ESCALDES-ENGORDANY
Trobada d’etnopoetes
El Grup d’Estudis Etnopoètics de l’Institut d’Estudis Catalans celebren l’11a Trobada a Andorra on pretenen sumar i crear xarxa d’investigació
«L’etnopoètica s’ocupa de la literatura popular, de la vida quotidiana, en què hi encaixa l’etnografia i el patrimoni immaterial oral com les rondalles, les llegendes, els mites...», explica Carme Oriol, l’encunyadora del terme «etnopoesia». Fa onze anys es va constituir el Grup d’Estudis Etnopoètics (GEE), que forma part de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans.
Cada any es reuneixen en una població d’un territori de parla catalana per abordar un tema. Enguany, el col·lectiu es troba aquest cap de setmana a Andorra per debatre el tema Excursions, viatges, migracions: etnopoètica i mobilitat humana. «La temàtica encaixa molt bé amb Andorra», va asseverar ahir Oriol des de la Biblioteca Nacional, on tenen lloc les ponències. «Ens movem per tot el territori de parla catalana per donar-nos a conèixer, per estimular la investigació i crear xarxa». Tot i que al GEE no té cap membre d’Andorra, els seus membres esperen que algú s’animi a sumar-s’hi. De fet, l’11a Trobada del GEE el va inaugurar ahir al matí la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística, Montserrat Planelles, i la primera ponència va ser a càrrec de Joan Peruga, que va parlar de Viatgers per la República d’Andorra.
Entre les comunicacions de temàtica andorrana, Oriol va tractar ahir sobre les Aportacions al folklore andorrà dels excursionistes de finals del segle XIX i principis del XX i, avui, Víctor Labrado parlarà sobre El Trib real, d’Andorra al Comtat de Cocentania.
Però la trobada no consisteix només en exposar i discutir temes d’etnopoesia sinó que el GEE també té temps per conèixer racons del país. Durant la primera jornada va ser el torn de recórrer el centre històric d’Andorra la Vella, amb lectures de textos dels viatgers que van visitar Andorra durant les primeres dècades del segle XX. Aquesta tarda, el grup visitarà el Centre d’Interpretació del Ferro-Farga Rossell i demà farà la Ruta del Ferro.
Oriol, de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) va insistir que el grup està «molt a gust» i se sent «molt ben rebut a Andorra». A més de presentar les ponències, que cada any es pengen a la pàgina web del GEE (http://blogs.iec.cat/gee), els etnopoetes esperen establir una xarxa amb investigadors etnopoètics del país.
Cada any es reuneixen en una població d’un territori de parla catalana per abordar un tema. Enguany, el col·lectiu es troba aquest cap de setmana a Andorra per debatre el tema Excursions, viatges, migracions: etnopoètica i mobilitat humana. «La temàtica encaixa molt bé amb Andorra», va asseverar ahir Oriol des de la Biblioteca Nacional, on tenen lloc les ponències. «Ens movem per tot el territori de parla catalana per donar-nos a conèixer, per estimular la investigació i crear xarxa». Tot i que al GEE no té cap membre d’Andorra, els seus membres esperen que algú s’animi a sumar-s’hi. De fet, l’11a Trobada del GEE el va inaugurar ahir al matí la directora de Promoció Cultural i Política Lingüística, Montserrat Planelles, i la primera ponència va ser a càrrec de Joan Peruga, que va parlar de Viatgers per la República d’Andorra.
Entre les comunicacions de temàtica andorrana, Oriol va tractar ahir sobre les Aportacions al folklore andorrà dels excursionistes de finals del segle XIX i principis del XX i, avui, Víctor Labrado parlarà sobre El Trib real, d’Andorra al Comtat de Cocentania.
Però la trobada no consisteix només en exposar i discutir temes d’etnopoesia sinó que el GEE també té temps per conèixer racons del país. Durant la primera jornada va ser el torn de recórrer el centre històric d’Andorra la Vella, amb lectures de textos dels viatgers que van visitar Andorra durant les primeres dècades del segle XX. Aquesta tarda, el grup visitarà el Centre d’Interpretació del Ferro-Farga Rossell i demà farà la Ruta del Ferro.
Oriol, de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) va insistir que el grup està «molt a gust» i se sent «molt ben rebut a Andorra». A més de presentar les ponències, que cada any es pengen a la pàgina web del GEE (http://blogs.iec.cat/gee), els etnopoetes esperen establir una xarxa amb investigadors etnopoètics del país.