Francesc Revuelto, pensatiu durant la seva estada al Principat. Foto: ORIOL LLAURADÓ

Francesc Revuelto treballa pel Departament d'Assumptes Econòmics de les Nacions Unides a Ginebra. La seva feina era d'assistència tècnica als països africans. Tot i això, a partir del juny, el traslladaran a Nova York com a assessor polític.

--¿Com s'acaba anant a parar a les Nacions Unides?

--Quan estava estudiant a Nova York, vaig treballar un any per a la missió d'Andorra. Després vaig aprovar l'examen en Afers Jurídics i em van destinar a Ginebra. A partir de llavors he viatjat molt.

--¿Com és treballar per a una organització com és aquesta?

--Sempre tenen uns criteris de mobilitat molt alts. Si vols prosperar, has de passar com a mínim un any en un país de risc, com pot ser un del Pròxim Orient. Tot i això, tenen molt clar que és important que tornis a casa i són flexibles a l'hora de donar vacances.

----¿Quina visió es té d'Andorra des de fora?

--La major part de les persones no sap ni què és el Principat. Quan expliques que véns d'aquí, el primer que et pregunten és si realment és un país. Després, si és independent, qui n'és el president, i quan expliques el sistema de Govern, ho identifiquen com una colònia. A més, hi ha molts organismes en què Andorra no participa i hi ha molts en què és millor que no formi part perquè no hi pinta res. En realitat no es té una visió d'Andorra, perquè la majoria no saben que existeix. Personalment, és un problema. Tot i que diuen que el personal de les Nacions Unides és independent al seu país, a la pràctica no és així. Hi ha molts estats que donen suport als seus candidats per cobrir certes places. Si tens una regió gran al darrere que et dóna suport, les coses són més fàcils. Per exemple, si el grup africà es queixa, és probable que quan hi ha una vacant en un departament es col.loqui una persona d'aquesta procedència. Es pot progressar sense suport, però el camí és més difícil.

--¿Tampoc es coneix ara, que s'ha sortit de la llista negra de paradisos fiscals?

--Des que ha començat la crisi se'ls culpabilitza de la fuga de capitals i cada cop se'n parla més negativament fins al punt de l'abolició absoluta. A les Nacions Unides mai s'havia parlat de paradisos fiscals i des del 2008 es van incloure a l'agenda de discussions. Quan se'n parla, se'n parla malament.

--¿S'hauria de fer conèixer en positiu, més enllà de les fronteres?

--Crec que la notorietat no hauria de ser una prioritat, sinó pensar com arreglar els problemes interns. S'haurà de trobar una estratègia de futur, no tant a curt termini com a llarg. Ens hauríem de plantejar si serveix d'alguna cosa estar a tot arreu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.