ESCALDES-ENGORDANY
Els psicòlegs volen un protocol per intervenir en emergències
Els especialistes organitzen formacions per atendre tant víctimes de catàstrofes com als professionals
Aquest novembre s’han complert sis anys de l’esfondrament mortal al túnel dels Dos Valires, en què van perdre la vida cinc treballadors. Immediatament hi va haver un gran desplegament dels cossos d’emergències, sanitaris i de rescat, que van actuar amb celeritat i segons els protocols establerts. Davant d’una tragèdia així, però, els psicòlegs no disposaven d’un protocol per intervenir i atendre les víctimes del sinistre, les famílies i, fins i tot, les persones que van intervenir en el rescat i l’aixecament dels cadàvers. El col·lectiu de psicòlegs opina que s’hauria d’establir un protocol perquè pogués intervenir un equip format per actuar en casos d’emergències i catàstrofes.
El president del Col·legi Oficial de psicòlegs d’Andorra, Òscar Fernández, explica que una de les comissions de treball creades per definir la professió és la d’emergències i catàstrofes, al país li manca tenir un equip de psicòlegs formats per poder atendre situacions de màxima emergència, catàstrofes naturals... «Si nosaltres acudim per voluntat pròpia en un cas d’emergència no ho fem amb una estructura al darrere, un paraigua que ens avali, i el que estem intentant és que sigui un cos de professional avalat i autoritzat a actuar en aquestes situacions», ha afegit.
PROTOCOLS D’ACTUACIÓ / Fernández ha subratllat que «hi ha protocols per a la Policia i els Bombers, però no un d’atenció per a les víctimes ni els professionals que hi intervenen, que també necessiten ajuda postraumàtica». De fet, en una catàstrofe a més de les víctimes físiques també n’hi ha de col·laterals: les famílies, les persones que ho han presenciat i els professionals i voluntaris que treballen en les tasques de rescat de supervivents i víctimes. Les conseqüències psicològiques poden ser molt dures i, per tant, una intervenció in situ dels psicòlegs ajuda a frontar la situació i, sobretot, a orientar-los.
Alguns dels casos més sonats dels últims anys que es recorden són el ja citat accident del túnel dels Dos Valires en què van morir cinc persones, ocorregut el novembre del 2009; l’incendi a la pensió Normandia, a Andorra la Vella, en què van morir dues persones que van saltar per la finestra i 17 persones més van resultar ferides, succeït el febrer del 2010; el xinès que va matar a trets dos constructors del país i després es va suïcidar, tot enmig del restaurant de l’hotel Roc de Caldes, el febrer del 2006, i tres tragèdies més que han sacsejat la societat andorrana en les últimes dècades: l’accident d’un camió al centre comercial Monsa, en què van morir nou persones i 37 van resultar ferides, el desembre del 1994; els aiguats del novembre de 1982, en què van morir onze persones en una explosió de gas a la Massana provocada per les inundacions i l’explosió de gas en un supermercat del Pas de la Casa en què van morir vuit persones i hi va haver nou ferits, el juliol del 1985.
Totes les catàstrofes enumerades són «situacions que tenen un impacte molt més gran que en d’altres llocs, per la mida del país, i per a les persones implicades tant de forma directa com indirecta», ha argumentat el president dels psicòlegs. «Hi ha una sèrie d’intervencions que podríem realitzar», ha insistit.
FORMACIONS / De fet, l’octubre passat el Col·legi de psicòlegs va organitzar un curs de psicologia d’emergències amb l’objectiu que els professionals adquirissin «els coneixements, les eines i el saber estar per acompanyar eficaçment els treballadors d’emergència en les situacions d’exposició d’un esdeveniment traumàtic i davant del fenomen de mort violenta tant de les víctimes com dels companys».
«Tenim a psicòlegs formats, la majoria a Espanya o a França, països on existeixen grups estables de psicòlegs d’emergències, i que des de la seva inquietud han mogut la formació cap a altres psicòlegs «, ha aclarit Fernández. «Ja tenim psicòlegs formats en l’àmbit de les emergències però falta que la voluntat política acabi de donar l’impuls o aportar els recursos perquè es materialitzi l’equip i que el dia que es produeixi una catàstrofe no haguem de continuar sent nosaltres que voluntàriament ens presentem allà, però sense cap autoritat», ha matisat.
Els psicòlegs ja formats en el camp de la psicologia de les urgències i les emergències impulsaran, pròximament, algun altre curs especialitzat en el tema. Entre el temari que inclou el curs hi ha el dol i mort violenta en l’entorn dels bombers, mesurar els esdeveniments de morts, protocol d’acompanyament de les morts violentes i les principals eines de la psicologia d’urgències i catàstrofes sobre les morts violentes.
El president del Col·legi Oficial de psicòlegs d’Andorra, Òscar Fernández, explica que una de les comissions de treball creades per definir la professió és la d’emergències i catàstrofes, al país li manca tenir un equip de psicòlegs formats per poder atendre situacions de màxima emergència, catàstrofes naturals... «Si nosaltres acudim per voluntat pròpia en un cas d’emergència no ho fem amb una estructura al darrere, un paraigua que ens avali, i el que estem intentant és que sigui un cos de professional avalat i autoritzat a actuar en aquestes situacions», ha afegit.
PROTOCOLS D’ACTUACIÓ / Fernández ha subratllat que «hi ha protocols per a la Policia i els Bombers, però no un d’atenció per a les víctimes ni els professionals que hi intervenen, que també necessiten ajuda postraumàtica». De fet, en una catàstrofe a més de les víctimes físiques també n’hi ha de col·laterals: les famílies, les persones que ho han presenciat i els professionals i voluntaris que treballen en les tasques de rescat de supervivents i víctimes. Les conseqüències psicològiques poden ser molt dures i, per tant, una intervenció in situ dels psicòlegs ajuda a frontar la situació i, sobretot, a orientar-los.
Alguns dels casos més sonats dels últims anys que es recorden són el ja citat accident del túnel dels Dos Valires en què van morir cinc persones, ocorregut el novembre del 2009; l’incendi a la pensió Normandia, a Andorra la Vella, en què van morir dues persones que van saltar per la finestra i 17 persones més van resultar ferides, succeït el febrer del 2010; el xinès que va matar a trets dos constructors del país i després es va suïcidar, tot enmig del restaurant de l’hotel Roc de Caldes, el febrer del 2006, i tres tragèdies més que han sacsejat la societat andorrana en les últimes dècades: l’accident d’un camió al centre comercial Monsa, en què van morir nou persones i 37 van resultar ferides, el desembre del 1994; els aiguats del novembre de 1982, en què van morir onze persones en una explosió de gas a la Massana provocada per les inundacions i l’explosió de gas en un supermercat del Pas de la Casa en què van morir vuit persones i hi va haver nou ferits, el juliol del 1985.
Totes les catàstrofes enumerades són «situacions que tenen un impacte molt més gran que en d’altres llocs, per la mida del país, i per a les persones implicades tant de forma directa com indirecta», ha argumentat el president dels psicòlegs. «Hi ha una sèrie d’intervencions que podríem realitzar», ha insistit.
FORMACIONS / De fet, l’octubre passat el Col·legi de psicòlegs va organitzar un curs de psicologia d’emergències amb l’objectiu que els professionals adquirissin «els coneixements, les eines i el saber estar per acompanyar eficaçment els treballadors d’emergència en les situacions d’exposició d’un esdeveniment traumàtic i davant del fenomen de mort violenta tant de les víctimes com dels companys».
«Tenim a psicòlegs formats, la majoria a Espanya o a França, països on existeixen grups estables de psicòlegs d’emergències, i que des de la seva inquietud han mogut la formació cap a altres psicòlegs «, ha aclarit Fernández. «Ja tenim psicòlegs formats en l’àmbit de les emergències però falta que la voluntat política acabi de donar l’impuls o aportar els recursos perquè es materialitzi l’equip i que el dia que es produeixi una catàstrofe no haguem de continuar sent nosaltres que voluntàriament ens presentem allà, però sense cap autoritat», ha matisat.
Els psicòlegs ja formats en el camp de la psicologia de les urgències i les emergències impulsaran, pròximament, algun altre curs especialitzat en el tema. Entre el temari que inclou el curs hi ha el dol i mort violenta en l’entorn dels bombers, mesurar els esdeveniments de morts, protocol d’acompanyament de les morts violentes i les principals eines de la psicologia d’urgències i catàstrofes sobre les morts violentes.