ESCALDES-ENGORDANY
‘Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra’
L’emissora va emetre entre 1939 i 1981, esdevenint un referent musical i patint durant la Segona Guerra Mundial i postguerra
Radio Andorra es queia a trossos, el seu destí semblava el d’esdevenir una ruïna del passat, un immoble decadent que recordaria que un dia una emissora emetia des del Principat per tot Europa. Afortunadament, no hi ha res escrit i l’edifici no només ha estat salvat sinó que reviurà com a Museu de la Ràdio, un mitjà al qual no han pogut vèncer ni la televisió ni internet.
Mentre l’espai espera ser condicionat i museïtzat, les sales de Radio Andorra acullen esdeveniments musicals. Un músic que quasi n’és un assidu és Landry Riba: l’any 2012, va participar en la sessió de fotografies promocionals del grup Less is More, en què és baixista, amb un panorama molt diferent al qual s’ha trobat aquest any, ja que fa poc hi ha tornat a entrar per rodar el videoclip d’Unlikely Dance, un dels temes del disc Tales from behind the mirror. «Es nota molt la intervenció que s’hi ha fet», admet Riba, «el 2012 l’interior estava molt malmès i ara està molt millor». L’entorn és tan excepcional que Riba i el trio de corda que l’acompanya en el seu projecte més personal –Berta Subietas (violí), Sílvia Garcia (viola) i Jordi Claret (violoncel)– van demanar presentar l’àlbum i els set videoclips realitzats per Natàlia Montané i Sergi Pla dins de Radio Andorra. «La qualitat acústica de la sala és molt bona!», afegeix el músic.
Riba no és l’únic que ha tingut el privilegi d’actuar dins del futur Museu de la Ràdio: fa tot just un any, un centenar de persones van assistir al concert del Quartet Sound Boulevard –Gabriel Coll i Sergi Claret, violins; Quim Badia, viola, i Jordi Claret, violoncel–, un format de l’ONCA Bàsic, organitzat dins de les Jornades Europees del Patrimoni. A Més, Nami acaba d'estrenar un videoclip gravat també a l'edifici històric.
Però, quina és la història de Radio Andorra?
‘Aquí Radio Andorra’
«Aquí Radio Andorra, emissora de les Valls d’Andorra». Amb aquestes paraules, pronunciades el 3 d’abril de 1940 per Maria Escrihuela, Radio Andorra va iniciar quatre dècades d’emissions interrompudes fins al 1981, any en què va deixar d’emetre. Els orígens de Radio Andorra es remunten al 19 d’agost de 1935, quan el Consell General va concedir la concessió per explotar una estació radioemissora. Quatre anys després, el 7 d’agost de 1939, s’inaugura Radio Andorra. A partir del 1945 l’emissora va començar a emetre publicitat i va atreure turisme al Principat. Radio Andorra va callar per sempre el 26 març de 1981.
Radio Andorra va ser l’única emissora privada que va mantenir les retransmissions durant la Segona Guerra Mundial i es va fer molt popular. A més, la seva extraordinària potència li permetia arribar a diversos continents. El cop de gong i la ja mítica frase «Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra» es van fer molt populars. Durant els anys 50 i 60 la secció de discos dedicats i altres programes van obtenir un gran èxit. Entre els temes que més es punxaven hi havia El emigrante, de Juanito Valderrama, Antonio Machín, Antonio Molina, El Danubio azul i El sitio de Zaragoza, segons recorda Agustí Pifarré, tècnic de so i reporter de Radio Andorra entre els anys 1950 i 1970. El seu testimoni el recull el documental L’època daurada de Radio Andorra. Anys 50 i 60, estrenat per l’Arxiu Nacional amb motiu del Dia mundial del patrimoni audiovisual, celebrat el 27 d’octubre Per sol·licitar les cançons calia enviar una carta a la ràdio i adjuntar-hi 15 pessetes.
El fons discògraf de Radio Andorra és excepcional. L’Arxiu Nacional ha recuperat, restaurat i inventariat 115.000 discos de formats i èpoques diferents, de gèneres musicals diversos i de diversos suports: discos de pedra (1887-1947), acetats (1934-1942) i vinils (1948). Les gravacions són de diversos estils: música clàssica, simfònica, nadales, música religiosa, jazz, música lleugera, bandes sonores de pel·lícules, cançons i contes infantils, música per ser ballada, música folklòrica, pop, disco, rock i música espanyola.
Pel Dia mundial de la ràdio de l’any passat, l’Arxiu Nacional va difondre una de les troballes entre la discoteca de Radio Andorra: Le muletier de l’Andorre (“El traginer d’Andorra”). La versió es troba en un disc de pissarra a 78 revolucions per minut, en un enregistrament de 1955. La lletra de la cançó és un relat bucòlic i pastoral en què un traginer avança sender amunt amb una mula i es troba una noia bonica. El traginer és un home enfeinat, que no està atent a l’amor, però el seu amic, que canta, l’adverteix que estigui atent a allò que l’envolta. Finalment, traginer, noia i mula enfilen camí amunt.
Perseguida pels nazis
La història de Radio Andorra és plena de llums i ombres. Durant els més de 40 anys que l’emissora va emetre pràcticament sense interrupcions (1939-1981) la seva supervivència va estar constantment amenaçada, fins que va perdre la concessió a principis dels anys 80.
Els orígens van ser especialment moguts. El Govern francès va fer mans i mànigues per intentar aturar l’obertura de l’emissora i, un cop en funcionament, el Govern del Tercer Reich va intentar manipular-la i fer-la seva. El 1944, alliberada França del nazisme, Radio Andorra va ser acusada de col·laboracionista i el seu propietari, Jacques Trémoulet (1896-1971), va ser condemnat a mort. Però el fundador de l’emissora ja havia fugit a Espanya i en no ser localitzat, ni trobar-se proves concloents, va ser absolt cinc anys després.
Una emissora plena d’història que encara té mol a dir i ho farà reconvertida en el Museu de la Ràdio, que preservarà el seu testimoni al llarg del mogut segle XX.
Mentre l’espai espera ser condicionat i museïtzat, les sales de Radio Andorra acullen esdeveniments musicals. Un músic que quasi n’és un assidu és Landry Riba: l’any 2012, va participar en la sessió de fotografies promocionals del grup Less is More, en què és baixista, amb un panorama molt diferent al qual s’ha trobat aquest any, ja que fa poc hi ha tornat a entrar per rodar el videoclip d’Unlikely Dance, un dels temes del disc Tales from behind the mirror. «Es nota molt la intervenció que s’hi ha fet», admet Riba, «el 2012 l’interior estava molt malmès i ara està molt millor». L’entorn és tan excepcional que Riba i el trio de corda que l’acompanya en el seu projecte més personal –Berta Subietas (violí), Sílvia Garcia (viola) i Jordi Claret (violoncel)– van demanar presentar l’àlbum i els set videoclips realitzats per Natàlia Montané i Sergi Pla dins de Radio Andorra. «La qualitat acústica de la sala és molt bona!», afegeix el músic.
Riba no és l’únic que ha tingut el privilegi d’actuar dins del futur Museu de la Ràdio: fa tot just un any, un centenar de persones van assistir al concert del Quartet Sound Boulevard –Gabriel Coll i Sergi Claret, violins; Quim Badia, viola, i Jordi Claret, violoncel–, un format de l’ONCA Bàsic, organitzat dins de les Jornades Europees del Patrimoni. A Més, Nami acaba d'estrenar un videoclip gravat també a l'edifici històric.
Però, quina és la història de Radio Andorra?
‘Aquí Radio Andorra’
«Aquí Radio Andorra, emissora de les Valls d’Andorra». Amb aquestes paraules, pronunciades el 3 d’abril de 1940 per Maria Escrihuela, Radio Andorra va iniciar quatre dècades d’emissions interrompudes fins al 1981, any en què va deixar d’emetre. Els orígens de Radio Andorra es remunten al 19 d’agost de 1935, quan el Consell General va concedir la concessió per explotar una estació radioemissora. Quatre anys després, el 7 d’agost de 1939, s’inaugura Radio Andorra. A partir del 1945 l’emissora va començar a emetre publicitat i va atreure turisme al Principat. Radio Andorra va callar per sempre el 26 març de 1981.
Radio Andorra va ser l’única emissora privada que va mantenir les retransmissions durant la Segona Guerra Mundial i es va fer molt popular. A més, la seva extraordinària potència li permetia arribar a diversos continents. El cop de gong i la ja mítica frase «Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra» es van fer molt populars. Durant els anys 50 i 60 la secció de discos dedicats i altres programes van obtenir un gran èxit. Entre els temes que més es punxaven hi havia El emigrante, de Juanito Valderrama, Antonio Machín, Antonio Molina, El Danubio azul i El sitio de Zaragoza, segons recorda Agustí Pifarré, tècnic de so i reporter de Radio Andorra entre els anys 1950 i 1970. El seu testimoni el recull el documental L’època daurada de Radio Andorra. Anys 50 i 60, estrenat per l’Arxiu Nacional amb motiu del Dia mundial del patrimoni audiovisual, celebrat el 27 d’octubre Per sol·licitar les cançons calia enviar una carta a la ràdio i adjuntar-hi 15 pessetes.
El fons discògraf de Radio Andorra és excepcional. L’Arxiu Nacional ha recuperat, restaurat i inventariat 115.000 discos de formats i èpoques diferents, de gèneres musicals diversos i de diversos suports: discos de pedra (1887-1947), acetats (1934-1942) i vinils (1948). Les gravacions són de diversos estils: música clàssica, simfònica, nadales, música religiosa, jazz, música lleugera, bandes sonores de pel·lícules, cançons i contes infantils, música per ser ballada, música folklòrica, pop, disco, rock i música espanyola.
Pel Dia mundial de la ràdio de l’any passat, l’Arxiu Nacional va difondre una de les troballes entre la discoteca de Radio Andorra: Le muletier de l’Andorre (“El traginer d’Andorra”). La versió es troba en un disc de pissarra a 78 revolucions per minut, en un enregistrament de 1955. La lletra de la cançó és un relat bucòlic i pastoral en què un traginer avança sender amunt amb una mula i es troba una noia bonica. El traginer és un home enfeinat, que no està atent a l’amor, però el seu amic, que canta, l’adverteix que estigui atent a allò que l’envolta. Finalment, traginer, noia i mula enfilen camí amunt.
Perseguida pels nazis
La història de Radio Andorra és plena de llums i ombres. Durant els més de 40 anys que l’emissora va emetre pràcticament sense interrupcions (1939-1981) la seva supervivència va estar constantment amenaçada, fins que va perdre la concessió a principis dels anys 80.
Els orígens van ser especialment moguts. El Govern francès va fer mans i mànigues per intentar aturar l’obertura de l’emissora i, un cop en funcionament, el Govern del Tercer Reich va intentar manipular-la i fer-la seva. El 1944, alliberada França del nazisme, Radio Andorra va ser acusada de col·laboracionista i el seu propietari, Jacques Trémoulet (1896-1971), va ser condemnat a mort. Però el fundador de l’emissora ja havia fugit a Espanya i en no ser localitzat, ni trobar-se proves concloents, va ser absolt cinc anys després.
Una emissora plena d’història que encara té mol a dir i ho farà reconvertida en el Museu de la Ràdio, que preservarà el seu testimoni al llarg del mogut segle XX.