ESCALDES-ENGORDANY
Andorra vol ser patrimoni
El projecte conjunt amb la Seu i Foix pretén que es reconegui la singularitat de tota l’àrea
La Unesco ja ha inclòs dos elements andorrans a la llista de patrimoni de la humanitat: la Vall del Madriu-Perafita-Claror, des del 2004, en la categoria de paisatge cultural, i des de fa uns dies, les falles, incloses en la candidatura transnacional de les Festes del foc dels solstici d’estiu (falles, haros i brandons). Després de l’èxit assolit es reprèn la idea de presentar una candidatura, de nou transnacional, per distingir la singularitat d’un territori que ha portat a la creació d’un coprincipat.
El maig passat, es va anunciar la possibilitat de preparar una candidatura que englobi les esglésies romàniques del Principat i Casa de la Vall –un dels Parlaments més antics d’Europa–, la catedral romànica de Santa Maria d’Urgell i els seus entorns medievals, i el castell de Foix. La idea del projecte és posar en valor la història del sud dels Pirineus, un territori mil·lenari que ha configurat un Estat. Andorra tornaria a liderar el dossier transnacional. A més, la Unesco ha lloat l’expedient de les falles, que ha qualificat de model a seguir.
Els orígens, a Castellbò i Foix
La connexió entre els tres territoris es remunta a l’any 988, quan el bisbe d’Urgell Sal·la es va posar en contacte amb el comte d’Urgell, Barcelona, Girona i Osona, Borrell II, per a una permuta de terres. El comte va donar a Sal·la les seves possessions a Andorra i a l’Alt Urgell i, a canvi, el bisbe li va entregar les seves possessions al Berguedà i al Ripollès. L’any 1001, el papa Silvestre II va enviar una butlla a Sal·la en què li reconeixia les possessions, entre les quals hi havia «tots els alous comtals de la vall d’Andorra».
L’any 1095, el senyor de les Valls d’Andorra, és a dir, l’Església d’Urgell, va acordar amb la casa de Caboet que els senyors protegirien el bisbat d’Urgell per defensar-se dels atacs dels comtes d’Urgell. A canvi, els Caboet es van convertir en infeudataris d’Andorra, un pacte ratificat l’any 1159 entre el bisbe d’Urgell Bernat Sanç i el vescomte Arnau de Caboet.
Amb l’acord, els Caboet es van fer amb la possessió dels drets polítics, militars i judicials d’Andorra, però no amb la seva la sobirania. La filla d’Arnau de Caboet, Arnalda, va ser la primera pubilla d’Andorra. A la mort del seu pare, el bisbe d’Urgell la va casar amb Bertran de Tarascó, però un cop va ser vídua es va casar amb el vescomte Arnau de Castellbò, l’any 1185, fet que va molestar el bisbe. L’única filla d’Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es va casar el 1208 amb Roger Bernat II de Foix, provocant la unió de les cases de Caboet, Castellbò i Foix.
El nét d’Ermessenda, Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò, casat amb Margarida de Bearn, va signar el primer pariatge, el del 8 de setembre de 1278, amb el bisbe Pere d’Urtx, que va establir la consenyoria d’Andorra entre el bisbe i el comte. El fill de Roger Bernat III, Gastó I de Foix i VIII de Bearn, es va casar el 1349 amb Elionor I de Navarra, unint els dos llinatges. Gastó i Elionor van ser els avis de Caterina I de Navarra, la reina que va ser expulsada el 1512 pel rei Ferran el Catòlic quan aquest es va annexionar el regne de Navarra.
Uns anys més tard, el besnét de Caterina, Enric III de Navarra, va heretar el 1589 el títol de rei de França (Enric IV) ja que la dinastia Capet s’havia extingit, i Enric era descendent llunyà de Beatriu de Borbó, esposa d’un fill de Lluís IX de França.
França va esdevenir anys més tard una República i, per tant, el coprincipat va passar del monarca francès al president de la República. L’altre copríncep, el bisbe, es manté inalterable des del segle XIII.
Tota una singularitat històrica que ha convertit l’àrea pirinenca que abraça el bisbat d’Urgell, el sud de França i Andorra en una zona singualr, tant en història com en arquitectura, que pot ser promocionada a la Unesco per ser declarada patrimoni de la humanitat.
El maig passat, es va anunciar la possibilitat de preparar una candidatura que englobi les esglésies romàniques del Principat i Casa de la Vall –un dels Parlaments més antics d’Europa–, la catedral romànica de Santa Maria d’Urgell i els seus entorns medievals, i el castell de Foix. La idea del projecte és posar en valor la història del sud dels Pirineus, un territori mil·lenari que ha configurat un Estat. Andorra tornaria a liderar el dossier transnacional. A més, la Unesco ha lloat l’expedient de les falles, que ha qualificat de model a seguir.
Els orígens, a Castellbò i Foix
La connexió entre els tres territoris es remunta a l’any 988, quan el bisbe d’Urgell Sal·la es va posar en contacte amb el comte d’Urgell, Barcelona, Girona i Osona, Borrell II, per a una permuta de terres. El comte va donar a Sal·la les seves possessions a Andorra i a l’Alt Urgell i, a canvi, el bisbe li va entregar les seves possessions al Berguedà i al Ripollès. L’any 1001, el papa Silvestre II va enviar una butlla a Sal·la en què li reconeixia les possessions, entre les quals hi havia «tots els alous comtals de la vall d’Andorra».
L’any 1095, el senyor de les Valls d’Andorra, és a dir, l’Església d’Urgell, va acordar amb la casa de Caboet que els senyors protegirien el bisbat d’Urgell per defensar-se dels atacs dels comtes d’Urgell. A canvi, els Caboet es van convertir en infeudataris d’Andorra, un pacte ratificat l’any 1159 entre el bisbe d’Urgell Bernat Sanç i el vescomte Arnau de Caboet.
Amb l’acord, els Caboet es van fer amb la possessió dels drets polítics, militars i judicials d’Andorra, però no amb la seva la sobirania. La filla d’Arnau de Caboet, Arnalda, va ser la primera pubilla d’Andorra. A la mort del seu pare, el bisbe d’Urgell la va casar amb Bertran de Tarascó, però un cop va ser vídua es va casar amb el vescomte Arnau de Castellbò, l’any 1185, fet que va molestar el bisbe. L’única filla d’Arnalda de Caboet i Arnau de Castellbò, Ermessenda, es va casar el 1208 amb Roger Bernat II de Foix, provocant la unió de les cases de Caboet, Castellbò i Foix.
El nét d’Ermessenda, Roger Bernat III de Foix i II de Castellbò, casat amb Margarida de Bearn, va signar el primer pariatge, el del 8 de setembre de 1278, amb el bisbe Pere d’Urtx, que va establir la consenyoria d’Andorra entre el bisbe i el comte. El fill de Roger Bernat III, Gastó I de Foix i VIII de Bearn, es va casar el 1349 amb Elionor I de Navarra, unint els dos llinatges. Gastó i Elionor van ser els avis de Caterina I de Navarra, la reina que va ser expulsada el 1512 pel rei Ferran el Catòlic quan aquest es va annexionar el regne de Navarra.
Uns anys més tard, el besnét de Caterina, Enric III de Navarra, va heretar el 1589 el títol de rei de França (Enric IV) ja que la dinastia Capet s’havia extingit, i Enric era descendent llunyà de Beatriu de Borbó, esposa d’un fill de Lluís IX de França.
França va esdevenir anys més tard una República i, per tant, el coprincipat va passar del monarca francès al president de la República. L’altre copríncep, el bisbe, es manté inalterable des del segle XIII.
Tota una singularitat històrica que ha convertit l’àrea pirinenca que abraça el bisbat d’Urgell, el sud de França i Andorra en una zona singualr, tant en història com en arquitectura, que pot ser promocionada a la Unesco per ser declarada patrimoni de la humanitat.