VALL DE RIALB
Agricultura promourà el relleu generacional al sector ramader
El nombre de caps de bestiar boví és de 1.536 vaques i bous que pertanyen a 42 explotacions
Tradicions com la benedicció de les pastures a la vall de Setúria de la Massana o a la vall de Rialb d’Ordino denoten la bona salut del sector. Però no s’han de llençar les campanes al vol perquè la continuïtat de l’activitat ramadera no està garantida. En les últimes dècades l’economia s’ha transformat tant que el sector primari ha esdevingut una activitat residual. «Ens preocupa el relleu generacional en alguna parròquia, i ho estem treballant amb els comuns. A més, ho volem consensuar amb el sector ramader», va anunciar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, durant la celebració del trasllat del bestiar de la Coma d’Arcalís a la vall de Rialb.
Una iniciativa que ha suposat un veritable revulsiu per als ramaders ha estat el segell de Carn de Qualitat atorgat al bestiar, una marca que va començar amb la cabana bovina i que s’ha ampliat enguany a l’equina. El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), Xavier Coma, va assegurar que «les relacions amb el departament d’Agricultura són fantàstiques, hi ha molt de diàleg». Amb tot, un exmembre de l’APRA, el ramader Martí Areny, que ha dedicat 30 anys a l’associació, va recordar que s’ha treballat molt per aconseguir bestiar de qualitat: «Amb el tema de la carn hem passat temps molts difícils, però ara ens funciona gràcies a l’Escorxador Nacional, la feina d’Agricultura... Si no ara no existiríem!».
EL BESTIAR EN XIFRES / Segons les estadístiques del padral (registre d’animals de renda que es crien a les explotacions agràries), el nombre de bestiar boví actual és de 1.536 caps (65 braus i 1.471 vaques); 644 equins (515 eugues i 129 sementals); 3.015 caps de bestiar oví (2.932 ovelles i 83 marrans) i de cabrum hi ha 288 caps (267 cabres i 21 bocs).
El padral del juny passat també especifica quants caps de bestiar hi ha per parròquia i de quin tipus, i quantes explotacions agràries hi ha segons el bestiar (una explotació pot tenir bestiar de diferent tipus). On hi ha més bestiar boví és a Sant Julià de Lòria, amb 12 explotacions, i a Canillo, amb 11. A Encamp n’hi ha set; a Ordino i a la Massana, cinc a cada parròquia; a Andorra la Vella, dos, i a Escaldes-Engordany, cap. En total, 1.536 caps de bestiar boví, repartit entre 42 explotacions, que pasturen per l’alta muntanya durant la primavera i l’estiu.
Una iniciativa que ha suposat un veritable revulsiu per als ramaders ha estat el segell de Carn de Qualitat atorgat al bestiar, una marca que va començar amb la cabana bovina i que s’ha ampliat enguany a l’equina. El president de l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra (APRA), Xavier Coma, va assegurar que «les relacions amb el departament d’Agricultura són fantàstiques, hi ha molt de diàleg». Amb tot, un exmembre de l’APRA, el ramader Martí Areny, que ha dedicat 30 anys a l’associació, va recordar que s’ha treballat molt per aconseguir bestiar de qualitat: «Amb el tema de la carn hem passat temps molts difícils, però ara ens funciona gràcies a l’Escorxador Nacional, la feina d’Agricultura... Si no ara no existiríem!».
EL BESTIAR EN XIFRES / Segons les estadístiques del padral (registre d’animals de renda que es crien a les explotacions agràries), el nombre de bestiar boví actual és de 1.536 caps (65 braus i 1.471 vaques); 644 equins (515 eugues i 129 sementals); 3.015 caps de bestiar oví (2.932 ovelles i 83 marrans) i de cabrum hi ha 288 caps (267 cabres i 21 bocs).
El padral del juny passat també especifica quants caps de bestiar hi ha per parròquia i de quin tipus, i quantes explotacions agràries hi ha segons el bestiar (una explotació pot tenir bestiar de diferent tipus). On hi ha més bestiar boví és a Sant Julià de Lòria, amb 12 explotacions, i a Canillo, amb 11. A Encamp n’hi ha set; a Ordino i a la Massana, cinc a cada parròquia; a Andorra la Vella, dos, i a Escaldes-Engordany, cap. En total, 1.536 caps de bestiar boví, repartit entre 42 explotacions, que pasturen per l’alta muntanya durant la primavera i l’estiu.