• L'ITF júnior es jugarà en unes pistes dels Serradells que semblen del tercer món, com la majoria de les que tenim

Una imatge de la superfície d'una de les pistes del 'globus' dels Serradells amb les cames de Berta Juncosa, que dijous entrenava en aquesta instal·lació amb Anna Aguarel·les-Loan. Foto: TONY LARA

L’ITF júnior de tennis d’Andorra la Vella està a un obrir i tancar d’ulls per viure la onzena edició i és vergonyós veure l’estat de les pistes dels Serradells. Literalment es cauen a troços i aquest problema no ve d’ara.

La Federació Andorrana de Tennis (FAT) fa uns anys que denuncia aquest fet. Va començar amb la boca petita a advertir sobre aquest problema en les rodes de premsa allà cap al 2006 i quatre anys més tard tot el que hi havia llavors destinat a la pràctica d’aquest esport es manté igual, és a dir, més deteriorat pel pas del temps i l’ús. Francament sembla que sigui més una infraestructura del tercer món. La FAT s’ha cansat de denunciar-ho per activa i per passiva i el pitjor de tot és que a l’ITF vindran jugadors d’un bon grapat de països –en les preinscripcions es van comptabilitzar 25– i la imatge del país no serà l’adient.

Actualment l’entitat que presideix François Garcia fa servir, valgui la redundància, les instal·lacions dels Serradells i també les del CT Santa Coloma i el Prat Gran, tot i que aquesta última és propietat del Comú d’Escaldes-Engordany. No té més perquè no hi ha més; bé, sí que hi havia l’Aldosa, però sembla que allà no hi hauran raquetes com a mínim durant un any llarg.

Forats i goteres / La FAT ja pot pregar perquè des de demà fins al dissabte de la setmana que ve no plogui a Andorra la Vella. Perquè si plou hi hauran goteres. I no cal que pregui per l’estat de la pista; com es pot veure en les tres fotografies de dalt d’aquesta pàgina hi han forats que fins i tot afecten a les línies.

Així doncs, fent bones les paraules del director tècnic, Jordi Vila, «és el que hi ha». Perquè la FAT prous problemes té per sobreviure amb la retallada de Govern de 10.000 euros en la subvenció per passar a percebre’n 85.000, quan la manera més barata de solucionar aquest problema seria comprar una pista de posar i treure que costaria entre 30.000 i 36.000. Si amb 96.000 no podien, ara impossible. Sense anar més lluny el pressupost destinat per a l’ITF és de 12.000 euros i la retallada en la partida anual de l’Executiu fa que la FAT estigui pendent de l’ajut del Comú de la capital, xifrat en uns 4.600. «Estem contents d’arribar a la onzena edició malgrat les dificultats però volem continuar organitzant-lo perquè és la nostra competició més important i tampoc no volem donar motius al Govern perquè ens retalli més», va comentar Vila, dijous en la roda de premsa de la presentació.

El pitjor de tot és que segons va admetre el director tècnic, la ITF «fa anys que ens avisa per com està la instal·lació». Una amenaça de cop de puny similar a la que fa ben poquet va rebre el Pidasa quan el Birkirkara maltés es va negar a jugar al devaluat Comunal. En el tennis també pot passar i la imatge del país...

El CT santa coloma també / La pregunta ràpida i fàcil seria si hi ha algun lloc més on poder fer el torneig. I la resposta és que sí, si també es pot jugar als Serradells. Perquè l’altra instal·lació que –per vincles– utilitza la FAT és el Club de Tennis Santa Coloma que coordina el número u del tennis andorrà, Jamba Poux. Aquest té les pistes d’herba artificial, que va substituir l’any passat la terra batuda que tant difícil és de conservar en bones condicions a Andorra, sobretot a l’hivern.

Aquesta superfície, però, també està tan gastada que s’han hagut de fixar plaques extres per tapar forats. De tota manera les condicions són justíssimes per poder practicar el tennis i impossibles per poder acollir qualsevol tipus de torneig, i menys regulat per una entitat internacional com la ITF. Si la pilota topa en el bot amb alguna d’aquestes plaques la sortida seva és un enigma. I el risc de lesions és, com en els Serradells, d’una probabilitat ni molt menys mínima.

Per a més informació consulti l'edició en paper.