• Rosanas alerta que és contraproduent tenir només en compte el benefici econòmic

Rosanas durant la presentació del llibre a la seu social de Crèdit, ahir. Foto: ANA / N. S.

Josep Maria Rosanas és un d’aquells estranys espècimens que fa anys que predica la necessitat de no perdre de vista els valors humanistes en la gestió empresarial. Estrany perquè, a diferència d’altres, a Rosanas no se li pot retreure que només es recordi de Santa Bàrbara quan trona. Aquesta és la seva virtut, però també –en certa manera– la seva perdició. En els anys de bonança i d’alegries desmesurades, quan molts s’omplien les butxaques sense pensar en l’ètica ni en res que s’hi assemblés, el seu missatge sonava –en el millor dels casos– a lletania de les germanentes de la caritat. Ves-li a predicar humanisme als executius que s’embutxacaven uns bonus desmesurats. I ara, després del daltabaix, quan tots parlen de valors –fins i tot aquells que haurien especulat amb la salut dels seus fills– el missatge de Rosanas sona poc original. I, paradoxalment, si alguna cosa és és precisament original.

Rosanas, director de la càtedra Crèdit Andorrà de Mercats, Organitzacions i Humanisme de l’IESE, va ser ahir a les Valls per presentar el seu darrer llibre, editat per l’entitat bancària andorrana, i que prota per títol Més enllà de l’eficàcia: un punt de vista humanista i realista de les presa de decisions, les organitzacions i les persones. Perquè Rosanas, malgrat la caricatura inicial, no vol ser una germaneta de la caritat, sinó que pretén demostrar que si no hi ha valors, si no hi ha ètica, si només es té en compte el benefici pur i dur, les empreses no rutllen, el sistema no funciona.

Un missatge que, segons el seu autor, està més vigent que mai: «Tenir un personal lleial i identificat amb l’empresa és bàsic per sortir de la crisi», va afirmar Rosanas, «però això ho has d’haver creat abans», va advertir, i és clar, abans gairebé ningú no pensava en aquestes coses. Segons Rosanas, tenir un bon tracte cap als empleats o els clients és bàsic, fonamentalment, «per la raó ètica». Una raó ètica també en risc per la crisi, perquè «la gent quan té pèrdues es posa nerviosa i és capaç de fer qualsevol cosa».

Però ¿cal recórrer necessàriament a l’ètica? ¿a la metafísica? –tota ètica té un ancoratge metafísic i qui no hi estigui d’acord que llegeixi Kant i canviarà d’opinió–. No necessàriament. La lògica econòmica és capaç de produir per ella mateixa comportaments humanistes perquè «la gent prefereix durar», ningú no vol enfonsar el negoci, però «la relació és tan llunyana i tan poc immediata» que costa molt fer-ho bé sense valors morals. «Si només es fa èmfasi en el benefici s’acaba mirant sempre a curt termini», va advertir el professor. És a dir, racionalment es podria prescindir dels déus, però no és raonable fer-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.