ESCALDES-ENGORDANY
Hollywood t’ho ven
El CAEE mostra un centenar d’anuncis de premsa protagonitzats per l’‘star system’
Hedy Lamarr, la inventora precursora de la Wi-Fi, també era actriu, considerada la dona més bonica del cinema, i la seva imatge va servir per vendre cosmètics. L’exhuberant Liz Taylor, amb escot generós i llavis extravermells, promocionava maquillatge. La delicada Audrey Hepburn era la musa de Givenchy. Cecil B. DeMille anunciava càmeres de vídeo i Alfred Hitchcock el telègraf. Bob Hope era la imatge d’unes bombetes i l’impecable Tony Curtis, d’unes camises. La sensual Marlene Dietrich i el mascle John Wayne eren imatge de marques de tabac i els germans Marx de licors. Bette Davis venia bateries d’automòbil i, fins i tot, Lassie anunciava menjar de gos.
Estrelles en venda! Hollywood a la publicitat americana (1930-1970) és la nova exposició que acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), en col·laboració, per segona vegada, amb el Museu del Cinema de Girona. La mostra inclou un centenar d’anuncis de premsa, originals, apareguts en revistes nord-americanes com Life, en què les estrelles de la indústria cinematogràfica promocionaven tot tipus de productes. La col·lecció pertany a Roger Biosca.
Obligats per contracte
Quan un actor o una actriu firmava un contracte amb una de les grans productores de Hollywood, gairebé es venia l’ànima. Dins de les condicions s’establia que l’estrella s’havia de prestar a ser la imatge publicitària de qualsevol producte que se li exigís i per aquesta activitat extra no cobrava res ja que formava part del seu contracte. Ara, la publicitat suposa ingressos milionaris per a l’star system del setè art.
L’exposició, distribuïda en sis àmbits, revela l’evolució del màrqueting ja que d’uns primers anuncis innocents, amb moltíssima lletra i poca imatge, amb anuncis que semblaven un quadre d’Art Nouveau, s’evoluciona cap a la sexualització que predomina en el món publicitari.
La col·lecció d’anuncis constata curiositats de la primera publicitat. Per exemple, als anys 40 el xampú s’anunciava amb dones amb el cabell recollit, com Marilyn Monroe, i el dentífric amb homes seriosos que no mostren ni una dent, com Kirk Douglas i Burt Lancaster.
Menció a part mereixen les campanyes de tabac: fins als anys 50 fumar no tan sols estava ben vist sinó que es promocionava com un producte beneficiós per a la veu i la tos i, fins i tot, s’instava a regalar-ne per Nadal. Les dones fumadores eren sensuals i independents, i els homes eren molt virils, molt homes. I com tan bé mostrava la sèrie Mad Men, les tabaqueres amagaven estudis sobre els perjudicis del tabac. Eren altres temps. O no hem canviat tant?
Estrelles en venda! Hollywood a la publicitat americana (1930-1970) és la nova exposició que acull el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany (CAEE), en col·laboració, per segona vegada, amb el Museu del Cinema de Girona. La mostra inclou un centenar d’anuncis de premsa, originals, apareguts en revistes nord-americanes com Life, en què les estrelles de la indústria cinematogràfica promocionaven tot tipus de productes. La col·lecció pertany a Roger Biosca.
Obligats per contracte
Quan un actor o una actriu firmava un contracte amb una de les grans productores de Hollywood, gairebé es venia l’ànima. Dins de les condicions s’establia que l’estrella s’havia de prestar a ser la imatge publicitària de qualsevol producte que se li exigís i per aquesta activitat extra no cobrava res ja que formava part del seu contracte. Ara, la publicitat suposa ingressos milionaris per a l’star system del setè art.
L’exposició, distribuïda en sis àmbits, revela l’evolució del màrqueting ja que d’uns primers anuncis innocents, amb moltíssima lletra i poca imatge, amb anuncis que semblaven un quadre d’Art Nouveau, s’evoluciona cap a la sexualització que predomina en el món publicitari.
La col·lecció d’anuncis constata curiositats de la primera publicitat. Per exemple, als anys 40 el xampú s’anunciava amb dones amb el cabell recollit, com Marilyn Monroe, i el dentífric amb homes seriosos que no mostren ni una dent, com Kirk Douglas i Burt Lancaster.
Menció a part mereixen les campanyes de tabac: fins als anys 50 fumar no tan sols estava ben vist sinó que es promocionava com un producte beneficiós per a la veu i la tos i, fins i tot, s’instava a regalar-ne per Nadal. Les dones fumadores eren sensuals i independents, i els homes eren molt virils, molt homes. I com tan bé mostrava la sèrie Mad Men, les tabaqueres amagaven estudis sobre els perjudicis del tabac. Eren altres temps. O no hem canviat tant?