Dos jutjats de l’Audiència Nacional espanyola han obert suposadament diligències contra els ajuntaments de la Seu d’Urgell i de Celrà (Gironès) per investigar si els membres del ple municipal «van cometre delictes de rebel·lió, sedició i d’altres» en aprovar una moció de suport a la resolució del Parlament per iniciar el procés d’independència de Catalunya. 

Així ho va assegurar una informació publicada pel diari madrileny El País. Tanmateix, des del consistori urgellenc van apuntar que de moment no han rebut cap notificació d’aquesta suposada denúncia i que en tot cas, si es confirma, preveuen que «no tindrà recorregut», perquè el text és només «una opinió política» i no suposa cap obligació administrativa ni econòmica per a la ciutat. 

En el cas de la Seu, la resolució va ser aprovada amb el vot favorable de CDC, ERC i la CUP, mentre que Compromís X La Seu va oposar-s’hi.

Les causes judicials / Tenen el seu origen en els escrits de la Fiscalia en els quals s’«insta» a identificar els regidors que van adoptar els acords i en reclama documentació. Les diligències es van obrir als jutjats centrals d’instrucció 1 i 4 de l’Audiència Nacional a partir dels atestats que havia fet la Guàrdia Civil. Els informes policials s’havien redactat després de l’ordre remesa pel fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, en què se’ls instava a enviar informació quan tinguessin coneixement de l’adopció d’acords institucionals «fent cas omís de la decisió del Tribunal Constitucional», que va suspendre la resolució independentista del Parlament de Catalunya l’11 de novembre, mitja hora abans de la celebració del ple de la capital alturgellenca.

En nom dels tres grups que van aprovar la moció –i que representen 11 dels 17 regidors del consistori–  l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, va afirmar ahir que han rebut la notícia amb «plena tranquil·litat» perquè es tracta d’una moció «de caire estrictament polític, d’opinió» i que «no suposa cap mandat concret per a l’Ajuntament, ni l’obertura de cap acte administratiu ni cap acció que suposi un cost econòmic, tal com ja es va explicar en el moment d’aprovar-la».

Batalla va llegir una declaració de resposta en la qual ha recordat que aquest mateix text ha estat aprovat paral·lelament per centenars d’ajuntaments catalans més, a proposta de les dues principals entitats municipalistes del país, l’ACM i l’AMI. El també diputat va emmarcar aquesta aprovació en «la facultat de pronunciar-se, sense efectes jurídics, sobre assumptes d’interès general per part dels ens locals, i dels seus regidors, i que troba l’empara en la legislació». Finalment, l’alcalde va reivindicar que els conflictes polítics, com l’actual a Catalunya, «s’han de resoldre des de la política i no des de la justícia».

Per part seva, el portaveu d’ERC, Francesc Viaplana, va defensar «el dret d’opinió» dels regidors i regidores i va recordar que en la moció «només s’ha expressat una opinió, que actualment és majoritària tant a Catalunya com a la Seu». Viaplana va  apuntar que «que se sàpiga, fins ara opinar no està penat».

El portaveu va remarcar que la moció va en concordança amb el «respecte per la decisió majoritària del Parlament, tal com s’ha fet en d’altres ocasions». El regidor republicà va afirmar «no entendre» la «desproporció de les actuacions de l’Estat espanyol, ja que les diligències obertes, si són certes, no tenen recorregut, i només estan destinades a crear incertesa».