El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA), organisme de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), ha publicat a l’últim número de la seva revista un estudi on s’avalua el risc sísmic al Principat, tesi de Marta González, i un informe on l’especialista Natàlia Gallego explica de forma entenedora què és la Sismoweb, eina que es va posar en funcionament al 2013, i quina finalitat té.
 

En l’estudi de l’avaluació del risc sísmic al país, Marta González, de la Unitat de Prevenció de Riscos Geològics i de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, explica que la vulnerabilitat del parc d’edificis d’habitatge del Principat s’ha avaluat mitjançant dos mètodes estadístics. L’avaluació de la perillositat sísmica al país, recull l’informe, s’ha fet a dues escales: una de regional, integrada en l’estudi de la perillositat sísmica a tot el Pirineu, i una altra de local, amb l’estudi de la microzonació sísmica de la cubeta d’Andorra. Com a conclusió, González recull que els resultats d’aplicar ambdues metodologies indiquen que el Principat es caracteritza per tenir uns índexs de vulnerabilitat entre 0,82 i 0,50. En aquest sentit, conclou l’estudi, es pot dir que la vulnerabilitat sísmica obtinguda mitjançant aquestes metodologies és baixa, i en algunes zones, mitjana.

 

‘Sismoweb’: terratrèmols al país / La Sismoweb és una eina clau per conèixer el risc sísmic al qual Andorra està exposat. És un fenomen natural que pot crear molts dubtes i el web serveix per aclarir i esvair molts d’aquests neguits. Natàlia Gallego, investigadora del Cenma,explica que «hem volgut recordar, mitjançant la revista, l’existència de la Sismoweb per poder consultar els últims moviments sísmics que hi ha hagut i altres inquietuds que la gent pugui tenir. És molt útil i interessant». Gallego apunta que «Andorra és un territori amb una sismicitat moderada, és a dir, que l’interval de temps que transcorre entre dos terratrèmols importants és considerable». 
 

Argumenta que el càlcul més recent de la perillositat sísmica es va fer en el marc d’un projecte europeu i es va assignar una perillositat de 7 d’intensitat –sobre 12– amb un període de retorn de 475 anys, tot i que «no és estadístic i no és exactament cada 475 anys. Són maneres d’explicar la perillositat d’una zona».

La investigadora exposa que «moviments que la gent noti, Andorra registra un cas cada dos anys, però n’hi ha més sovint i lleugers que només són recollits pels aparells i, són d’una intensitat tan baixa, que no són detectats per l’ésser humà». A la Sismoweb existeix el catàleg instrumental on s’obtenen dades molt precises sobre els terratrèmols». 
 

Aquest catàleg instrumental inclou tots els terratrèmols amb epicentre a Andorra en el període 1984-2015 (dades extretes dels Butlletins Sismològics de l’Institut Geològic de Catalunya), així com un llistat dels darrers terratrèmols amb epicentre fora d’Andorra però percebuts al país. 
 

En aquest sentit, la investigadora del Cenma explica que «hi ha terratrèmols que es produeixen a milers de quilòmetres i que les ones poden arribar a Andorra passades unes hores. Aquests terratrèmols d’intensitat 8 i 9 com els que han succeït a Japó o a Indonèsia, amb més o menys mig hora de diferència, les ones arriben a Andorra». Ràpidament, la Natàlia s’encarrega de refredar el seu missatge i assegura que «no es nota quan arriba al Principat. Quan hi ha un terratrèmol molt fort, les barres estan seguides i quan arriba aquí ja es veuen les ones molt separades i la intensitat és indetectable per nosaltres. És molt curiós».
 

La perillositat sísmica a Andorra la defineix «la unió de la placa ibèrica amb Europa, que va formar els Pirineus, i deixa tot un seguit de falles que encara acumula energia i moviments. Es pot experimentar un terratrèmol fort, però cada moltíssims anys», apunta Gallego.