ANDORRA LA VELLA
20 dones ateses per violència de genère van tornar amb la parella
Un 58% de les víctimes de maltractament del 2014 no van denunciar i només dos van presentar una querella
La majoria de les dones que han patit o pateixen qualsevol tipus d’abús per part de la seva parella, ja sigui psicològic –en tots els casos–, físic, econòmic, social i/o sexual i que segueixen el programa que ofereix l’Equip d’Atenció Integral a la Dona Víctima de la Violència de Gènere (EAID) abandonen els seus maltractadors. Però encara hi ha un percentatge que retorna amb la parella. L’any 2014, de les 152 dones que van ser ateses a l’EAID, 20 van decidir reprendre la relació. El percentatge és baix, només un 13% del total dels casos, però és significatiu. A més, set persones van abandonar voluntàriament el programa. Les 125 dones restants, el 82% dels casos, no van tornar amb la parella.
El fet de tornar amb el maltractador «forma part del procés de tractament», argumenta el cap d’Atenció Social i Primària, Joan Carles Villaverde. «La víctima dóna moltes oportunitats i, partint de la base que el presumpte maltractador és una persona malalta, i vol que es curi, i quan hi ha fills encara més, per intentar mantenir el màxim el vincle. Algunes denuncien, després tornen... Donen moltes oportunitats. Sí que és cert que a mig procés, de vegades, la víctima torna amb la persona que la maltracta», afegeix Villaverde.
Però el cap d’Atenció Social i Primària no qualifica de fracàs aquest retorn amb el maltractador. «Moltes vegades són dones que depenen econòmicament i socialment del presumpte maltractador, quan la víctima és independent no passa tant. Però, en el fons, hi ha una relació sentimental, i se l’estimen, i confien en què canviarà. Hi ha situacions en què passen un temps molt bo, i dos o tres anys després hi tornen... Però no ho hem de viure com un fracàs, forma part del tractament, perquè el fet de trencar també és un trauma. Nosaltres no ho vivim com un fracàs, informem la víctima de tot el que pot passar, i aquí té la porta oberta per quan vulgui. La decisió és d’ella, en molts casos vol mantenir l’estructura familiar inicial», reflexiona Villaverde.
Quant a les denúncies, dels 152 expedients tractats durant l’any passat, un 39% van optar per denunciar i el 58% no ho va fer. Del 3% restant no consta què van fer. A més, 36 dones van demanar rebre assessorament jurídic per part de l’advocada de l’EAID, 56 dones van sol·licitar rebre justícia gratuïta i dos dones van engegar una querella criminal per maltractaments.
Les víctimes arriben a l’EAID des de diverses vies: des de la judicial, la policial, la sanitària... «La víctima pot ser detectada en un control rutinari al metge de capçalera o a urgències, i els professionals informen la dona de les possibilitats d’atenció i, sempre d’acord amb la persona, fan la derivació a l’EAID. Quan una dona denuncia a la Policia, aquesta ens envia un fax i contactem amb la família. Si la denúncia es fa a través del batlle de guàrdia o fiscalia també ens ho diu. Fins i tot un veí ens pot alertar», explica Villaverde. Ara bé, la decisió final és de la dona ja que, com a major d’edat, decideix si vol denunciar i ser atesa per l’EAID.
Segons el cap d’Atenció Social i Primària «la persona no té por a denunciar sinó a què passarà després de la denúncia. L’important és que la persona estigui ben informada: que té uns drets, que el país li ofereix uns recursos que l’ajudaran a denunciar i a seguir el tractament mentre duri el procés, que és llarg, de sis mesos a dos o tres anys». Per a moltes víctimes, el temor és a quedar-se soles durant aquest tràngol: «L’important és que la dona sàpiga que no estarà sola durant el procés, que no estaran soles. Intentem guiar-les professionalment, no anem a forçar que denunciïn res. Ho han de meditar i tenir clar perquè el procés el poden deixar en qualsevol moment i, de fet, algunes tornen amb la persona que el seu dia van denunciar. Tot això és respectable. El que ha d’entendre la persona és que l’acompanyem en tot el procés i acceptem que ella marqui el ritme», conclou Villaverde.
L’EAID disposa d’un telèfon d’assistència gratuïta, el 181, «un número de guàrdia al qual es pot trucar les 24 hores del dia i des del qual donem una resposta a la persona que es presenti i que es vulgui adherir al programa», aclareix el responsable de l’EAID.
El fet de tornar amb el maltractador «forma part del procés de tractament», argumenta el cap d’Atenció Social i Primària, Joan Carles Villaverde. «La víctima dóna moltes oportunitats i, partint de la base que el presumpte maltractador és una persona malalta, i vol que es curi, i quan hi ha fills encara més, per intentar mantenir el màxim el vincle. Algunes denuncien, després tornen... Donen moltes oportunitats. Sí que és cert que a mig procés, de vegades, la víctima torna amb la persona que la maltracta», afegeix Villaverde.
Però el cap d’Atenció Social i Primària no qualifica de fracàs aquest retorn amb el maltractador. «Moltes vegades són dones que depenen econòmicament i socialment del presumpte maltractador, quan la víctima és independent no passa tant. Però, en el fons, hi ha una relació sentimental, i se l’estimen, i confien en què canviarà. Hi ha situacions en què passen un temps molt bo, i dos o tres anys després hi tornen... Però no ho hem de viure com un fracàs, forma part del tractament, perquè el fet de trencar també és un trauma. Nosaltres no ho vivim com un fracàs, informem la víctima de tot el que pot passar, i aquí té la porta oberta per quan vulgui. La decisió és d’ella, en molts casos vol mantenir l’estructura familiar inicial», reflexiona Villaverde.
Quant a les denúncies, dels 152 expedients tractats durant l’any passat, un 39% van optar per denunciar i el 58% no ho va fer. Del 3% restant no consta què van fer. A més, 36 dones van demanar rebre assessorament jurídic per part de l’advocada de l’EAID, 56 dones van sol·licitar rebre justícia gratuïta i dos dones van engegar una querella criminal per maltractaments.
Les víctimes arriben a l’EAID des de diverses vies: des de la judicial, la policial, la sanitària... «La víctima pot ser detectada en un control rutinari al metge de capçalera o a urgències, i els professionals informen la dona de les possibilitats d’atenció i, sempre d’acord amb la persona, fan la derivació a l’EAID. Quan una dona denuncia a la Policia, aquesta ens envia un fax i contactem amb la família. Si la denúncia es fa a través del batlle de guàrdia o fiscalia també ens ho diu. Fins i tot un veí ens pot alertar», explica Villaverde. Ara bé, la decisió final és de la dona ja que, com a major d’edat, decideix si vol denunciar i ser atesa per l’EAID.
Segons el cap d’Atenció Social i Primària «la persona no té por a denunciar sinó a què passarà després de la denúncia. L’important és que la persona estigui ben informada: que té uns drets, que el país li ofereix uns recursos que l’ajudaran a denunciar i a seguir el tractament mentre duri el procés, que és llarg, de sis mesos a dos o tres anys». Per a moltes víctimes, el temor és a quedar-se soles durant aquest tràngol: «L’important és que la dona sàpiga que no estarà sola durant el procés, que no estaran soles. Intentem guiar-les professionalment, no anem a forçar que denunciïn res. Ho han de meditar i tenir clar perquè el procés el poden deixar en qualsevol moment i, de fet, algunes tornen amb la persona que el seu dia van denunciar. Tot això és respectable. El que ha d’entendre la persona és que l’acompanyem en tot el procés i acceptem que ella marqui el ritme», conclou Villaverde.
L’EAID disposa d’un telèfon d’assistència gratuïta, el 181, «un número de guàrdia al qual es pot trucar les 24 hores del dia i des del qual donem una resposta a la persona que es presenti i que es vulgui adherir al programa», aclareix el responsable de l’EAID.