PUBLICITAT

Andorra la Vella

Estrasburg rep uns 12 casos anuals d’Andorra

El mes que ve sortirà la sentència del recurs presentat pel ginecòleg Gouarré

Per Esther Jover Martin

Josep Casadevall, Dean Spielmann i Vicenç Mateu, ahir.
Josep Casadevall, Dean Spielmann i Vicenç Mateu, ahir. | Tony Lara
El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) rep cada any entre 10 i 12 casos contra l’Estat andorrà, va revelar ahir el fins fa uns dies vicepresident de l’organisme, l’andorrà Josep Casadevall. «De totes maneres, no tots acaben amb sentència», va especificar. El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va afegir que «molts d’aquests casos ja no s’admeten a tràmit perquè el TEDH té un sistema rigorós de filtre previ i, excepte que la causa tingui uns indicis palesos de vulneració dels drets fonamentals, la causa no s’admet a tràmit».
 
Una de les últimes causes andorranes que els magistrats del TEDH estan a punt de resoldre és el cas Gouarré contra Andorra, la sentència del qual es pronunciarà el mes que ve i en la qual encara participarà l’exjutge Casadevall. El TEDH va examinar al maig el cas del ginecòleg andorrà Gérard Gouarré Patte, suspès de per vida per tres delictes d’abusos sexuals contra pacients. El Tribunal de Corts el va condemnar el 2009 a cinc anys de presó i a no tornar a exercir la professió per «altíssim risc de reincidència». El seu advocat va defensar davant del TEDH el dret a la revisió de la sentència perquè era «injustificada i desproporcionada».
 
Espot va insistir ahir que «les causes que s’acaben tramitant i en què hi ha hagut condemna de l’Estat andorrà són poques». Amb tot, el ministre va aclarir que «això no vol dir que no hi haguem de posar tota l’atenció necessària i, en l’última legislatura, una de les reformes de la Llei qualificada de la justícia i de la Llei transitòria dels procediments judicials tenia com a objectiu implementar a Andorra el judici de revisió». 
 
La fórmula consisteix en què «quan hi ha una condemna del TEDH, tant en l’àmbit penal com civil com administratiu, els òrgans judicials poden revisar el procediment i tornar-lo a tramitar per poder dictar una sentència que no vulneri un dret fonamental. Aquest mecanisme el tenen pocs països del Consell d’Europa i hem demostrat la nostra aposta per la protecció dels drets humans», va concloure Espot. 
 
El primer cas en què es va condemnar l’Estat va ser la Causa Pla i Puncernau contra Andorra, amb la sentència definitiva formulada pel TEDH el desembre del 2004. En aquest cas, s’havien negat els drets d’herència a un fill adoptiu i el TEDH va resoldre a favor dels demandants, acceptant la vulneració de drets. 
El primer jutge andorrà al TEDH ha estat Josep Casadevall, entre 1996 i 2015, al qual ha agafat el relleu el magistrat Pere Pastor. 
PUBLICITAT
PUBLICITAT