ANDORRA LA VELLA
El contracte de noces d’Ermessenda
‘Andorra Aeterna’ localitza a Pau els capítols matrimonials que van unir Castellbò i Foix
El vescomte Arnau de Caboet va pactar, l’any 1159, amb el bisbe d’Urgell Bernat Sanç, protegir el bisbat, i d’aquesta manera es va fer amb la possessió dels drets polítics, militars i judicials d’Andorra, però no amb la seva la sobirania. La filla d’Arnau de Caboet, Arnalda, es va casar amb el vescomte Arnau de Castellbò, l’any 1185, fet que va molestar el bisbe. L’única filla d’Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es va casar el 1207 amb Roger Bernat II de Foix.
Els capítols matrimonials entre Ermessenda de Castellbò i Roger Bernat de Foix es van establir el 10 de gener de 1203 a Tarascó, però el bisbe ho va voler impedir perquè la casa de Foix era la seva enemiga i, fins i tot, va acabar empresonant Arnau i Ramon Roger, pares dels nuvis. Amb tot, el matrimoni es va acabar celebrant uns anys després, unint les cases de Caboet, Castellbò i Foix.
El document contractual en què Ermessenda i Roger Bernat es comprometien a casar-se era desconegut fins fa poc. L’equip d’historiadors contractat per La Biblioteca Impossible, projecte de Miquel Huguet, va localitzar el document inèdit a l’Arxiu dels Pirineus Atlàntics, a Pau (Aquitània). La troballa la van fer Toni Ubach i el recentment traspassat Pere Canturri.
Del pergamí original se n’ha fet un facsímil que s’inclou dins del luxós volum Andorra Aeterna, que recopila els documents més rellevants de la fundació i la història del Principat. El document correspon a una de les dues meitats ja que cada part es quedava amb un original. La localitzada, probablement, pertany als de Foix. De l’altra part se’n desconeix la localització, ni tan sols si encara es conserva.
El text diu: «Arnau de Castellbó dóna a Roger Bernat [comte de Foix] la seva filla Ermessenda com a esposa i, en dot d’aquesta, els béns que va obtenir amb la seva esposa, és a dir, la contoria de Caboet amb tots els seus drets i dominis, castells, viles, municipis, homes i dones, i el vescomtat de Cerdanya amb tots els feus i alous, però amb reserva d’úsdefruit, amb excepció de la vall d’Andorra i la de Sant Joan. Per la seva part, Ramon Roger, comte de Foix i pare de Roger Bernat, dóna a Ermessenda, com a esponsalici, diverses possessions i el comtat de Foix quan mori i garanteix el dot d’Ermessenda en dos mil morabatins».
Els capítols matrimonials entre Ermessenda de Castellbò i Roger Bernat de Foix es van establir el 10 de gener de 1203 a Tarascó, però el bisbe ho va voler impedir perquè la casa de Foix era la seva enemiga i, fins i tot, va acabar empresonant Arnau i Ramon Roger, pares dels nuvis. Amb tot, el matrimoni es va acabar celebrant uns anys després, unint les cases de Caboet, Castellbò i Foix.
El document contractual en què Ermessenda i Roger Bernat es comprometien a casar-se era desconegut fins fa poc. L’equip d’historiadors contractat per La Biblioteca Impossible, projecte de Miquel Huguet, va localitzar el document inèdit a l’Arxiu dels Pirineus Atlàntics, a Pau (Aquitània). La troballa la van fer Toni Ubach i el recentment traspassat Pere Canturri.
Del pergamí original se n’ha fet un facsímil que s’inclou dins del luxós volum Andorra Aeterna, que recopila els documents més rellevants de la fundació i la història del Principat. El document correspon a una de les dues meitats ja que cada part es quedava amb un original. La localitzada, probablement, pertany als de Foix. De l’altra part se’n desconeix la localització, ni tan sols si encara es conserva.
El text diu: «Arnau de Castellbó dóna a Roger Bernat [comte de Foix] la seva filla Ermessenda com a esposa i, en dot d’aquesta, els béns que va obtenir amb la seva esposa, és a dir, la contoria de Caboet amb tots els seus drets i dominis, castells, viles, municipis, homes i dones, i el vescomtat de Cerdanya amb tots els feus i alous, però amb reserva d’úsdefruit, amb excepció de la vall d’Andorra i la de Sant Joan. Per la seva part, Ramon Roger, comte de Foix i pare de Roger Bernat, dóna a Ermessenda, com a esponsalici, diverses possessions i el comtat de Foix quan mori i garanteix el dot d’Ermessenda en dos mil morabatins».