ANDORRA LA VELLA
Fumar com els cubans
Un milió de cigars havans s’importen anualment a Andorra
«Fumar es un placer genial, sensual...», cantava Sara Montiel, gran aficionada a fumar cigars havans. Perquè més enllà del vici de fumar, xuclar un havà és, per a molts, un plaer sublim. La denominació d’origen protegida Habanos s’atorga a aquells cigars elaborats amb el 100% del tabac cultivat i manufacturat a Cuba, i que ha seguit estrictes controls en els processos de cultiu, fermentació, assecat i envelliment. Actualment, el segell Habanos l’ostenten 27 marques, cada una de les quals es diferencia per la manera de combinar les fulles de tabac.
Luisa Cruz Medina (Cienfuegos, Cuba, 1964) porta des del 8 d’agost oferint demostracions de com s’elabora un cigar havà. La torcedora, com es denominen a l’illa caribenya les persones que fan havans, estarà fins al 13 de setembre recorrent establiments dedicats a la venda de tabac per mostrar com fa un havà. Luisa és molt àgil fabricant cigars, les seves mans elaboren un havà en un parell de minuts, tot i que només és una demostració i no compleix els requisits per ser comercialitzats com a Habanos.
La torcedora explica, fil per randa, i amb l’argot cubà de cigarrera, com es fa un pur havà: «Se toma el capote, se saca la vena central, se toma una hojita de volado, se arruga, se toma en la mano; se toma una hojita de seco, se arruga, se pone al ladito de la del volado; se toma una hojita de ligero, que es la que aporta el sabor, media hojita, se pone en el centro y se parten las paticas, y se va cubriendo la hojita de ligero para que quede en el centro».
L’experta prossegueix: «Contínuamente volvemos a coger otra hojita de seco y cubrimos la parte que nos quedó destapada del ligero, buscando que el ligero nos quede en el centro y que el puro tenga una combustión paré [uniforme]; terminamos de hacer la tripa y ahora le damos el formato al puro. Una vez terminado se pone en el molde, se prensa durante 20-30 minutos, se vira, buscando eliminar los posibles filos que le puedan quedar al puro, se vuelve a prensar durante 20 minutos más y se le pasa la capa».
Seco, volado i ligero són les tres fulles que componen la tripa d’un havà. «La planta se cultiva i se recolecta por partes: la inferior, el volado, sirve para la combustión del puro; la del centro, el seco, aporta el aroma; y, la superior, el ligero, aporta el sabor», explica la mestra havanera.
Fer un havà no és senzill: fa falta seguir un curs de nou mesos i practicar tres mesos més. La família de Luisa Cruz és tabaquera i li ve de tradició familiar: «Es una de las principales fuentes de trabajo y de ingresos», comenta. Ella s’hi dedica des de fa 30 anys i n’és una experta. La demostració a Andorra és la tercera que fa fora de Cuba, ja que ha estat a Perú i a Bulgària ensenyant a fer havans. El material amb què elabora els cigars de cara al públic prové de Pinar del Río, «la zona tabaquera más importante de Cuba».
Luisa Cruz ha viatjat convidada per Maori Tabacs , «la distribuïdora exclusiva d’Habanos a Andorra», puntualitza el director comercial, Javier Romero. Habanos comercialitza cada any al voltant de 100 milions de cigars a nivell mundial, dels quals «un milió es venen a Andorra», una xifra espectacular. El diferencial de preus i que l’empresa comercialitza gairebé totes les marques de la denominació Habanos garanteix l’èxit del producte.
Però, què té d’especial fumar un cigar havà? «¡Es todo natural, incluso el pegamento!», matisa la torcedora. «El cigar havà s’elabora cent per cent a mà. Tot el procés és artesà, des de la plantació fins a l’elaboració del producte final», subratlla Romero. El tabac és una planta característica d’Andorra, però no és comparable al tabac que es cultiva a Cuba. El que fa especial la planta cubana és el clima, la qualitat del subsòl i la perícia i coneixements dels pagesos i torcedores cubans. «Tot això el fa extraordinari, amb un sabor i una aroma que el fan únic», insisteix el director comercial.
Quant als preus, n’hi ha de tot: des d’un euro que pot costar un cigar de la marca Jose L. Piedra als més de 30 que pot costar una unitat de Cohíba, la marca més prestigiosa. Això sí, tots són Habanos. Els havans es venen en caixes que contenen des de tres fins a 50 cigars.
Maori Tabacs SA importa cigars havans a Andorra des de fa quaranta anys. Fumar un havà s’ha convertit en un ritual que s’associa a un moment de plaer, de tranquil·litat, de bona conversa i amb una copa d’acompanyament. No en va molta gent es reserva un havà per a una ocasió especial.
Luisa Cruz Medina (Cienfuegos, Cuba, 1964) porta des del 8 d’agost oferint demostracions de com s’elabora un cigar havà. La torcedora, com es denominen a l’illa caribenya les persones que fan havans, estarà fins al 13 de setembre recorrent establiments dedicats a la venda de tabac per mostrar com fa un havà. Luisa és molt àgil fabricant cigars, les seves mans elaboren un havà en un parell de minuts, tot i que només és una demostració i no compleix els requisits per ser comercialitzats com a Habanos.
La torcedora explica, fil per randa, i amb l’argot cubà de cigarrera, com es fa un pur havà: «Se toma el capote, se saca la vena central, se toma una hojita de volado, se arruga, se toma en la mano; se toma una hojita de seco, se arruga, se pone al ladito de la del volado; se toma una hojita de ligero, que es la que aporta el sabor, media hojita, se pone en el centro y se parten las paticas, y se va cubriendo la hojita de ligero para que quede en el centro».
L’experta prossegueix: «Contínuamente volvemos a coger otra hojita de seco y cubrimos la parte que nos quedó destapada del ligero, buscando que el ligero nos quede en el centro y que el puro tenga una combustión paré [uniforme]; terminamos de hacer la tripa y ahora le damos el formato al puro. Una vez terminado se pone en el molde, se prensa durante 20-30 minutos, se vira, buscando eliminar los posibles filos que le puedan quedar al puro, se vuelve a prensar durante 20 minutos más y se le pasa la capa».
Seco, volado i ligero són les tres fulles que componen la tripa d’un havà. «La planta se cultiva i se recolecta por partes: la inferior, el volado, sirve para la combustión del puro; la del centro, el seco, aporta el aroma; y, la superior, el ligero, aporta el sabor», explica la mestra havanera.
Fer un havà no és senzill: fa falta seguir un curs de nou mesos i practicar tres mesos més. La família de Luisa Cruz és tabaquera i li ve de tradició familiar: «Es una de las principales fuentes de trabajo y de ingresos», comenta. Ella s’hi dedica des de fa 30 anys i n’és una experta. La demostració a Andorra és la tercera que fa fora de Cuba, ja que ha estat a Perú i a Bulgària ensenyant a fer havans. El material amb què elabora els cigars de cara al públic prové de Pinar del Río, «la zona tabaquera más importante de Cuba».
Luisa Cruz ha viatjat convidada per Maori Tabacs , «la distribuïdora exclusiva d’Habanos a Andorra», puntualitza el director comercial, Javier Romero. Habanos comercialitza cada any al voltant de 100 milions de cigars a nivell mundial, dels quals «un milió es venen a Andorra», una xifra espectacular. El diferencial de preus i que l’empresa comercialitza gairebé totes les marques de la denominació Habanos garanteix l’èxit del producte.
Però, què té d’especial fumar un cigar havà? «¡Es todo natural, incluso el pegamento!», matisa la torcedora. «El cigar havà s’elabora cent per cent a mà. Tot el procés és artesà, des de la plantació fins a l’elaboració del producte final», subratlla Romero. El tabac és una planta característica d’Andorra, però no és comparable al tabac que es cultiva a Cuba. El que fa especial la planta cubana és el clima, la qualitat del subsòl i la perícia i coneixements dels pagesos i torcedores cubans. «Tot això el fa extraordinari, amb un sabor i una aroma que el fan únic», insisteix el director comercial.
Quant als preus, n’hi ha de tot: des d’un euro que pot costar un cigar de la marca Jose L. Piedra als més de 30 que pot costar una unitat de Cohíba, la marca més prestigiosa. Això sí, tots són Habanos. Els havans es venen en caixes que contenen des de tres fins a 50 cigars.
Maori Tabacs SA importa cigars havans a Andorra des de fa quaranta anys. Fumar un havà s’ha convertit en un ritual que s’associa a un moment de plaer, de tranquil·litat, de bona conversa i amb una copa d’acompanyament. No en va molta gent es reserva un havà per a una ocasió especial.