SANTA COLOMA
Comença la novena i última excavació a la Margineda
Sis arqueòlegs treballen per exhaurir el primer àmbit del jaciment
La novena campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de la Roureda de la Margineda ha començat. L’actuació, la novena que es realitza des del 2007, la porta a terme un equip de sis arqueòlegs i s’allargarà unes tres setmanes. Amb aquesta intervenció, la previsió és que s’exhaureixi l’excavació de tota l’àrea habitada, d’uns 1.500 metres quadrats. La superfície total del Jaciment és d’uns 4.500 metres quadrats però, de moment, no hi ha previsió d’ampliar l’àrea d’excavacions, sinó acabar completament la que es va començar a explorar fa nou anys.
La nova actuació, que es redueix a uns treballs molt puntuals, pretén confirmar les dades recollides durant els últims anys i no han de suposar un canvi substancial en el pla de la recerca ni en la naturalesa de les restes descobertes. Segons va recordar ahir Molines Patrimonis, propietària del jaciment, «el conjunt de murs i estructures són el resultat d’una intensa evolució constructiva d’un assentament humà que ha patit diverses transformacions al llarg de diversos períodes, passant per l’edat del Bronze, l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana». A l’última etapa, dels segles XIII i XIV, corresponen les restes més visibles d’un poblat medieval, l’únic conegut en profunditat fins ara, i que es considera «cabdal en el coneixement històric del país».
L’altra hipòtesi sobre les restes arqueològiques que manté un grup d’historiadors és la possibilitat que el jaciment sigui la fase final del castell comtal de Sant Vicenç, documentat per primer cop l’any 952 i que el 1190, en compliment d’un acord entre el comte Ermengol VIII i el vescomte Arnau de Castellbó, fos reconstruït a «l’arrel de la muntanya d’Enclar». La hipòtesi, però, no s’ha pogut confirmar amb les dades arqueològiques.
A la campanya iniciada aquesta tardor també s’inclouen treballs d’adequació d’alguns àmbits. L’objectiu és ampliar el recorregut a peu per l’interior del jaciment i que els visitants puguin accedir a noves zones entre els murs.
Les campanyes d’excavació a la Roureda de la Margineda tenen lloc dins el marc del conveni de col·laboració entre Molines Patrimonis (la propietària), el Govern (perquè és Patrimoni Cultural) i el Comú d’Andorra la Vella (que dirigeix la investigació), signat l’any 2012.
La nova actuació, que es redueix a uns treballs molt puntuals, pretén confirmar les dades recollides durant els últims anys i no han de suposar un canvi substancial en el pla de la recerca ni en la naturalesa de les restes descobertes. Segons va recordar ahir Molines Patrimonis, propietària del jaciment, «el conjunt de murs i estructures són el resultat d’una intensa evolució constructiva d’un assentament humà que ha patit diverses transformacions al llarg de diversos períodes, passant per l’edat del Bronze, l’antiguitat tardana i la baixa edat mitjana». A l’última etapa, dels segles XIII i XIV, corresponen les restes més visibles d’un poblat medieval, l’únic conegut en profunditat fins ara, i que es considera «cabdal en el coneixement històric del país».
L’altra hipòtesi sobre les restes arqueològiques que manté un grup d’historiadors és la possibilitat que el jaciment sigui la fase final del castell comtal de Sant Vicenç, documentat per primer cop l’any 952 i que el 1190, en compliment d’un acord entre el comte Ermengol VIII i el vescomte Arnau de Castellbó, fos reconstruït a «l’arrel de la muntanya d’Enclar». La hipòtesi, però, no s’ha pogut confirmar amb les dades arqueològiques.
A la campanya iniciada aquesta tardor també s’inclouen treballs d’adequació d’alguns àmbits. L’objectiu és ampliar el recorregut a peu per l’interior del jaciment i que els visitants puguin accedir a noves zones entre els murs.
Les campanyes d’excavació a la Roureda de la Margineda tenen lloc dins el marc del conveni de col·laboració entre Molines Patrimonis (la propietària), el Govern (perquè és Patrimoni Cultural) i el Comú d’Andorra la Vella (que dirigeix la investigació), signat l’any 2012.