ESCALDES-ENGORDANY
El daguerreotip: el primer retrat
L’Arxiu Nacional conserva en el seu extens fons imatges captades a mitjans dels segle XIX
El 19 d’agost de l’any 1839, és a dir, un dia com avui de fa 176 anys, Jean Louis Mandé Daguerre (1787-1851) va presentar el seu invent a l’Acadèmia de les Ciències de París, el daguerreotip, el primer cas d’èxit de fotografia. Per això, el 19 d’agost és el Dia Mundial de la Fotografia. L’Arxiu Nacional d’Andorra (ANA) conserva alguns daguerreotips, als quals qualifica com a «petites joies». El primer procediment fotogràfic, la daguerreotípia, consistia en fixar la imatge en una placa de coure argentat sensibilitzada amb vapors de iode, la qual, després de l’exposició, es revela amb vapors de mercuri.
L’ANA, amb la seva voluntat de difondre el patrimoni que conserva, ha difòs alguns dels primers retrats que conserva. Un és el retrat d’un home que porta una gorra rígida que, probablement es va fer a França. L’autoria és desconeguda i la data es calcula entre 1840-1850. Un altre daguerreotip correspon al retrat d’un familiar de la casa Rossell d’Ordino que, tot i que no està confirmat, sembla que és Bonaventura de Riba Camarlot (1818-189?). L’autor tampoc es coneix i la data també és entre 1840-1850.
La fotografia va seguir endavant i de l’evolució dels ambrotips (1851) i dels pannotips (1853) –processos fotogràfics negatius amb col·lodió humit, sobre vidre i sobre tela respectivament, que mitjançant un material negre al darrere es veien en positiu– en va sorgir el ferrotip (1856). Patentat per Hamilton L. Smith, la tècnica consistia en formar la imatge sobre una planxa de ferro. L’ANA conserva un ferrotip que és un retrat de Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925), de la casa Rossell d’Ordino. D’autoria desconeguda, el retrat és d’entre 1870-1880.
‘CARTE DE VISITE’ / L’any 1854, André-Adolphe Disderi va patentar i presentar a París una càmera amb quatre objectius de la qual se n’obtenien vuit fotografies, que es tallaven i es muntaven sobre una cartró. Aquestes targetes es van anomenar carte de visite i van tenir un gran èxit. Una de les que conserva l’ANA pertany a un retrat fet al prestigiós estudi de Barcelona Moliné i Albareda. El retrat es de Dolores Camarlot (1820-1900), dona de Joaquim de Riba (1816-1867), i va ser presa entre 1867-1870.
Que la majoria dels retrats siguin de Casa Rossell no és estrany ja que la fotografia era un luxe que només es podien permetre les famílies benestants, i la Casa Rossell era una de les més riques del país. Si abans les famílies encarregaven retrats per passar a la posteritat, la fotografia va començar a prendre terreny. De fet, la Casa Rossell d’Ordino disposa d’un extens fons fotogràfic realitzat per dos membres de la família, que es van poder permetre adquirir aparells de fotografiar: Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925) i l’últim hereu de la casa, Joaquim de Riba Cassany (1906-1983).
L’EVOLUCIÓ DE LA FOTOGRAFIA / Tot i que el daguerreotip va inaugurar la fotografia moderna, feia segles que s’investigaven mètodes per capturar la imatge. Al segle XVI ja es va començar a treballar amb la càmera obscura i el revelat amb sals de plata. La història de la fotografia s’inicia al segle XIX, quan el 1816 el científic Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d’una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Niepce necessitava vuit hores d’exposició a plena llum del dia per obtenir les seves imatges.
El procés de Louis Daguerre de 1839 va ser l’antecessor de l’actual fotografia instantània de Polaroid. La proposta de Daguerre va triomfar perquè tots els burgesos del segle XIXI volien el seu retrat fotogràfic. Paral·lelament, d’altres investigadors van desenvolupar altres mètodes fotogràfics que van seguir evolucionant fins a l’actualitat, amb la fotografia digital, que ha democratitzat l’ús de la tècnica.
L’ANA, amb la seva voluntat de difondre el patrimoni que conserva, ha difòs alguns dels primers retrats que conserva. Un és el retrat d’un home que porta una gorra rígida que, probablement es va fer a França. L’autoria és desconeguda i la data es calcula entre 1840-1850. Un altre daguerreotip correspon al retrat d’un familiar de la casa Rossell d’Ordino que, tot i que no està confirmat, sembla que és Bonaventura de Riba Camarlot (1818-189?). L’autor tampoc es coneix i la data també és entre 1840-1850.
La fotografia va seguir endavant i de l’evolució dels ambrotips (1851) i dels pannotips (1853) –processos fotogràfics negatius amb col·lodió humit, sobre vidre i sobre tela respectivament, que mitjançant un material negre al darrere es veien en positiu– en va sorgir el ferrotip (1856). Patentat per Hamilton L. Smith, la tècnica consistia en formar la imatge sobre una planxa de ferro. L’ANA conserva un ferrotip que és un retrat de Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925), de la casa Rossell d’Ordino. D’autoria desconeguda, el retrat és d’entre 1870-1880.
‘CARTE DE VISITE’ / L’any 1854, André-Adolphe Disderi va patentar i presentar a París una càmera amb quatre objectius de la qual se n’obtenien vuit fotografies, que es tallaven i es muntaven sobre una cartró. Aquestes targetes es van anomenar carte de visite i van tenir un gran èxit. Una de les que conserva l’ANA pertany a un retrat fet al prestigiós estudi de Barcelona Moliné i Albareda. El retrat es de Dolores Camarlot (1820-1900), dona de Joaquim de Riba (1816-1867), i va ser presa entre 1867-1870.
Que la majoria dels retrats siguin de Casa Rossell no és estrany ja que la fotografia era un luxe que només es podien permetre les famílies benestants, i la Casa Rossell era una de les més riques del país. Si abans les famílies encarregaven retrats per passar a la posteritat, la fotografia va començar a prendre terreny. De fet, la Casa Rossell d’Ordino disposa d’un extens fons fotogràfic realitzat per dos membres de la família, que es van poder permetre adquirir aparells de fotografiar: Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925) i l’últim hereu de la casa, Joaquim de Riba Cassany (1906-1983).
L’EVOLUCIÓ DE LA FOTOGRAFIA / Tot i que el daguerreotip va inaugurar la fotografia moderna, feia segles que s’investigaven mètodes per capturar la imatge. Al segle XVI ja es va començar a treballar amb la càmera obscura i el revelat amb sals de plata. La història de la fotografia s’inicia al segle XIX, quan el 1816 el científic Nicéphore Niepce va obtenir les primeres imatges fotogràfiques, encara que la més antiga que es conserva és una imatge obtinguda el 1826 amb la utilització d’una càmera obscura i un suport sensibilitzat mitjançant una emulsió química de sals de plata. Niepce necessitava vuit hores d’exposició a plena llum del dia per obtenir les seves imatges.
El procés de Louis Daguerre de 1839 va ser l’antecessor de l’actual fotografia instantània de Polaroid. La proposta de Daguerre va triomfar perquè tots els burgesos del segle XIXI volien el seu retrat fotogràfic. Paral·lelament, d’altres investigadors van desenvolupar altres mètodes fotogràfics que van seguir evolucionant fins a l’actualitat, amb la fotografia digital, que ha democratitzat l’ús de la tècnica.