ANDORRA LA VELLA
Ferrer convida la ciutadania a opinar sobre el Pla Nacional de Salut 2020
Fins al 26 d’octubre es manté el termini per presentar aportacions confidencials al text
Des d’avui i fins al 26 d’octubre, tothom, sigui de l’àmbit sanitari o no, pot opinar sobre el Pla Nacional de Salut 2020 (PNS) que està preparant el ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació. El document de treball es pot consultar al web ‘www.salut.ad/pns2020’ i es poden presentar aportacions al text. Tots els comentaris són confidencials. La titular de Salut, Rosa Ferrer, va presentar ahir el PNS al col·lectiu mèdic i sanitari i a la ciutadania i va insistir en el procés participatiu obert per completar el Pla. El reglament del sistema de participació es va publicar al BOPA de la setmana passada.
A partir del 27 d’octubre, una Comissió de Seguiment interna analitzarà totes les propostes rebudes i, a partir del 23 de novembre, emetrà un informe argumentant quins comentaris s’han inclòs al text i quins s’han exclòs i els motius. Ferrer va anunciar que està previst que durant la primera quinzena de desembre el PNS s’aprovi al Consell de Ministres i, posteriorment, el text es trameti al Consell General. «Volem que el debat al Parlament sigui al desembre», va afirmar la ministra, «perquè es tractarà sobre el model i els objectius en salut i caldran modificacions legislatives». Per tant, com abans s’aprovi el Pla, millor.
CRONICITAT I DEPENDÈNCIA / El document del PNS es treballa des de fa un parell d’anys i s’ha redactat a partir de les dades sobre salut i ús dels serveis sanitaris de la ciutadania recopilades des del 2011. Les principals conclusions són «l’escalada de la despesa sanitària, que cal frenar per no comprometre la sostenibilitat del sistema; l’augment de la cronicitat i la dependència, ja que l’assistència sanitària millora i la població envelleix més, i que l’atenció primària no està adaptada a la nova realitat: potser no cal ingressar algú a un centre perquè amb atenció domiciliària n’hi hauria prou», va argumentar la ministra Ferrer.
L’objectiu central del PNS 2020 és «la necessitat d’un canvi de model que situï la persona al centre del sistema de salut» mitjançant «un model d’atenció en xarxa». Per a Ferrer, l’objectiu del PNS és que «la qualitat assistencial sigui igual o millor que ara, però que l’atenció sigui més transversal, per exemple, tenint en compte la repercussió familiar que pot suposar una malaltia». La coordinació i el treball en xarxa permetrà, per exemple, que una persona romangui a casa seva el màxim de temps, abans de ser ingressat a l’hospital o en un centre sociosanitari, i amb qualitat assistencial.
Aquests són els objectius generals però el PNS defineix tres grans eixos d’actuació: el manteniment i millora de la salut, fent front a la cronicitat i la dependència dels pacients, que evoluciona a l’alça; aconseguir un sistema integrat, equitatiu, sostenible i de qualitat; i enfortir la governança del sistema de salut. En aquests tres eixos s’han definit deu estratègies i 24 línies operatives.
Amb tot, hi ha algunes iniciatives incloses en el PNS que seran d’aplicació a curt termini. A nivell de ministeri, Ferrer va anunciar que ja es treballa en la normativa per a la creació i ús de la Història Compartida Digital d’Andorra; en la redacció de la Llei de drets i deures de la ciutadania en temes de salut; en la normativa per a l’acreditació dels professionals i en la modificació de la Llei general de la sanitat per regular la funció d’inspecció, entre d’altres.
Quant a l’acreditació dels professionals, l’article 138.1 de la Llei de la CASS estableix que «per signar conveni els professionals de la salut han d’estar degudament acreditats pel ministeri responsable de la salut d’acord amb els criteris que s’estableixin per reglament». Encara no s’han fixat aquests criteris tot i que Ferrer va assegurar que «en molt breu termini l’esborrany del reglament arribarà a la Comissió Legislativa de Sanitat i a la CASS». «Els criteris seran de qualitat», va assegurar la ministra.
CONTROL I INSPECCIONS / Una de les novetats a Salut és la creació d’una nova àrea de funció inspectora del ministeri, els detalls de la qual es publicaran a l’edició del BOPA del demà. Ferrer va especificar que encara «s’ha de desplegar el reglament de l’àrea d’inspecció» però va aclarir que es tracta de garantir que tots els prestadors de salut, siguin públics o privats, «treballen amb els estàndards de qualitat». La presentació de l’autoexamen de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell correspon a la voluntat de fer «autoavaluacions».
D’altres temes oberts que s’han de tancar a curt termini són, quant a la CASS, implementar el Pla d’acció de les recomanacions del ministeri de Salut i, per al SAAS, la modificació de la Llei de creació del SAAS, que data del 1986.
La història clínica compartida, d’aquí un any
La història clínica digital i social, mitjançant la qual els professionals de tots els àmbits sanitaris podran accedir a l’historial d’un pacient, des dels metges de capçalera als d’urgències, serà una realitat d’aquí un any, previsiblement, a finals del 2016. Abans de posar en marxa la història clínica compartida «cal definir el marc jurídic» ja que «són dades molt sensibles que afecta els drets fonamentals», va aclarir la titular de Salut, Rosa Ferrer. A partir del marc jurídic, el ministeri de Salut decidirà si publica un decret o primer redacta la Llei de drets i deures de la ciutadania sobre salut. L’accés a l’historial clínic complet d’un pacient ja es fa dins de l’àmbit hospitalari, gràcies a un nou programa informàtic «àgil i eficient» però ara es vol estendre a tot el sistema sanitari, «per evitar duplicitats».
A partir del 27 d’octubre, una Comissió de Seguiment interna analitzarà totes les propostes rebudes i, a partir del 23 de novembre, emetrà un informe argumentant quins comentaris s’han inclòs al text i quins s’han exclòs i els motius. Ferrer va anunciar que està previst que durant la primera quinzena de desembre el PNS s’aprovi al Consell de Ministres i, posteriorment, el text es trameti al Consell General. «Volem que el debat al Parlament sigui al desembre», va afirmar la ministra, «perquè es tractarà sobre el model i els objectius en salut i caldran modificacions legislatives». Per tant, com abans s’aprovi el Pla, millor.
CRONICITAT I DEPENDÈNCIA / El document del PNS es treballa des de fa un parell d’anys i s’ha redactat a partir de les dades sobre salut i ús dels serveis sanitaris de la ciutadania recopilades des del 2011. Les principals conclusions són «l’escalada de la despesa sanitària, que cal frenar per no comprometre la sostenibilitat del sistema; l’augment de la cronicitat i la dependència, ja que l’assistència sanitària millora i la població envelleix més, i que l’atenció primària no està adaptada a la nova realitat: potser no cal ingressar algú a un centre perquè amb atenció domiciliària n’hi hauria prou», va argumentar la ministra Ferrer.
L’objectiu central del PNS 2020 és «la necessitat d’un canvi de model que situï la persona al centre del sistema de salut» mitjançant «un model d’atenció en xarxa». Per a Ferrer, l’objectiu del PNS és que «la qualitat assistencial sigui igual o millor que ara, però que l’atenció sigui més transversal, per exemple, tenint en compte la repercussió familiar que pot suposar una malaltia». La coordinació i el treball en xarxa permetrà, per exemple, que una persona romangui a casa seva el màxim de temps, abans de ser ingressat a l’hospital o en un centre sociosanitari, i amb qualitat assistencial.
Aquests són els objectius generals però el PNS defineix tres grans eixos d’actuació: el manteniment i millora de la salut, fent front a la cronicitat i la dependència dels pacients, que evoluciona a l’alça; aconseguir un sistema integrat, equitatiu, sostenible i de qualitat; i enfortir la governança del sistema de salut. En aquests tres eixos s’han definit deu estratègies i 24 línies operatives.
Amb tot, hi ha algunes iniciatives incloses en el PNS que seran d’aplicació a curt termini. A nivell de ministeri, Ferrer va anunciar que ja es treballa en la normativa per a la creació i ús de la Història Compartida Digital d’Andorra; en la redacció de la Llei de drets i deures de la ciutadania en temes de salut; en la normativa per a l’acreditació dels professionals i en la modificació de la Llei general de la sanitat per regular la funció d’inspecció, entre d’altres.
Quant a l’acreditació dels professionals, l’article 138.1 de la Llei de la CASS estableix que «per signar conveni els professionals de la salut han d’estar degudament acreditats pel ministeri responsable de la salut d’acord amb els criteris que s’estableixin per reglament». Encara no s’han fixat aquests criteris tot i que Ferrer va assegurar que «en molt breu termini l’esborrany del reglament arribarà a la Comissió Legislativa de Sanitat i a la CASS». «Els criteris seran de qualitat», va assegurar la ministra.
CONTROL I INSPECCIONS / Una de les novetats a Salut és la creació d’una nova àrea de funció inspectora del ministeri, els detalls de la qual es publicaran a l’edició del BOPA del demà. Ferrer va especificar que encara «s’ha de desplegar el reglament de l’àrea d’inspecció» però va aclarir que es tracta de garantir que tots els prestadors de salut, siguin públics o privats, «treballen amb els estàndards de qualitat». La presentació de l’autoexamen de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell correspon a la voluntat de fer «autoavaluacions».
D’altres temes oberts que s’han de tancar a curt termini són, quant a la CASS, implementar el Pla d’acció de les recomanacions del ministeri de Salut i, per al SAAS, la modificació de la Llei de creació del SAAS, que data del 1986.
La història clínica compartida, d’aquí un any
La història clínica digital i social, mitjançant la qual els professionals de tots els àmbits sanitaris podran accedir a l’historial d’un pacient, des dels metges de capçalera als d’urgències, serà una realitat d’aquí un any, previsiblement, a finals del 2016. Abans de posar en marxa la història clínica compartida «cal definir el marc jurídic» ja que «són dades molt sensibles que afecta els drets fonamentals», va aclarir la titular de Salut, Rosa Ferrer. A partir del marc jurídic, el ministeri de Salut decidirà si publica un decret o primer redacta la Llei de drets i deures de la ciutadania sobre salut. L’accés a l’historial clínic complet d’un pacient ja es fa dins de l’àmbit hospitalari, gràcies a un nou programa informàtic «àgil i eficient» però ara es vol estendre a tot el sistema sanitari, «per evitar duplicitats».