«Què, nois, us ho passeu bé?». «Siiiií!». «Compte amb el vestit, que me’l pago jo», va bromejar ahir el cap de Govern, Toni Martí, amb un grup d’estudiants que pintaven fustes al llac d’Engolasters, en una de les activitats escolars programades a la Biennal Land Art Andorra.

L’artista multidisciplinar Eudald Alabau dinamitza la Zona Ras, ubicada al llac d’Engolasters, per on ja han passat més de 500 alumnes per conèixer què és el land art i posar-lo en pràctica. «Jo faig land art pur, però també m’agrada el joc, la composició... Amb la canalla organitzem activitats perquè aprenguin a treballar a la natura, combinem art, joc i creativitat», va explicar ahir Alabau.

El land art és l’art de la terra, en què els creadors utilitzen els elements de la natura per crear una obra o fer una intervenció artística, però a la Zona Ras també es fan servir alguns materials artificials que, quan s’acabi la Biennal, es retiraran per deixar l’entorn del llac d’Engolasters en el seu estat natural.

Alabau ha plantejat una dotzena d’activitats diferents per als alumnes que vagin passant per la Zona Ras. Ahir va ser el torn d’un centenar d’estudiants,de 10 i 11 anys, de l’Escola Andorrana de la Massana i del Pas de la Casa. Un dels tres tallers previstos va ser una al·legoria del foc, en què els joves van pintar de vermell i taronja les pinyes que anaven recollint i que es van penjant amb fil de pescar pels arbres. L’objectiu és aconseguir moltes pinyes i Alabau les farà caure en cascada pel tronc d’un arbre i quan el vent les agiti simularà un incendi forestal. «Quan cremen, les pinyes exploten i espargeixen els pinyons, de manera que es regenera la vida», va puntualitzar el dinamitzador artístic.

Una altra activitat va ser l’al·legoria del vent, en què els escolars van pintar rodanxes de fusta –d’una cara de blau i de l’altra de taronja, que pengen dels arbres, i a les quals el vent fa voleiar. «És un homenatge a Alexander Calder, l’inventor del mòbil (escultura cinètica)».

La tercera activitat, la més vistosa, va consistir en cobrir pedres del llac amb teles blaves i pintar-hi gotes d’aigua blanques.  «Són petits Christos, perquè Christo ho cobria tot», va comentar Alabau, referint-se a l’artista Christo Javacheff, un referent mundial del land art. El buidatge del llac per part de FEDA per fer-hi actuacions de manteniment ha resultat ser una gran oportunitat per a la zona i per fer-hi land art. La canalla va cobrir diverses riques amb les teles blaves, que van subjectar amb pedres de l’entorn, «per simular l’aigua que, un dia, tornarà a cobrir l’estany», va aclarir Alabau.

El llac buit ha permès fer-hi diverses intervencions, com el Projecte Oceànica que consisteix en la construcció, amb fang, de cases, per fer reflexionar als escolars «sobre què passaria si el mar cobrís la terra, unes cases que el llac engolirà quan es torni a omplir». Una acció artística que recorda la llegenda de l’estany, que explica que en la vall on ara hi ha el llac hi havia un poble pròsper i egoista. Cap veí va voler donar de menjar un rodamón i aquest va provocar una tempesta que va inundar el poble. Ara que s’ha buidat el llac, però, del poble, ni rastre.

A la Zona Ras també hi ha peces dels artistes participants a la Biennal, com el Cèrvol blau de Jordi Casamajor, un animal que representa la «regeneració constant i el renaixement del cercle vital de la natura» ja que el cèrvol «cíclicament perd la cornamenta i la renova», segons s’explica al costat de l’obra que s’alça al llac.

Al mig el llac s’aixequen quatre cubs, creació de Nerea Aixàs. L’obra Blocs consisteix en una peça formada per diferents elements units, «en diàleg amb el paisatge i que es comuniquen amb l’espectador». Els blocs són d’acer Corten i a sobre tenen uns miralls que provoquen un joc visual, «una imatge enganyosa que barreja realitat i il·lusió».

Mònica Armengol també ha construït una peça al mig del llac. Un l’andà, que és el tancat de fusta utilitzat en la ramaderia pirinenca per guiar el bestiar. L’artista ha volgut «ocupar i humanitzar un espai», apropiar-se’l, i col·locar un element fora del seu context.

A la Zona Ras també s’hi pot veure Circulus, de Rafael Contreras, un cercle de pedres envoltant un arbre, «una obra d’interrelació entre el món mineral i el món vegetal i la comunicació entre els observadors»; i l’Espai Origen, creat per Susanna Ferran, Frédéric Hoffmann i Sara Valls, «una instal·lació interactiva que posa en escena una cúpula geodèsica», un espai tancat envoltat de les grans arrels dels arbres pensat perquè els espectadors hi entrin i reflexionin «sobre els propis orígens, el passat, prenent temps per pensar en allò que el forma i el condiciona».

Les creacions dels artistes professionals conviuen amb les intervencions dels escolars, com una enorme raspa de peix feta amb cartrons –amb punters recuperats de la Diada de Catalunya– subjectats per pedres del llac, o teranyines que enllacen els arbres del bosc que envolta l’estany.

El llac d’Engolasters ha perdut l’aigua però no la capacitat d’atracció. Ahir al matí hi convivien el centenar d’estudiants aprenent d’artista, una colla de banders ensinistrant dos gossos, un grup de gent gran seguint el Camí Hidroelèctric d’Engolasters, caminants, corredors i excursionistes diversos i, enmig, el cap de Govern.

Fins al 10 d’octubre, el llac esdevé un dels centres de referència de la creativitat.