ANDORRA LA VELLA
Martí: «L’augment de les cotitzacions fa temps que s’hauria d’haver adoptat»
El cap de Govern diu que «flexibilitzarà el mercat laboral»
«L’augment de les cotitzacions [a la CASS] és inevitable. (...) Una mesura com l’augment de les cotitzacions fa temps que s’hauria d’haver adoptat», va subratllar ahir el cap de Govern durant el discurs posterior a la presentació de l’Informe econòmic 2014 de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS). La mesura ja es va defensar durant la campanya electoral, però Martí va recordar que «no podem endarrerir eternament l’augment de les cotitzacions a la Seguretat Social» ja que considera que és l’opció per garantir el cobrament de les pensions de jubilació. «Això no és una qüestió d’una política de dretes o esquerres sinó que és la política del sentit comú», va aclarir més tard davant dels mitjans de comunicació.
Amb tot, el líder de l’Executiu va afegir que l’augment de les cotitzacions a la CASS «ha d’anar acompanyat d’un augment progressiu del salari mínim, fins a situar-lo, al llarg dels propers anys, en el 50% del salari mitjà. I sóc conscient que això implica més esforços per a algunes empreses, però els esforços els hem de repartir entre tots». El cap de Govern no va parlar de dates però va advertir que «en algun moment d’aquesta legislatura s’apujaran». Martí va admetre que en set o vuit anys, si no s’han apujat les cotitzacions, el pressupost general ho patirà.
Si la mesura s’apliqués avui, el salari mínim augmentaria de 962 euros a 995,12 euros (el salari mitjà, a juny del 2015, és de 1.990,24 euros). Davant d’aquestes declaracions, el president de la CCIS, Marc Pantebre, no es va voler mullar i va declinar opinar.
FLEXIBILITZACIÓ LABORAL / Martí va puntualitzar que una mesura com aquesta no es podia prendre «quan tots els indicadors anaven a la baixa, com tampoc no hagués estat adequat flexibilitzar la legislació laboral quan teníem 1.200 persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació. Ara sí que en podem començar a parlar i no podem perdre més temps», va anunciar. «Seria una absurditat que un Govern no s’adaptés a les necessitats del seu sector productiu» i, per tant, també revisaran el sistema de quotes per trobar el personal qualificat que es requereix quan no es pot cobrir amb la gent del país.
El cap de Govern no va voler avançar cap detall d’aquesta mesura de flexibilització ja que ho farà durant el debat d’orientació política que tindrà lloc el 8 i 9 d’octubre on defensarà «les reformes que s’estan fent i les ganes de continuar aquesta política aperturista i reformista».
REACCIONS / Davant de les declaracions de Martí, la consellera socialdemòcrata del grup mixt, Rosa Gili, va considerar que «era un míting electoral, una anticipació del proper debat d’orientació política». El que li preocupa més, però, és l’anunci de la flexibilització del mercat laboral: «No tenim llei sindical, tampoc hi ha llei ni subsidi d’atur, i entenem que flexibilitzar el mercat laboral anirà en perjudici dels treballadors».
La consellera del grup mixt de Socialdemocràcia i Progrés, Sílvia Bonet, va recordar que «tenim persones a dins de la nostra borsa de treball amb moltes dificultats per incorporar-se al món del treball. Casos reals, que coneixem tots, que no són números sinó persones, i estem parlant d’obrir quotes a treballadors de fora», segons va dir en declaracions a RTVA.
Per la seva part, el conseller liberal Carles Naudi d’Areny-Plandolit va opinar, sobre la flexibilització laboral, que «entenem que el que vol dir [Martí] és, com ha demanat la patronal hotelera, que es flexibilitzin les quotes perquè pugui venir gent dels països veïns i d’Europa a treballar als negocis de l’hostaleria i la restauració». Naudi va recordar que a l’estiu ha mancat personal.
Amb tot, el líder de l’Executiu va afegir que l’augment de les cotitzacions a la CASS «ha d’anar acompanyat d’un augment progressiu del salari mínim, fins a situar-lo, al llarg dels propers anys, en el 50% del salari mitjà. I sóc conscient que això implica més esforços per a algunes empreses, però els esforços els hem de repartir entre tots». El cap de Govern no va parlar de dates però va advertir que «en algun moment d’aquesta legislatura s’apujaran». Martí va admetre que en set o vuit anys, si no s’han apujat les cotitzacions, el pressupost general ho patirà.
Si la mesura s’apliqués avui, el salari mínim augmentaria de 962 euros a 995,12 euros (el salari mitjà, a juny del 2015, és de 1.990,24 euros). Davant d’aquestes declaracions, el president de la CCIS, Marc Pantebre, no es va voler mullar i va declinar opinar.
FLEXIBILITZACIÓ LABORAL / Martí va puntualitzar que una mesura com aquesta no es podia prendre «quan tots els indicadors anaven a la baixa, com tampoc no hagués estat adequat flexibilitzar la legislació laboral quan teníem 1.200 persones aturades inscrites al Servei d’Ocupació. Ara sí que en podem començar a parlar i no podem perdre més temps», va anunciar. «Seria una absurditat que un Govern no s’adaptés a les necessitats del seu sector productiu» i, per tant, també revisaran el sistema de quotes per trobar el personal qualificat que es requereix quan no es pot cobrir amb la gent del país.
El cap de Govern no va voler avançar cap detall d’aquesta mesura de flexibilització ja que ho farà durant el debat d’orientació política que tindrà lloc el 8 i 9 d’octubre on defensarà «les reformes que s’estan fent i les ganes de continuar aquesta política aperturista i reformista».
REACCIONS / Davant de les declaracions de Martí, la consellera socialdemòcrata del grup mixt, Rosa Gili, va considerar que «era un míting electoral, una anticipació del proper debat d’orientació política». El que li preocupa més, però, és l’anunci de la flexibilització del mercat laboral: «No tenim llei sindical, tampoc hi ha llei ni subsidi d’atur, i entenem que flexibilitzar el mercat laboral anirà en perjudici dels treballadors».
La consellera del grup mixt de Socialdemocràcia i Progrés, Sílvia Bonet, va recordar que «tenim persones a dins de la nostra borsa de treball amb moltes dificultats per incorporar-se al món del treball. Casos reals, que coneixem tots, que no són números sinó persones, i estem parlant d’obrir quotes a treballadors de fora», segons va dir en declaracions a RTVA.
Per la seva part, el conseller liberal Carles Naudi d’Areny-Plandolit va opinar, sobre la flexibilització laboral, que «entenem que el que vol dir [Martí] és, com ha demanat la patronal hotelera, que es flexibilitzin les quotes perquè pugui venir gent dels països veïns i d’Europa a treballar als negocis de l’hostaleria i la restauració». Naudi va recordar que a l’estiu ha mancat personal.