VALL DE RIALB
«Ordino és una altra Andorra»
Els ramaders celebren a la vall de Rialb el canvi de pastures / A la parròquia es manté l’activitat gràcies a que les noves generacions es fan càrrec de les explotacions dels seus pares
«A Ordino som un cas una mica a part perquè la majoria dels ramaders tenen menys de 40 anys, són joves. A la parròquia hi hagut relleu», comentava ahir el ramader i conseller del Comú d’Ordino, Miquel Pujal, durant la benedicció de les pastures de la vall de Rialb, on des d’ahir peixen uns 150 caps de bestiar boví i una vuitantena d’eugues, pertanyents a set explotacions ramaderes d’Ordino.
«Ens has beneït a nosaltres i no al bestiar!», comentava divertit un dels ramaders a mossèn Joan Fenosa, rector d’Ordino, durant la celebració d’ahir al migdia. Tot i l’amenaça de pluja, el temps va respectar l’acte, encara que la colla va decidir dinar sota un sostre a la Coma d’Arcalís. La jornada havia començat a l’alba amb el trasllat del bestiar que pasturava al Serrat i a la vall d’Arcalís cap a la Rabassa i la vall de Rialb. «Els ramaders i el vaquer decideixen les dates de canvi de muntanya», va aclarir Pujal. El pròxim canvi, d’aquí un mes, serà cap a la vall de Sorteny, on el bestiar es quedarà fins a finals d’octubre, coincidint amb la Fira d’Andorra la Vella. I sempre que la meteorologia ho permeti, és clar.
A finals de primavera o a principis de juny, vaques i eugues surten de la cort per nodrir-se de l’herba fresca d’alta muntanya. Enguany les pluges han beneficiat les pastures i el menjar és abundant. «A més, hi ha poc bestiar», va puntualitzar Pujal. Amb tot, això no vol dir que l’activitat ramadera es perdi a la parròquia. El cap del departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino, Sergi Riba, va assegurar que «les estadístiques de caps de bestiar es mantenen des de fa 10 o 15 anys».
A Ordino el relleu generacional, ara per ara, està garantit. «Ordino és una altra Andorra», va afirmar el cònsol, Ventura Espot. «La cabana del bestiar es manté, els ramaders creuen en l’ofici i la jovenalla que puja ho manté», va afegir. Però, per què Ordino és una altra Andorra? «Pel fet diferencial, per l’urbanisme, perquè l’especulació immobiliària no hi ha arribat, perquè ha mantingut la verdor dels boscos i dels prats, perquè es manté l’Andorra d’abans...», va defensar Espot.
La tradició
La benedicció de les pastures és un acte tradicional que comença amb el canvi de vall del bestiar i continua amb un esmorzar dels pagesos a Fontfreda. Al migdia, el mossèn beneeix la zona i, després, el grup de ramaders, acompanyat de les autoritats, amics i familiars que no es volen perdre el festí, organitzen un dinar. Habitualment l’àpat de muntanya es fa al camp, a base de carn de qualitat, però per l’amenaça de tempesta enguany s’ha traslladat a un restaurant d’Arcalís.
Sergi Riba va detallar que «la taba d’Ordino» –document que conté les condicions relatives a una venda, un arrendament o qualsevol altre contracte– «regula com es trasllada el bestiar a la muntanya des de finals del segle XIX», una tradició que s’ha mantingut.
Martí Areny, de Casa Duedra de la Cortinada, té una trentena de vaques i continua la nissaga familiar de ramaders, un relleu que espera passar al seu fill de 22 anys, «que sembla que li agrada». Areny les ha passat de tots colors ja que viure del sector primari no ha estat fàcil. Ara, amb el segell de Carn d’Andorra les condicions són més favorables a l’activitat ramadera. «Darrere de tanta joia i tradició hi ha molta feina», va voler aclarir el ramader Xavier Coma, president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
Feina, identitat i passió per una activitat tradicional que no es vol deixar perdre.
«Ens has beneït a nosaltres i no al bestiar!», comentava divertit un dels ramaders a mossèn Joan Fenosa, rector d’Ordino, durant la celebració d’ahir al migdia. Tot i l’amenaça de pluja, el temps va respectar l’acte, encara que la colla va decidir dinar sota un sostre a la Coma d’Arcalís. La jornada havia començat a l’alba amb el trasllat del bestiar que pasturava al Serrat i a la vall d’Arcalís cap a la Rabassa i la vall de Rialb. «Els ramaders i el vaquer decideixen les dates de canvi de muntanya», va aclarir Pujal. El pròxim canvi, d’aquí un mes, serà cap a la vall de Sorteny, on el bestiar es quedarà fins a finals d’octubre, coincidint amb la Fira d’Andorra la Vella. I sempre que la meteorologia ho permeti, és clar.
A finals de primavera o a principis de juny, vaques i eugues surten de la cort per nodrir-se de l’herba fresca d’alta muntanya. Enguany les pluges han beneficiat les pastures i el menjar és abundant. «A més, hi ha poc bestiar», va puntualitzar Pujal. Amb tot, això no vol dir que l’activitat ramadera es perdi a la parròquia. El cap del departament d’Agricultura i Medi Ambient del Comú d’Ordino, Sergi Riba, va assegurar que «les estadístiques de caps de bestiar es mantenen des de fa 10 o 15 anys».
A Ordino el relleu generacional, ara per ara, està garantit. «Ordino és una altra Andorra», va afirmar el cònsol, Ventura Espot. «La cabana del bestiar es manté, els ramaders creuen en l’ofici i la jovenalla que puja ho manté», va afegir. Però, per què Ordino és una altra Andorra? «Pel fet diferencial, per l’urbanisme, perquè l’especulació immobiliària no hi ha arribat, perquè ha mantingut la verdor dels boscos i dels prats, perquè es manté l’Andorra d’abans...», va defensar Espot.
La tradició
La benedicció de les pastures és un acte tradicional que comença amb el canvi de vall del bestiar i continua amb un esmorzar dels pagesos a Fontfreda. Al migdia, el mossèn beneeix la zona i, després, el grup de ramaders, acompanyat de les autoritats, amics i familiars que no es volen perdre el festí, organitzen un dinar. Habitualment l’àpat de muntanya es fa al camp, a base de carn de qualitat, però per l’amenaça de tempesta enguany s’ha traslladat a un restaurant d’Arcalís.
Sergi Riba va detallar que «la taba d’Ordino» –document que conté les condicions relatives a una venda, un arrendament o qualsevol altre contracte– «regula com es trasllada el bestiar a la muntanya des de finals del segle XIX», una tradició que s’ha mantingut.
Martí Areny, de Casa Duedra de la Cortinada, té una trentena de vaques i continua la nissaga familiar de ramaders, un relleu que espera passar al seu fill de 22 anys, «que sembla que li agrada». Areny les ha passat de tots colors ja que viure del sector primari no ha estat fàcil. Ara, amb el segell de Carn d’Andorra les condicions són més favorables a l’activitat ramadera. «Darrere de tanta joia i tradició hi ha molta feina», va voler aclarir el ramader Xavier Coma, president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.
Feina, identitat i passió per una activitat tradicional que no es vol deixar perdre.