«Que pesa massa la motxilla?», preguntava una mare a un nen que havia deixat la cartera a terra. «No, que té rodes!», li responia el jove estudiant. Motxilles plenes de llibres, bosses a vessar de material escolar... Signes indiscutibles de la tornada a l’escola que tots els centres educatius van viure ahir minuts abans de les nou del matí. Un curs que s’allargarà fins a l’1 de juliol del 2016.
 

A la porta d’entrada de l’Escola Espanyola i l’Escola Andorrana d’Escaldes-Engordany, situades en un mateix edifici a l’avinguda Fiter i Rossell, els més matiners van començar a arribar cap a les 8.20 hores. Els estudiants més grans s’acomiadaven amb un petó tímid a la mare i es quedaven a esperar els companys d’aula; d’altres –de fet, la majoria– arribaven de la mà de mares i pares amb cara de son i d’il·lusió per retrobar-se amb els amics. Abraçades efusives, rialles i corredisses demostraven que la tornada a l’escola és a anys llum de la mal anomenada depressió postvacacional que pateixen els adults quan tornen a la feina.
 

Els progenitors també aprofitaven per saludar-se i comentar «l’estirada» que havia fet la canalla durant l’estiu. Després de col·locar els infants a les classes molts van aprofitar per acabar la xerrada als bars de la zona. «Comencem bé!», es lamentava una mare perquè el seu fill havia extraviat la motxilla a la porta del centre. «Espero que l’hagi agafat algun professor!», anhelava. 
 

Mentre l’alumnat desfilava cap a dins del centre educatiu un operari del Comú d’Escaldes-Engordany despenjava les banderes andorranes dels fanals, senyal inequívoc que l’endemà de la Diada de Meritxell torna la normalitat, marcada per les rutines escolars. Fills ocupats, pares tranquils.
 

Amb el retorn a les aules també ho fan els problemes circulatoris en l’entrada i la sortida de l’escola: sempre hi ha algun progenitor espavilat que deixa el cotxe en doble fila. Ahir al matí un vehicle mal aparcat va bloquejar un autobús de línia regular –el xofer del qual es va queixar a un agent del Servei de Circulació– i tots els automòbils que el seguien. Durant uns minuts van ressonar els clàxons i els presents van recordar la banda sonora que escoltaran durant els pròxims nou mesos en hora punta.
 

A les nou del matí sona el timbre i les columnes d’estudiants desfilen cap a les respectives aules. Per a alguns és el seu primer dia; per a d’altres significa el retrobament amb companys i professors. No se sent cap plor, però s’endevina algun sospir d’alleujament d’algun pare o mare.