La Universitat d’Estiu d’Andorra opta, en la seva 32ª edició, pels desafiaments. Ho constatava qui enguany assumeix el rol de moderador de les vuit intervencions que des d’avui i fins dijous es desenvoluparan al Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb l’objectiu de respondre als ‘Reptes de futur’ que afronta Europa; el periodista i professor Jean-Paul Marthoz assegura a l’auditori tenir la possibilitat d’abordar «les preguntes que recauen sobre un context europeu molt complex» des del Principat. 
 

El cap de Govern, Antoni Martí, donarà avui a dos quarts de sis de la tarda el tret de sortida al cicle de conferències que conformen el programa d’Europa. Reptes de futur, títol sota el que se subscriu el programa de la Universitat d’Estiu 2015, pensada amb la finalitat de tractar «des de diferents perspectives i amb una visió transversal» el context continetal per tal «d’apropar al ciutadà» un dels temes primordials de l’agenda andorrana. Així ho assegurava ahir la directora d’Ensenyament Superior i Recerca, Meritxell Gallo, a l’acte de presentació de les jornades, tot convidant a tothom a participar d’aquestes trobades gratuïtes i no subjectes a inscripcions prèvies.
 

Marthoz –qui a més de «mediar» també oferirà una de les conferències– coincidia amb l’historiador Gérard Bossuat en considerar que l’acord d’associació en què es troba immers el ministeri d’Afers Exteriors serà beneficiós tant per a Andorra com per a la Unió Europea. A més de la convergència, en ressaltaven la integració que suposarà per al país, malgrat reconèixer certes «ambigüitats» que la ciutadania podrà conèixer a través de les diferents intervencions. Serà el mateix Bossuat, tot desgranant el procés de creació de la UE entre 1945 i 1957, l’expert qui enceti una Universitat d’Estiu centrada en les principals qüestions que planegen sobre el territori i que en desvetllen una unió certament desgastada: relacions hostils entre els estats membres, una gestió discutible de l’afer grec o el desafiant referèndum del primer ministre britànic, David Cameron, són alguns dels punts que desperten la pregunta que tractarà de respondre’s: «D’on venim i cap a on anem?».
 

El politòleg Justin Greenwood seguirà a Bossuat per explicar el paper dels lobbies dins de la Unió, així com la seva relació amb les institucions que la composen. De cara a demà, les conferències s’iniciaran a les sis de la tarda amb una xerrada on s’explicarà des d’una visió antropològica la crisi econòmica europea per, posteriorment, abordar les relacions transatlàntiques sota l’ala europea. Seran, en aquest ordre, Susana Narotzky i Perrre Defraigne els encarregats de conduir-nos en aquests respectes. El proper dimecres, els especialistes Francesc Serra i Joaquim Llimona parlaran, per un costat, sobre ‘La UE i els països d’Europa central i oriental’ i, per l’altre, sobre ‘Andorra i la UE’. Tancaran la sèrie de ponències Sami Naïr, amb ‘La UE i el contron mediterrani: Orient mitjà, nord d’Àfrica i Àfrica subsahariana’ i el moderador de les sessions, Jean-Paul Marthoz, amb ‘La UE i els Drets Humans’ i l’extracció de conclusions després de quatre dies tractant els temes de major importància a què s’enfronta la futura sòcia del Principat en l’actualitat.