrada que la tauleta sigui la seva principal eina d’estudi, que es passi el dia davant la pantalla», va lamentar la mare del David, un nen de 14 anys que el passat setembre estrenava l’iPad com a substitut de bona part dels llibres que fins ara havia fet servir. No té clar, tampoc, que la inversió que suposa comprar aquest aparell acabi implicant a la llarga l’estalvi que s’atribueix a aquesta inversió. En encetar-se el pla el 2013, que avui dia ja abasta a un terç de l’alumnat del sistema andorrà i que preveu comprendre tots els cicles des primària i fins a batxillerat de cara al 2018, es va parlar que les famílies economitzarien fins a 550 euros. «El que no van pensar és que es tracta de nens i que parlem d’un estri que es pot trencar amb el mínim cop». 

Així com els pares del David, altres progenitors es mostren escèptics amb l’empra de l’iPad a les aules. «No és únicament per romanticisme. Tot i que sí que crec que a les escoles s’hauria d’incentivar la lectura de llibres [en format paper, no electrònics], també em fa patir la vista de la nena». Ja fa dos anys que la filla de l’Anna va amb l’iPad i, deixant de banda que considera que s’hauria de seguir donant impuls als llibres convencionals, el que també la preocupa és el fet que la seva filla de 13 anys es passi el dia davant de quadres lluminosos que tem puguin acabar repercutint en la seva salut visual. «A casa ja s’està amb l’ordinador per fer els deures, com a mínim a l’escola podrien seguir apostant pel paper». No obstant, no és del tot detractora: està bé que els eduquin en l’àmbit de les noves tecnologies, però no que s’hagin acabat convertint en el seu mode de vida.
 

Ambdues dones, «com molts altres pares i també professors», afegeixen una altra preocupació a la de la vista i la constant atenció dels seus fills vers aquestes pantalles portàtils. Si bé creuen que la majoria dels educadors s’estan encarregant d’ensenyar hàbits i usos i mostrar com racionalitzar el temps dedicat a les noves tecnologies, no saben si els joves sabran discernir la frontera entre la utilització necessària i l’abús. 
 

Les tauletes entren dins del grup d’instruments amb què la població d’avui dia es comunica de manera més ràpida, econòmica i amb indiferència de la seva situació en l’espai i el temps. Cal sumar a aquest fet que, sobretot els alumnes de segona ensenyança, «entren en una època difícil, on sentir-se acceptat i integrat a la comunitat és més important que pràcticament tot».
La por que, un cop a classe, releguin els estudis a qualsevol dels aplicatius als que internet els dóna accés , és una altra de les seves fòbies. La seguretat i prohibicions aplicades no garanteixen que se les enginyin per distreure’s d’altres formes més difícilment enxampables que les notetes que passen de taula a taula, tècnica que d’altra banda era utilitzada amb mirament per què es corre el risc que la missiva sigui llegida per part de terceres persones.
 

 

També entre els professionals hi ha dubtes en aquesta matèria. Molts psicòlegs experts han advertit constantment els darrers anys del perill que pot suposar la dependència a mòbils i demès tecnologies. Aquesta prudència va anar apaivagant-se amb la normalització d’aquestes noves tecnologies, en esdevenir no tan noves. Així, expets de l’àmbit asseguren que no és negatiu fer ús d’aquests aparells si se sap trobar l’equilibri entre treure’ls utilitat i fer-los servir per a activitats prescindibles. És a dir, saber no traspassar la barrera entre el fer servir els iPads pel necessari o perdre el temps davant d’aquestes pantalles.