Isidre Bartumeu, a les instal·lacions on es troba la seva notaria, ahir al migdia Foto: TONY LARA

El notari Isidre Bartumeu va presentar ahir l’obra Introducció al sistema constitucional del Principat d’Andorra, comptant amb la presencia del president del Fútbol Club Barcelona, Sandro Rosell, i del Degà de la facultat de dret i catedràtic de dret constitucional de la UB, Enoch Albertí.

–¿De què tracta aquest llibre i quina és la filosofia del mateix?

–El llibre tracta de descriure l’organització constitucional d’Andorra i ho fa amb dues parts. La primera és una descripció exhaustiva i pedagògica de l’organització institucional d’Andorra i la segona aborda la jurisprudència i la interpretació de diferents articles de la Constitució. Hi ha una part que descriu el procés constituent, els principis bàsics de l’organització de l’Estat andorrà, els principis de l’organització institucional i els principis de l’ordenament jurídic. A més, també es fa referència als coprínceps, Consell General, Govern, estructura territorial, Tribunal Constitucional i organització judicial i hi ha dos darrers capítols que són el sistema de fonts del dret andorrà i un altre dels drets fonamentals i llibertats públiques.

–Amb aquest temari, ¿Què aporta de nou el llibre d’utilitat per als lectors? ¿Per què era necessari?

–En 17 anys de Constitució, l’únic llibre que hi havia en aquesta matèria, que val a dir que està molt bé, és el de Nemesi Marqués de l’any 2005. Es vol explicar l’arquitectura jurídica de la Constitució i al temps quin ha estat el desplegament i la posada en pràctica de tots els engranatges jurídics que hi ha previstos a la Constitució.

–En el camí constitucional, ¿S’han fet tots els passos desitjables?

–Com diu el cantant, a la vida sempre es pot anar més lluny, però també és considerable la feina que s’ha fet. Jo poso de manifest que un dels àmbits en què el legislador hauria d’incidir més en la seva tasca és en la regulació del dret privat.

–¿De quina manera?

–Des de l’entrada en vigor de la Constitució, s’han aprovat 478 lleis, de les quals 154 són crèdits extraordinaris o suplements de crèdit, és a dir que s’han fet 324 lleis. I s’ha incidit poc en la regulació de les situacions del dret privat. S’ha de regular i s’han de modernitzar determinats plantejaments i normatives del dret privat.

–¿Quins textos haurien d’experimentar aquests avenços?

–Per exemple, la Llei de 1989 de reforma del dret de successions avui s’ha de considerar totalment insuficient i desfasada, perquè estableix que el cònjuge sobrevivent d’una persona andorrana que es mor sense testament hereta després dels fills, dels néts, dels pares, dels oncles, dels germans i dels nebots. És a dir, que va al darrere de tothom. I la idea de família és en realitat diferent. Si no hi ha fills, néts ni pares, és lògic que hereti abans el cònjuge i per això dic que la llei està desfasada.

–Tot això s’engloba en un model social que ha anat avançant...

–El que jo explico és el canvi que hi ha hagut en la concepció de la família. Abans era la unió canònica d’un home i una dona. I avui dia una família no només es produeix per aquest tipus d’unions, ja que per exemple dos persones del mateix sexe que conviuen també són una família.

–¿El dret, en general, ha d’adaptar-se a aquests canvis socials?

–Sens dubte. En això, les constitucions dels anys 60, 70 o 80, quan parlaven de família parlaven d’aquest model d’home i dona que tenen com a finalitat darrera procrear i en molts casos units per canònic matrimoni. Hi ha moltes parelles separades, així com segones i terceres relacions. Per això hem arribat a un estadi on les parelles de llarg recorregut però no casades tenen dret a una pensió, quan abans només es protegia al cònjuge. I per això els tribunals d’arreu d’Europa també canvien la interpretació de tot això.

–¿Vostè creu que Andorra també hauria d’adaptar-se a una realitat que ja és efectiva a Espanya com és el matrimoni homosexual?

–Aquí s’ha de conjugar el coprincipat. I tenir un copríncep episcopal té unes limitacions.

–Davant les veus que durant els últims mesos han pogut sortir demanant una reforma constitucional, ¿Considera que aquesta modificació és necessària?

–Jo sempre sóc partidari de modificar la interpretació abans que reformar. La Constitució dóna un marge de maniobra on el legislador ordinari pot dir blanc, gris, gris fosc i negre. Dins aquest marge pot actuar el legislador, i aquest marge és ampli.

–¿Cóm valora el balanç que abans fèiem de 324 lleis en 17 anys, sense comptar els crèdits i suplements? ¿Estem en uns nivells similars respecte altres països?

–L’ordenament jurídic andorrà és avui dia un ordenament de vapor i gel. Hi ha normes noves que són punteres i en ple segle XXI i encara hi ha àmbits de regulació pendents de desenvolupar amb els criteris del segle XXI, com els drets processals, dret privat, el dret successori, el dret de família, etcètera. Els parlaments cada cop més legislen en funció de les necessitats socials.

–La Constitució estableix unes regles de joc i també unes competències. En l’últim aspecte, ¿en quina mesura es poden realitzar canvis?

–L’article 79 de la Constitució reconeix el principi d’autogovern dels Comuns i també es diu que tenen potestat normativa local sotmesa a llei. I per altra part, l’article 80 el que fa és un oferiment competencial on es diu que els Comuns tindran competències almenys en certes matèries, que es descriuen. I la fixació concreta de les competències dels Comuns la fa la Llei qualificada de delimitació de competències. Per tant, aquest text es podria modificar sempre i quan es respectessin els articles 79 i 80. A més, cal dir dues coses més. En primer lloc, que tant la Constitució com la Llei qualificada de competències estableixen que l’ordenament jurídic estatal és supletori al comunal. I també que el Tribunal Constitucional va interpretar en el seu dia que el que no estigui atribuït expressament als Comuns, és competència de l’Estat. Tot aquest bloc que he descrit dona molt marge de maniobra sempre i quan es respecti el principi d’autogovern per redefinir el marc de l’estructura territorial andorrana.

–És a dir, que no és tan difícil canviar la qüestió competencial...

–Estem parlant d’un sistema obert, on canviant la Llei qualificada de competències, sempre i quan es respectin els principis constitucional, es poden introduir canvis.

–¿Creu que seria positiu centralitzar més les competències en el Govern i no pas en els Comuns?

–El que s’ha de posar és l’estructura territorial al servei de les necessitats que de comú acord es defineixin. És a dir, no fem una estructura de model territorial i després pensar en la societat, sinó que primer cal pensar en la societat i, dins el marge que la Llei qualificada de competències i la Constitució estableixen, mirem de trobar l’encaix.

–D’això pot parlar amb raó de causa perquè ha viscut el naixement del marc constitucional...

–He tingut la gran sort de ser secretari de Sindicatura durant el procés constituent i ser cinc anys secretari del Tribunal Constitucional, un autèntic laboratori jurídic. I ara el que he volgut és posar per escrit tot allò que vaig aprendre durant aquests anys. Era una mena de deure cívic que tenia després de viure tot això en primera línia de foc per difondre el que vaig aprendre sense perjudici de donar la meva opinió en determinades circumstàncies. I més que un tractat tècnic, s’ha buscat un treball de divulgació i pedagògic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.