El 96% de l’energia –electricitat més carburants– que es consumeix a Andorra prové de l’exterior. Aquest fet provoca una dependència exterior que el Govern vol reduir «dràsticament» fins a aconseguir rebaixar-la a la meitat. Aquest és el principal objectiu del pla sectorial d’infraestructures energètiques que el ministeri de Medi Ambient va presentar dimarts passat i que s’engloba dins de les accions que recull el Llibre Blanc de l’Energia per tal de desenvolupar un nou model energètic més sostenible per al país. 
 

Per aconseguir-ho, el nou projecte pretén dur a terme un inventari dels recursos naturals dels quals disposa el Principat per tal de conèixer-los i així poder-los potenciar al màxim. En aquest cas, el seu aprofitament és necessari no només per reduir la dependència, sinó també per raons mediambientals. 
 

Únicament amb l’ús dels recursos renovables del país però, no es pot abastir la totalitat del consum energètic del Principat, per la qual cosa cal complementar el seu ús amb altres energies que permetin incrementar la producció. L’opció més viable segons el Govern és la cogeneració amb gas natural. Malgrat que també es tracta d’un combustible fòssil, aquesta font d’energia «té unes perspectives de reserves i d’evolució de preus millors que les corresponents als derivats del petroli». En aquest sentit, l’assessor de Medi Ambient, David Astrié, va posar de manifest en declaracions al Periòdic la importància de la creació de la primera xarxa de calefacció urbana del país situada a Incles que està previst que pugui comercialitzar l’energia l’estiu vinent per tal de posar-la en funcionament de cara a l’hivern 2016-2017. 

Si ens referim només a l’electricitat, la xifra importada dels països veïns se situa entre un 80 i un 85%. De manera que actualment Andorra només produeix entre el 15 i el 20% de l’electricitat que consumeix. D’aquesta, el 100% és renovable, ja que s’ocasiona a través del sistema hidroelèctric del Llac d’Engolasters i del Centre de Tractament de Residus. 
 

Astrié també va subratllar que «el nou model no només ha de ser més sostenible, sinó que també ha de mantenir la competitivitat dels preus de l’energia». En aquest sentit, l’assessor de Medi Ambient va assegurar que la construcció de noves infraestructures que proporcionin energia de creació nacional no afectarà el seu cost final. És a dir, que en cap cas els usuaris notaran un increment en la seva factura. De fet, segons l’assessor de Medi Ambient, les noves instal·lacions «permetran tenir un major control de l’energia, ja que la generarem nosaltres mateixos i, per tant, també tindrem més control sobre el seu preu». Fins ara, segons va indicar, l’alta dependència dels països externs «fa precisament que quan hi ha fluctuació de preus nosaltres no tinguem capacitat de reacció». Com ja va avançar la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, la intenció del Govern és dur a terme la construcció d’aquestes infraestructures tenint en compte també la integració paisatgística. I per aconseguir-ho, «caldrà comptar amb el treball conjunt amb les administracions locals». 

 

L’escenari amb el nou model / Amb el nou model energètic, el Govern preveu disminuir més d’un 30% la dependència dels derivats del petroli. Aquesta baixada s’estima principalment pel descens del consum energètic en el transport provocat per la millora tecnològica dels motors de combustió així com per l’impuls  que s’espera del vehicle elèctric. La introducció del gas natural també hi té un pes important. 
 

Així mateix, el nou escenari energètic preveu augmentar la producció elèctrica interna diversificant les fonts primàries d’on procedeix. Amb el nou model es contempla la producció elèctrica des de les centrals de cogeneració proposades, el que representaria un 51% de la producció del país. L’altra meitat s’obtindria de les centrals hidroelèctriques, els parcs eòlics, la valorització dels residus i els generadors fotovoltaics.