• El pavellò andorrà amb l'obra de Guàrdia i Sánchez s'instal·larà a l'església de San Samuele, veïna del Palau Grassi

Interior de l'església de San Samuele, que acollirà el pavelló andorrà a la Biennal Foto: SFG

Helena Guàrdia i Francisco Sánchez, els dos artistes que representaran Andorra a la Biennal de Venècia, ja tenen casa: des del 4 de juny, quan està previst que s’inauguri la 54a edició , fins al 27 de novembre, quan es clausurarà l’aparador d’art contemporani més important del calendari mundial, viuran a l’església de San Samuele, petit temple de planta basilical i tres naus erigit al segle X i que disposa d’una nau central d’entre 350 i 400 metres de superfície. Unes proporcions «ideals», segons el comissari –el crític basc Pedro de Sancristóval– per encabir-hi Ciutat flotant –la sèrie fotogràfica de Guàrdia–i L’efimer i l’etern, el projecte de pintura «quàntica» que presenta Sánchez, i que les dues obres, que superen els 10 metres d’amplada, puguin ser contemplades amb la deguda perspectiva pels visitants del pavelló.

De fet, tant Sancristóval com els seus companys de compareixença –la secretària d’Estat de Cultura, Clara Vives, i el secretari del comissariat, Josep Maria Ubach– es van desfer en elogis de la ubicació, veïna del cèlebre Palau Grassi, amb vistes directes sobre el Gran Canal, parada de vaporetto a la mateixa plaça i a mig camí del pont de Rialto. Una rara joieta que fa dos anys va ser ocupada per la delegació d’un país bàltic, que ha fet oblidar ràpidamet la seu inicialment prevista –l’església de San Giovanni Elemosinario– i pel qual el ministeri de Cultura desembutxacarà un total de 120.000 euros en concepte de lloguer.

Obra secreta / Sancristóval, Vives i Ubach van trencar amb la seva compareixença d’ahir sis mesos llargs de mutisme oficial sobre la Biennal: no se’n sabia res des que al març comissari i subcomissaris –Ermengol Puig, Francesc Rodríqguez i Joan Gil, a banda del crític basc– van fer públic el noms dels dos artistes seleccionats. Amb tres mesos de retard sobre el calendari previst, per cert. Des d’aleshores, Guàrdia i Sánchez han treballat en silenci i gairebé en secret: les obres –una visió de l’arquitectura andorrana passada pel particular sedàs d’un mirall còncau, en el cas de la fotògrafa– i una reflexió sobre la percepció de la realitat a través de les onades del mar, en el del pintor– estaran enllestides a finals de novembre, però no es mostrarà en públic fins a la inauguració.

Ubach ho va justificar per la voluntat de no trencar «l’efecte sorpresa» i evitar cap «condicionant» tant a la crítica com als visitants. Així que caldrà paciència –exactament, set mesos de paciència: fins al 4 de juny– i confiança en el criteri del comissari: Sancristóval no va estalviar elogis –«La meva impressió és que anem bé, i que Guàrdia i Sánchez faran una mostra molt important de la feina dels artistes andorrans»– i fins i tot va descriure el debut a la Biennal en termes d’«epifania»: davant d’Espanya, de França i del món sencer. «Fins ara Andorra es coneix per l’esquí, pel comerç, pels sistema financer. Quan dic que estic assessorant el Govern per anar a Venècia, em demanen: ‘Ah, però, ¿és que a Andorra hi ha artistes?’ Doncs sí, n’hi ha, i l’art d’aquest país és prou madur per estrenar-se a la Biennal», va concloure. En termes similars es va expressar Ubach, segons el qual els artistes andorrans havien sigut fins ara «invisibles» en les places internacionals. Això, va dir, s’ha acabat: «És el torn dels artistes». Pel que fa al calendari, l’únic que va quedar clar ahir –a banda de les dates d’inauguració i clausura– és que al desembre s’enllestirà el dossier que s’enviarà a la Biennal per rebre el vist-i-plau definitiu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.