ESCALDES-ENGORDANY
Dues setmanes de paraules i promeses
Els ciutadans passen a ser l’objectiu de la classe política, que haurà de lluitar per alguns vots clau que poden decidir més d’una parròquia
Una campanya electoral és aquest moment en què els polítics són amics de tothom. Des d’ahir al migdia, cada casa pot ser visitada pel candidat de torn, que amb el porta a porta buscarà el vot necessari i, qui sap si en algunes parròquies, serà decisiu. Seran dues setmanes de discursos, però sobretot de molta paraula i molta promesa que s’ha de mirar amb lupa, ara que ningú no mana i que tothom busca el major suport possible.
Els ciutadans són des d’ahir l’objectiu de la classe política, que s’ha d’espavilar per posar la seva millor cara i buscar el vot allà on creu que ha de lluitar per aconseguir-ho. És la seva obligació. Però el paper dels votants en aquestes eleccions ha d’anar molt més enllà de la simple escolta del que li expliquen, perquè tot ha d’anar acompanyat d’una reflexió i una anàlisi per part de l’elector ja no només del que es promet en els discursos, sinó de la capacitat del futur equip de govern comunal de dur a terme cadascuna de les seves promeses.
Andorra entra de ple en una campanya electoral que sense dubte serà dura i bel·ligerant, com asseguren ja alguns candidats. Hi ha forces polítiques que aspiren a guanyar el terreny que van començar a obtenir en les passades eleccions generals, com ara els Liberals, que amb les seves coalicions i pactes aspiren a mostrar-se com una força potent en clau nacional. Però en aquest sentit global ara per ara qui mana és Demòcrates per Andorra, que també agafa el guant –ells més que ningú– del caire nacional d’aquestes eleccions, i aspira a manar en les set parròquies: en sis té llista, i en una setena comparteix una plataforma (Laurèdia en Comú, a Sant Julià).
Del PS, per la seva part, s’ha d’esperar l’intent de recuperació que aquest partit necessita per seguir tenint pes, i la lluita sense treva per algun comú que, filant prim, podria acabar en les seves mans. Difícil és, però mai se sap el que pot passar en aquestes dues setmanes de batalla. Això mateix és el que pensaran des d’SDP-Sentit Comú, que tenen a Escaldes i Andorra la Vella posades les seves il·lusions. Serà una campanya a cor obert.
Canillo, fet; Encamp tindrà lluita / Ara per ara Demòcrates per Andorra mana a Canillo, on no tindrà, novament, cap rival perquè només es presenta la candidatura taronja que encapçalen Josep Mandicó i David Palmitjavila. Guanyar als vots en blanc és l’objectiu.
Però també mana DA a Encamp, on aspira a revalidar la majoria amb Jordi Torres Aranz i Ester París, mentre que en aquesta parròquia seran els seus rivals els liberals Jordi Troguet i Maribel Lafoz, però sobretot els socialdemòcrates del PS amb Joan Sans i Pere Marsenyach, que aspiren a guanyar més presència i, qui sap, fer saltar la banca.
A Escaldes, quatre candidats / A Escaldes-Engordany, actualment també un feu de DA, la batalla està servida entre quatre formacions. Per una part, els taronja Trini Marín i Marc Calvet, que aspiren a la reelecció, però per darrere tenen el PS de Célia Vendrell i Aleix Mañosas, els liberals Marc Magallón i Higini Martínez-Illescas, i la candidatura de Sentit Comú+SDP, que amb David Pérez i Corina Pacino aspira a fer-se un lloc en la corporació. Obtenir representació en aquest cas semblaria ja un èxit.
La capital, la batalla més dura / La batalla acarnissada és a la capital. La lluita de pactes ha cogut, així que entre Cd’I-Liberals (Jordi Minguillón i Víctor Pintos) i DA (Conxita Marsol i Marc Pons) poden haver-hi més que paraules. A cua, el PS amb Dolors Carmona i Lídia Samarra intentarà pescar en aigües mogudes, el mateix que farà Sentit Comú, amb el sempre sorprenent Delfí Roca i Àngel Dalmau.
Ordino i la Massana / Les Valls del Nord haurien de mostrar la cara més amable. Especialment a la Massana, on la força de Ciutadans Compromesos i de David Baró i el seu segon, Raúl Ferré, voldrà mantenir, si no millorar, la majoria actual. Només se la disputa l’exministre Albert Esteve, acompanyat de Judit Villaró, representant Demòcrates per Andorra.
A Ordino és on la plaça estarà cara, perquè Demòcrates per Andorra amb Josep Àngel Mortés i Gemma Riba aspiren a substituir Bonaventura Espot i Consol Naudi, però a la contra arriben amb força els liberals, amb Sandra Tudó i Eva Choy. Aquí alguns vots poden ser decisius.
Sant Julià de Lòria / El feu liberal viurà també una lluita entre dos. Per una part, i apartada de la batalla Montserrat Gil, Unió Laurediana aposta per Joan Albert Farré i Rossend Duró de caps de llista, mentre que a la contra els aspirants seran Laurèdia en Comú amb Josep Vila i Julià Call.
Les eleccions comunals 2015 ja han arrencat. Portaven setmanes en l’ambient, amb rodes de premsa i inauguracions d’última hora, però ara sí, des d’ahir, la petició de vot serà directa. L’elector serà qui decideixi.
Els ciutadans són des d’ahir l’objectiu de la classe política, que s’ha d’espavilar per posar la seva millor cara i buscar el vot allà on creu que ha de lluitar per aconseguir-ho. És la seva obligació. Però el paper dels votants en aquestes eleccions ha d’anar molt més enllà de la simple escolta del que li expliquen, perquè tot ha d’anar acompanyat d’una reflexió i una anàlisi per part de l’elector ja no només del que es promet en els discursos, sinó de la capacitat del futur equip de govern comunal de dur a terme cadascuna de les seves promeses.
Andorra entra de ple en una campanya electoral que sense dubte serà dura i bel·ligerant, com asseguren ja alguns candidats. Hi ha forces polítiques que aspiren a guanyar el terreny que van començar a obtenir en les passades eleccions generals, com ara els Liberals, que amb les seves coalicions i pactes aspiren a mostrar-se com una força potent en clau nacional. Però en aquest sentit global ara per ara qui mana és Demòcrates per Andorra, que també agafa el guant –ells més que ningú– del caire nacional d’aquestes eleccions, i aspira a manar en les set parròquies: en sis té llista, i en una setena comparteix una plataforma (Laurèdia en Comú, a Sant Julià).
Del PS, per la seva part, s’ha d’esperar l’intent de recuperació que aquest partit necessita per seguir tenint pes, i la lluita sense treva per algun comú que, filant prim, podria acabar en les seves mans. Difícil és, però mai se sap el que pot passar en aquestes dues setmanes de batalla. Això mateix és el que pensaran des d’SDP-Sentit Comú, que tenen a Escaldes i Andorra la Vella posades les seves il·lusions. Serà una campanya a cor obert.
Canillo, fet; Encamp tindrà lluita / Ara per ara Demòcrates per Andorra mana a Canillo, on no tindrà, novament, cap rival perquè només es presenta la candidatura taronja que encapçalen Josep Mandicó i David Palmitjavila. Guanyar als vots en blanc és l’objectiu.
Però també mana DA a Encamp, on aspira a revalidar la majoria amb Jordi Torres Aranz i Ester París, mentre que en aquesta parròquia seran els seus rivals els liberals Jordi Troguet i Maribel Lafoz, però sobretot els socialdemòcrates del PS amb Joan Sans i Pere Marsenyach, que aspiren a guanyar més presència i, qui sap, fer saltar la banca.
A Escaldes, quatre candidats / A Escaldes-Engordany, actualment també un feu de DA, la batalla està servida entre quatre formacions. Per una part, els taronja Trini Marín i Marc Calvet, que aspiren a la reelecció, però per darrere tenen el PS de Célia Vendrell i Aleix Mañosas, els liberals Marc Magallón i Higini Martínez-Illescas, i la candidatura de Sentit Comú+SDP, que amb David Pérez i Corina Pacino aspira a fer-se un lloc en la corporació. Obtenir representació en aquest cas semblaria ja un èxit.
La capital, la batalla més dura / La batalla acarnissada és a la capital. La lluita de pactes ha cogut, així que entre Cd’I-Liberals (Jordi Minguillón i Víctor Pintos) i DA (Conxita Marsol i Marc Pons) poden haver-hi més que paraules. A cua, el PS amb Dolors Carmona i Lídia Samarra intentarà pescar en aigües mogudes, el mateix que farà Sentit Comú, amb el sempre sorprenent Delfí Roca i Àngel Dalmau.
Ordino i la Massana / Les Valls del Nord haurien de mostrar la cara més amable. Especialment a la Massana, on la força de Ciutadans Compromesos i de David Baró i el seu segon, Raúl Ferré, voldrà mantenir, si no millorar, la majoria actual. Només se la disputa l’exministre Albert Esteve, acompanyat de Judit Villaró, representant Demòcrates per Andorra.
A Ordino és on la plaça estarà cara, perquè Demòcrates per Andorra amb Josep Àngel Mortés i Gemma Riba aspiren a substituir Bonaventura Espot i Consol Naudi, però a la contra arriben amb força els liberals, amb Sandra Tudó i Eva Choy. Aquí alguns vots poden ser decisius.
Sant Julià de Lòria / El feu liberal viurà també una lluita entre dos. Per una part, i apartada de la batalla Montserrat Gil, Unió Laurediana aposta per Joan Albert Farré i Rossend Duró de caps de llista, mentre que a la contra els aspirants seran Laurèdia en Comú amb Josep Vila i Julià Call.
Les eleccions comunals 2015 ja han arrencat. Portaven setmanes en l’ambient, amb rodes de premsa i inauguracions d’última hora, però ara sí, des d’ahir, la petició de vot serà directa. L’elector serà qui decideixi.