ANDORRA LA VELLA
Via ràpida o rotonda: accident
L’Automòbil Club d’Andorra identifica 25 punts negres de la xarxa viària en què es concentren el major nombre de sinistres al volant
Les vies ràpides dins del nucli urbà i les rotondes són els punts en què es concentren més accidents a la xarxa viària. L’Automòbil Club d’Andorra ha identificat, durant el 2014, 25 punts negres, els anomenats TCA (trams de concentració d’accidents), en què hi ha hagut més sinistralitat. El principal factor, però, és «l’humà», és a dir, la manera de circular dels conductors. «Tenim la xarxa viària que tenim, però el conductor no sap conduir, com reaccionar, es distreu, comet imprudències, etcètera», va concloure el secretari general de l’ACA, Antoni Sasplugas, durant la difusió del tercer Informe de mobilitat (Imaca), presentat ahir.
Sasplugas va insistir en què l’estudi ha consistit en «un treball de camp» per localitzar els trams en què la freqüència d’accidents és superior a la mitjana per a que, un cop identificats, es puguin buscar les solucions. L’Imaca destaca que l’estat de la xarxa viària, en general, és bo, ja que dels 276 quilòmetres de carreteres, només 6,4 km estan sense pavimentar. A més, l’any 2014 el Govern va destinar 4,5 milions d’euros en pavimentació o 1,6 milions d’euros en conservació de carreteres, i enguany el pressupost és de 6 milions d’euros (2 per a conservació i 4 per a pavimentació).
Dels tres factors que tenen a veure en els sinistres (via pública, vehicle i humà) el més rellevant, segons l’informe de l’ACA, és l’humà ja que de l’estudi se’n desprèn que «la majoria dels accidents a la xarxa viària andorrana es produeixen perquè els conductors excedeixen la velocitat a causa dels mals hàbits de conducció, però també en part a causa de les pròpies circumstàncies del flux del trànsit, les carreteres i l’orografia».
Sasplugas va incidir en què les causes solen ser «accions inadequades dels conductors, des d’excés de velocitat a avançaments indeguts, a conducció sota els efectes de l’alcohol, imprudències, distraccions o cansament». Per al secretari general de l’ACA, «fomentar els cursos de conducció segura» és una de les solucions ja que «no hi ha prou formació». Tot i que l’ACA admet que, en alguns casos, la culpa és compartida entre conductor i infraestructura viària (per exemple, una rotonda mal senyalitzada i/o ubicada), Sasplugas va reiterar que «la responsabilitat final és del conductor». «És cert que la xarxa es pot millorar, però no la sabem usar», va concloure.
A la presentació de l’Imaca hi van assistir els ministres d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, i d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. El primer, que es va quedar fins al final de l’acte, va comentar sobre la formació dels conductors que està treballant amb Torres sobre la possibilitat que «els joves de 16 a 18 anys que volen obtenir el permís J segueixin el curs de formació de conducció sobre gel i neu». L’ACA n’organitza cada hivern al circuit de gel del Pas de la Casa.
D’altra banda, sobre les conclusions de l’informe que els punts amb més perill són les vies ràpides en centre urbà i les rotondes, Alcobé va argumentar que «és evident que quan els cotxes van més ràpid hi ha més risc, però com més ràpides són les vies també hi ha menys concentració de trànsit, per tant, s’ha de buscar l’equilibri entre mobilitat i sinistralitat, prioritzant sempre la seguretat de les persones i dels viatgers». Com a exemple, el ministre va posar el tram de Valira Nova, abans del túnel de Ràdio Andorra, a Encamp, que ha passat de dos a quatre carrils: «és una via ràpida però hi ha menys accidents perquè hi ha un radar en aquella zona i està ben senyalitzat».
El ministre Alcobé va afegir que «la causa-efecte [de la sinistralitat]s’ha de veure cas per cas i aplicar les mesures correctores quan toqui i si es poden implantar». Per al titular de Transports els radars de tram són «una bona solució».
El rànquing dels 25 / Per parròquies, els punts negres identificats a Canillo són Racons i la corba d’Incles, sobretot per l’excés de velocitat i la neu. A Encamp, les zones més problemàtiques són la rotonda de sortida del túnel dels Dos Valires, tot i ser una via molt nova, i el doble carril de pujada cap a Meritxell.
A Ordino, les zones més conflictives són la rotonda de la Clota Verda, la zona de tres carrils de la Farga Rossell, a la Cortinada i a l’accés a Arcalís, sobretot per culpa de la meteorologia hivernal. A la Massana, els punts negres són l’avinguda de Sant Antoni, la zona circular al voltant del telecabina de la Massana, la rotonda de l’hotel Marco Polo i el tram d’Erts.
A Andorra la Vella, el carrer Prat de la Creu, les avingudes de Tarragona, Salou i Santa Coloma, les rotondes del KM 0 i de la Margineda i, sorprenentment, a dins de l’aparcament del Fener, són els punts amb més sinistralitat de la parròquia. A Escaldes-Engordany les zones amb més accidents són la carretera de l’Obac, la carretera d’Engolasters i l’avinguda de Fiter i Rossell.
Finalment, a Sant Julià de Lòria, el tram entre Aixovall i la Margineda, la rotonda de les Arades i el tram de la CG1 entre la Riberola i la frontera són els punts negres.
Per seguir concretant els punts negres de la xarxa viària, la Taula de Mobilitat està treballant en un document únic de recollida de dades de sinistralitat. El formulari estàndard serà el mateix per als serveis de circulació comunals i la Policia i, per tant, es disposarà d’una base de dades única que indicarà on es concentren els accidents de trànsit. Ara per ara, la Policia només fa els atestats dels sinistres en què hi ha víctimes.
Més de 500 víctimes / Segons les dades recollides per l’Imaca, l’any passat hi va haver 512 accidents de circulació, dels quals en 252 hi va haver víctimes (sis ferides greument, 244 ferides lleument i dues mortals).
Quant a la sinistralitat en què els conductors van donar positiu per alcoholèmia i/o drogues, l’any passat n’hi va haver 69, menys que el 2013, quan se’n van produir 77. L’any passat, en total, 293 controls d’alcoholèmia i drogues van ser positius (8 només per drogues i 7 per drogues i alcohol), dels quals es va procedir a la detenció de 246 persones.
Els atropellaments de vianants han baixat ja que l’any 2014 van ser atropellats 46 persones, mentre que el 2013 en van ser 65.
L’Imaca també informa sobre les sancions i la tipologia. L’any passat en va posar un total de 9.031, una xifra molt superior a la del període anterior, el 2013, quan la Policia va posar 6.701 sancions. De les més de 9.000 imposades l’any 2014, la majoria de multes van ser per excés de velocitat, concretament, 6.641. En canvi, les sancions per circular sense el cinturó de seguretat cordat s’han reduït considerablement (de 505 el 2013 a 326 el 2014), sobretot a causa de les campanyes de control específic per aquesta infracció.
Més d’un vehicle per habitant / Per elaborar l’apartat dedicat al parc mòbil, l’ACA ha comptat amb la col·laboració del departament d’Estadística del Govern, l’Associació d’Importadors de Vehicles i la Inspecció Tècnica de Vehicles. Una dada rellevant és que, de mitjana, hi ha més d’un vehicle per habitant: el parc automobilístic és de 78.158 vehicles (dades 2014) i la població registrada l’any passat va ser de 70.570, per tant, la mitjana de vehicles per habitant és d’1,1.
Una altra dada remarcable és que l’11,20% del parc mòbil correspon a vehicles clàssics o antics, és a dir, amb més de 25 anys.
Quant a les matriculacions, l’any 2014 es van posar plaques a 3.079 vehicles, dada que no es tradueix en nombre de vehicles venuts ja que poden correspondre a vehicles importats. De fet, la quantitat d’automòbils venuts l’any passat va ser, segons l’Imaca, de 2.177.
Sasplugas va insistir en què l’estudi ha consistit en «un treball de camp» per localitzar els trams en què la freqüència d’accidents és superior a la mitjana per a que, un cop identificats, es puguin buscar les solucions. L’Imaca destaca que l’estat de la xarxa viària, en general, és bo, ja que dels 276 quilòmetres de carreteres, només 6,4 km estan sense pavimentar. A més, l’any 2014 el Govern va destinar 4,5 milions d’euros en pavimentació o 1,6 milions d’euros en conservació de carreteres, i enguany el pressupost és de 6 milions d’euros (2 per a conservació i 4 per a pavimentació).
Dels tres factors que tenen a veure en els sinistres (via pública, vehicle i humà) el més rellevant, segons l’informe de l’ACA, és l’humà ja que de l’estudi se’n desprèn que «la majoria dels accidents a la xarxa viària andorrana es produeixen perquè els conductors excedeixen la velocitat a causa dels mals hàbits de conducció, però també en part a causa de les pròpies circumstàncies del flux del trànsit, les carreteres i l’orografia».
Sasplugas va incidir en què les causes solen ser «accions inadequades dels conductors, des d’excés de velocitat a avançaments indeguts, a conducció sota els efectes de l’alcohol, imprudències, distraccions o cansament». Per al secretari general de l’ACA, «fomentar els cursos de conducció segura» és una de les solucions ja que «no hi ha prou formació». Tot i que l’ACA admet que, en alguns casos, la culpa és compartida entre conductor i infraestructura viària (per exemple, una rotonda mal senyalitzada i/o ubicada), Sasplugas va reiterar que «la responsabilitat final és del conductor». «És cert que la xarxa es pot millorar, però no la sabem usar», va concloure.
A la presentació de l’Imaca hi van assistir els ministres d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, i d’Ordenament Territorial, Jordi Torres. El primer, que es va quedar fins al final de l’acte, va comentar sobre la formació dels conductors que està treballant amb Torres sobre la possibilitat que «els joves de 16 a 18 anys que volen obtenir el permís J segueixin el curs de formació de conducció sobre gel i neu». L’ACA n’organitza cada hivern al circuit de gel del Pas de la Casa.
D’altra banda, sobre les conclusions de l’informe que els punts amb més perill són les vies ràpides en centre urbà i les rotondes, Alcobé va argumentar que «és evident que quan els cotxes van més ràpid hi ha més risc, però com més ràpides són les vies també hi ha menys concentració de trànsit, per tant, s’ha de buscar l’equilibri entre mobilitat i sinistralitat, prioritzant sempre la seguretat de les persones i dels viatgers». Com a exemple, el ministre va posar el tram de Valira Nova, abans del túnel de Ràdio Andorra, a Encamp, que ha passat de dos a quatre carrils: «és una via ràpida però hi ha menys accidents perquè hi ha un radar en aquella zona i està ben senyalitzat».
El ministre Alcobé va afegir que «la causa-efecte [de la sinistralitat]s’ha de veure cas per cas i aplicar les mesures correctores quan toqui i si es poden implantar». Per al titular de Transports els radars de tram són «una bona solució».
El rànquing dels 25 / Per parròquies, els punts negres identificats a Canillo són Racons i la corba d’Incles, sobretot per l’excés de velocitat i la neu. A Encamp, les zones més problemàtiques són la rotonda de sortida del túnel dels Dos Valires, tot i ser una via molt nova, i el doble carril de pujada cap a Meritxell.
A Ordino, les zones més conflictives són la rotonda de la Clota Verda, la zona de tres carrils de la Farga Rossell, a la Cortinada i a l’accés a Arcalís, sobretot per culpa de la meteorologia hivernal. A la Massana, els punts negres són l’avinguda de Sant Antoni, la zona circular al voltant del telecabina de la Massana, la rotonda de l’hotel Marco Polo i el tram d’Erts.
A Andorra la Vella, el carrer Prat de la Creu, les avingudes de Tarragona, Salou i Santa Coloma, les rotondes del KM 0 i de la Margineda i, sorprenentment, a dins de l’aparcament del Fener, són els punts amb més sinistralitat de la parròquia. A Escaldes-Engordany les zones amb més accidents són la carretera de l’Obac, la carretera d’Engolasters i l’avinguda de Fiter i Rossell.
Finalment, a Sant Julià de Lòria, el tram entre Aixovall i la Margineda, la rotonda de les Arades i el tram de la CG1 entre la Riberola i la frontera són els punts negres.
Per seguir concretant els punts negres de la xarxa viària, la Taula de Mobilitat està treballant en un document únic de recollida de dades de sinistralitat. El formulari estàndard serà el mateix per als serveis de circulació comunals i la Policia i, per tant, es disposarà d’una base de dades única que indicarà on es concentren els accidents de trànsit. Ara per ara, la Policia només fa els atestats dels sinistres en què hi ha víctimes.
Més de 500 víctimes / Segons les dades recollides per l’Imaca, l’any passat hi va haver 512 accidents de circulació, dels quals en 252 hi va haver víctimes (sis ferides greument, 244 ferides lleument i dues mortals).
Quant a la sinistralitat en què els conductors van donar positiu per alcoholèmia i/o drogues, l’any passat n’hi va haver 69, menys que el 2013, quan se’n van produir 77. L’any passat, en total, 293 controls d’alcoholèmia i drogues van ser positius (8 només per drogues i 7 per drogues i alcohol), dels quals es va procedir a la detenció de 246 persones.
Els atropellaments de vianants han baixat ja que l’any 2014 van ser atropellats 46 persones, mentre que el 2013 en van ser 65.
L’Imaca també informa sobre les sancions i la tipologia. L’any passat en va posar un total de 9.031, una xifra molt superior a la del període anterior, el 2013, quan la Policia va posar 6.701 sancions. De les més de 9.000 imposades l’any 2014, la majoria de multes van ser per excés de velocitat, concretament, 6.641. En canvi, les sancions per circular sense el cinturó de seguretat cordat s’han reduït considerablement (de 505 el 2013 a 326 el 2014), sobretot a causa de les campanyes de control específic per aquesta infracció.
Més d’un vehicle per habitant / Per elaborar l’apartat dedicat al parc mòbil, l’ACA ha comptat amb la col·laboració del departament d’Estadística del Govern, l’Associació d’Importadors de Vehicles i la Inspecció Tècnica de Vehicles. Una dada rellevant és que, de mitjana, hi ha més d’un vehicle per habitant: el parc automobilístic és de 78.158 vehicles (dades 2014) i la població registrada l’any passat va ser de 70.570, per tant, la mitjana de vehicles per habitant és d’1,1.
Una altra dada remarcable és que l’11,20% del parc mòbil correspon a vehicles clàssics o antics, és a dir, amb més de 25 anys.
Quant a les matriculacions, l’any 2014 es van posar plaques a 3.079 vehicles, dada que no es tradueix en nombre de vehicles venuts ja que poden correspondre a vehicles importats. De fet, la quantitat d’automòbils venuts l’any passat va ser, segons l’Imaca, de 2.177.