ESCALDES-ENGORDANY
A l’Hospital li falta una estratègia general i saber l’opinió dels pacients
El departament de Qualitat identifica els punts a millorar en un diagnòstic intern realitzat el 2014
L’elaboració d’un Pla estratègic i d’un Pla de percepció d’atenció al client són dues de les principals mancances detectades en l’autoavaluació realitzada a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM) durant el 2014. El responsable del departament de Qualitat del SAAS, el doctor Josep Maria Casanellas, va exposar ahir els resultats de l’autoexamen. Amb les conclusions a la mà, ara caldria «crear grups de treball per millorar i avançar, i reflexionar sobre els aspectes qualitatius de l’HSNM», va concloure el doctor.
L’autoavaluació segueix el sistema EFQM, que es basa en l’anàlisi de 700 estàndards de qualitat repartits en nou criteris. Entre aquests criteris, els que tenen més pes són els referents al lideratge, és a dir, si l’organització defineix els seus objectius; als processos, que són els paràmetres de qualitat de les àrees assistencials i serveis de suport, com farmàcia o radiologia, i els resultats en els «clients», o sigui, els pacients.
«Ens ha sortit un resultat que ens diu quines són les àrees a millorar i en quines tenim un nivell suficient. No ens surt res molt diferent a d’altres hospitals de Catalunya, però comencem a patir en l’avaluació dels processos assistencials i en les polítiques de lideratge i d’estratègia, o sigui, en com marquem els objectius dins de l’organització i com els difonem per tota l’organització perquè tingui criteris molt clars de funcionament, anàlisi i de mesurament de resultats», va aclarir Casanellas.
El responsable de qualitat va subratllar que «hem de millorar en l’elaboració d’un Pla estratègic per a tota l’organització, amb l’establiment d’una política de comunicació per implicar tots els professionals en el Pla estratègic, i amb un sistema d’informació únic per a tota l’organització que ens permeti registrar i mesurar totes les activitats que estem fent».
Per a Casanellas, no n’hi ha prou amb una bona qualitat assistencial, que hi és, sinó que «ens falta el sistema d’informació que ens permeti poder avaluar en global tota l’activitat». «Quan un professional em diu que per fer un registre electrònic ha de fer molts clics, és cert, però un cop registrat permet que si el pacient ha de tornar en cinc minuts, el metge d’urgències pot accedir a tota la informació. Estem aconseguint que el pacient no hagi d’anar personalment a radiologia, al laboratori, etcètera, perquè es gestiona de forma automàtica. Una gestió eficient i centrada en el pacient ens obliga a tenir tota una estructura de suport a l’assistència», va argumentar.
Quant a les mancances detectades orientades en els resultats als clients, com s’anomenen els usuaris o pacients en l’argot de gestió hospitalària, l’autoavaluació ha detectat una manca en «la percepció de la continuïtat assistencial» i el mesurament de «la fidelització dels clients». Casanellas va puntualitzar que cal saber quina és la percepció de l’usuari de l’activitat a l’HNSM, el perquè alguns pacients marxen descontents. «Potser clínicament estan satisfets, però perdem bona imatge per temes organitzatius, com el temps d’espera a urgències».
Entre les coses a millorar localitzades en l’apartat de processos, destaca la falta d’un Pla funcional per als quiròfans i la mancança d’un registre de tots els esdeveniments adversos que tenen lloc a l’HSNM.
En general, Casanellas va dir que l’HNSM necessita millorar en l’aplicació dels protocols, en els processos d’identificació i avaluació i, sobretot, solucionar la manca d’un Pla estratègic actualitzat que marqui uns objectius per a tota l’organització: «És una eina bàsica, que ajuda a que tota l’organització avanci homogèniament», va insistir.
Entre d’altres propostes de millora també hi ha: definir la política de Responsabilitat Social Corporativa, un Pla de recursos humans, programes de Pla de qualitat i un Pla de contingències i catàstrofes.
L’autoavaluació segueix el sistema EFQM, que es basa en l’anàlisi de 700 estàndards de qualitat repartits en nou criteris. Entre aquests criteris, els que tenen més pes són els referents al lideratge, és a dir, si l’organització defineix els seus objectius; als processos, que són els paràmetres de qualitat de les àrees assistencials i serveis de suport, com farmàcia o radiologia, i els resultats en els «clients», o sigui, els pacients.
«Ens ha sortit un resultat que ens diu quines són les àrees a millorar i en quines tenim un nivell suficient. No ens surt res molt diferent a d’altres hospitals de Catalunya, però comencem a patir en l’avaluació dels processos assistencials i en les polítiques de lideratge i d’estratègia, o sigui, en com marquem els objectius dins de l’organització i com els difonem per tota l’organització perquè tingui criteris molt clars de funcionament, anàlisi i de mesurament de resultats», va aclarir Casanellas.
El responsable de qualitat va subratllar que «hem de millorar en l’elaboració d’un Pla estratègic per a tota l’organització, amb l’establiment d’una política de comunicació per implicar tots els professionals en el Pla estratègic, i amb un sistema d’informació únic per a tota l’organització que ens permeti registrar i mesurar totes les activitats que estem fent».
Per a Casanellas, no n’hi ha prou amb una bona qualitat assistencial, que hi és, sinó que «ens falta el sistema d’informació que ens permeti poder avaluar en global tota l’activitat». «Quan un professional em diu que per fer un registre electrònic ha de fer molts clics, és cert, però un cop registrat permet que si el pacient ha de tornar en cinc minuts, el metge d’urgències pot accedir a tota la informació. Estem aconseguint que el pacient no hagi d’anar personalment a radiologia, al laboratori, etcètera, perquè es gestiona de forma automàtica. Una gestió eficient i centrada en el pacient ens obliga a tenir tota una estructura de suport a l’assistència», va argumentar.
Quant a les mancances detectades orientades en els resultats als clients, com s’anomenen els usuaris o pacients en l’argot de gestió hospitalària, l’autoavaluació ha detectat una manca en «la percepció de la continuïtat assistencial» i el mesurament de «la fidelització dels clients». Casanellas va puntualitzar que cal saber quina és la percepció de l’usuari de l’activitat a l’HNSM, el perquè alguns pacients marxen descontents. «Potser clínicament estan satisfets, però perdem bona imatge per temes organitzatius, com el temps d’espera a urgències».
Entre les coses a millorar localitzades en l’apartat de processos, destaca la falta d’un Pla funcional per als quiròfans i la mancança d’un registre de tots els esdeveniments adversos que tenen lloc a l’HSNM.
En general, Casanellas va dir que l’HNSM necessita millorar en l’aplicació dels protocols, en els processos d’identificació i avaluació i, sobretot, solucionar la manca d’un Pla estratègic actualitzat que marqui uns objectius per a tota l’organització: «És una eina bàsica, que ajuda a que tota l’organització avanci homogèniament», va insistir.
Entre d’altres propostes de millora també hi ha: definir la política de Responsabilitat Social Corporativa, un Pla de recursos humans, programes de Pla de qualitat i un Pla de contingències i catàstrofes.