• Rascagneres considera urgent la creació d'aquesta figura i espera que arribi abans del que va dir Bartumeu

El degà del Col·legi d'Advocats d'Andorra, Joan Miquel Rascagneres, al seu despatx Foto: ORIOL LLAURADÓ

El Col·legi d’Advocats (CADA) valora que tres seria la xifra òptima d’uixers judicials al país, a partir de les dades que proporciona l’informe que va elaborar l’organització que aplega els huissiers francesos –Huissiers de Justice de France– i que es va trametre al Consell Superior de la Justícia. De fet, l’estmentat informe, que posteriorment es va lliurar tant al cap de Govern com al síndic general, estableix que la xifra normal és d’un uixer judicial per cada 20.000 habitants. Des del Col·legi entenen que la llei de creació del cos d’uixers «necessita el seu temps». Ara bé, davant del col·lapse de la Batllia, i en resposta al cap de Govern, que va dir que la llei no estaria fins al 2012, el seu degà, Joan Miquel Rascagneres, és prou contundent: «Si pot estar a final del 2011, molt millor».

El Col·legi d’Advocats va rebre l’informe francès de mans del mateix Consell Superior de la Justícia. «Compartim totalment la idea de descarregar la Batllia d’aquesta feina (l’execució de les sentències civils i administratives)», va explicar Rascagneres, en declaracions a aquest rotatiu.

L’estatut de l’uixer judicial hauria de ser similar a l’estatut de notari. Així ho valora el degà del CADA: «Un concurs d’oposició per entrar al cos, només dues o tres persones que facin això i, evidentment, que siguin persones que tinguin la carrera de Dret». Rascagneres considera que, per accedir al cos d’uixers judicials, és necessari «assegurar-se que les persones compleixen els requisits necessaris per desenvolupar aquesta tasca, ja que es tracta d’una feina difícil i delicada».

Tenint en compte que l’informe diu que els països que tenen implantat aquest sistema compten amb un agent judicial per cada 20.000 habitants, aproximadament, el Col·legi d’Advocats ha fet el càlcul: «Dos potser és una mica just, però tres o quatre estarien bé. Per començar, penso que tres seria òptim», diu Rascagneres.

Al voltant de l’uixer, cal tota una estructura que garanteixi un bon desenvolupament de la seva feina, a banda que «cada uixer s’ha de poder guanyar la vida dignament», puntualitza el degà del Col·legi. D’aquesta manera, Rascagneres arriba a la xifra de tres uixers per al Principat, després de fer un balanç entre el volum de feina i població i la possibilitat de permetre la lliure competència entre els agents.

Preocupació pel col·lapse / El Col·legi d’Advocats comparteix la preocupació pel col·lapse que pateix la Batllia en aquests moments i que el president del Consell Superior de Justícia, Lluís Montanya, va denunciar novament la setmana passada, durant la inauguració de l’any judicial. «Si esperem gaire més, arribarem al bloqueig total de la Batllia», alerta Rascagneres.

Des del CADA adverteixen que, avui dia, hi ha una gran part de les execucions que no s’arriben a fer, cosa que vol dir que «hi ha molta gent que, finalment, no cobra uns diners que són seus». Rascagneres assenyala igualment que l’eventual prescripció d’aquestes sentències civils i administratives no és l’únic problema: «Aquí a Andorra tenim una particularitat i és que hi ha molta gent que marxa del país i que després ja no pots localitzar».

Satisfacció del Raonador / Pel seu cantó, el Raonador del Ciutadà, Pere Canturri, es va mostrar satisfet pel fet que el Govern estigui disposat a crear, mitjançant llei, la figura de l’uixer, encara que el cap de l’Executiu, Jaume Bartumeu, manifestés que, «sent realistes», els uixers no podran existir abans del 2012.

Canturri es va expressar d’aquesta manera dimarts passat, quan va presentar l’informe de la Institució del Raonador del Ciutadà corresponent a l’any passat a la Comissió Legilativa d’Interior de dimarts. L’informe recull precisament una recomanació en el sentit «que el Consell Superior de la Justícia estudiï la possibilitat de crear una figura inspirada en l’huissier de justice francès». L’objectiu, plenament compartit pel Consell Superior de Justícia, és «evitar demores que l’execució de les sentències poden comportar». Així mateix, «la creació d’una figura similar a la de l’huissier francès suposa tenir algú que, com a professional liberal independent, dugués a la pràctica l’execució de les sentències judicials», conclou el document del Raonador.

Per a més informació consulti l'edició en paper.