Per si hi havien dubtes després de la derrota a casa contra el Bilbao, per si algú pensava que la plantilla no és tan bona com la pinten, per si sonava a utopia tornar de Tenerife amb una victòria... Per tot això i afegint problemes seriosos com la baixa de Bogdanovic, un Sada que no havia pogut entrenar en tota la setmana i va acabar jugant gairebé 23 minuts, i un Shermadini que va rebre un cop al peu poc després del descans i no va poder jugar els minuts decisius, el MoraBanc va imposar-se ahir a l’insular Santiago Martín i va esfumar d’un cop tots els interrogants que volaven per sobre d’ell. El conjunt de Joan Peñarroya va ser capaç d’anul·lar un rival que aquest curs tracta de mirar de reüll al top-8 –malgrat que encara no ga guanyat– i demostrar que té un equip amb un potencial superior al de lluitar per eludir el descens.
 

Guanyar a la pista del Tenerife és tota una dosi de credibilitat. Sobretot perquè la superioritat tricolor va ser evident del primer a l’últim minut, tant a nivell tàctic com de qualitat, i acabar perdent, que per cert va faltar poc, podria haver estat un revés molt més fort que el de Bilbao, que fins i tot possiblement hagués fet entrar el vestidor en un mar de dubtes.
 

Però no. La bona defensa va fer que el Tenerife hagués de fer un esforç titànic cada vegada que intentava fer pujar el seu caseller de punts i en atac es veia ordre, tranquil·litat i bones opcions de tir, sobretot des de les cantonades, que van permetre cinc encerts des del triple sense ningú a sobre. Betinho va anotar-ne dos i va començar a escalfar un canell que acabaria aportant 21 punts.
 

Encara no havia aparegut el que s’espera que lideri el MoraBanc 2015-2016, Shermadini. El georgià, però estava realitzant una enorme tasca sota els taulells, amb palmejos cap a l’exterior després de tirs fallats que permetien segones oportunitats. Després d’un parcial dels locals de 6-0 que feia pujar el 26-28, ell va posar-se la responsabilitat a l’esquena i va començar a fer de les seves sota els taulells. Fins a quatre cistelles va fer amb moviments de luxe a la pintura que van permetre els tricolors arribar al descans amb un ajustat 39-42 a favor, però en tot moment sense permetre que el rival es possés per davant.
 

La feina costant es va mantenir en el tercer quart. Amb una defensa al límit, va forçar el Tenerife a jugar-se tirs exteriors i capficar-se amb els triples, que no entraven. Aportava un gra de sorra Clark, un altre Betinho, Sada, Jones, Shermadini... i amb un parcial de 2-15 es va passar del 41-42 al 43-57 (minut 26). 

Quan més llençat estava el MoraBanc, va lesionar-se el georgià, i entre Abromaitis i Xavi Rei, el Tenerife va sortir de la barrera psicològica dels deu punts i es va posar amb un esperançador 53-61 per encarar el darrer quart.
 

Arribava un moment dels que marquen els partits, i el MoraBanc no només no es va arronsar, sinó que va posar més terra de per mig. Molt bé Jones, amb una gran tasca en el rebot. Betinho, amb el canell calent, va anotar un triple i dos tirs lliures que van fer pujar el 60-73 (minut 36). El Tenerife ho tenia magre i quan intentava apropar-se, rebia resposta. Quatre punts seguits, defensa intensa... I Jones que aconseguia una cistella sobre la botzina i poc després finalitzava un alley-oop que li va oferir Navarro. Però els locals, a la desesperada, no fallaven un tir i mantenien les remotes opcions de remuntada.
 

Richotti va anotar un triple a 1min 38s, Bentinho va respondre amb una esmaixada i l’argentí la va tornar a clavar de 6,75 per entrar al darrer minut amb un 72-77. Un Stojanovski apagat i poc protagonista en el tir va anotar dos lliures però els locals responien amb presses i encert. White i Beirán, després de robar-li la cartera al macedoni, posaven el 76-79. De nou li tocaven dos tirs lliures a Stojanovski que no va fallar, però després va agafar torn San Miguel en un final ple d’interrupcions i va respondre amb dos lliures i un superb triple des de vuit metres que va fer lluir un increïble 81-81.
 

El punt i final va ser agònic. Quedaven vuit segons, Carter va fer personal a Schreiner quan quedaven, segons els locals, 2 segons; per els àrbitres, sis dècimes i són ells els que manen. L’austríac va ficar el primer i va fallar el segon. Suficient, perquè no hi havia temps per a més.