ESCALDES-ENGORDANY
Els fugitius pel Pirineu, al museu
La investigació ‘Huyendo del Holocausto’ esdevé una exposició sobre l’exili dels jueus
«Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mundial, en el que és el major genocidi de la història humana. Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts».
Així es presenta l’exposició Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial. Vides silenciades, al Museu d’Història de Catalunya fins al 18 d’octubre. Per muntar la mostra s’ha recuperat el record de diversos testimonis que als anys 40 van fugir del nazisme: Eduard Heilbruner i Lina Levi, Víctor Papo, Paquita Sitzer, Jenny Kehr, Lea Lazega, Arnold Einhorm, Fred Arom, Elias Zomerplaag, Fred Manasse i Betsy Wijnberg.
L’exposició es basa en la investigació realitzada pel doctor en història per la Universitat de Lleida Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965) que s’ha materialitzat en el llibre Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014). Calvet, que ja havia estudiat a fons l’evasió pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial i havia publicat Les muntanyes de la llibertat (Avenç, 2008) i La batalla del Pirineu: xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra (Garsineu, 2011), va decidir posar noms i cognoms als protagonistes de la gran fugida.
A Huyendo del Holocausto, l’historaidor detalla que el nombre de refugiats detinguts a la Seu va ser de tan sols 486, en comparació amb els de Sort, uns 3.000, dada que constata que les xarxes de pas d’Andorra van ser molt eficaces. Alguns fugitius optaven per continuar pel Cadí i cap a Manresa, un camí més fàcil per anar cap a Barcelona. Els que decidien anar fins a la Seu seguint el riu Segre es trobaven un camí molt més llarg i complicat i la guàrdia civil vigilant la frontera.
Al llibre també conta que la situació geogràfica d’Andorra permetia als refugiats quedar-s’hi uns dies a descansar. A més, moltes famílies jueves que havien arribat a Espanya i que havien estat detingudes per la guàrdia civil van ser deportades a Andorra.
Entre els casos que s’expliquen a l’exposició, hi ha el de Jenny Kehr (1895-1942), que havia estat deportada des d’Alemanya fins al camp francès de Gurs, d’on aconseguí fugir. A l’octubre del 1942 va creuar els Pirineus però va ser detinguda a Coll de Nargó, en un estat físic molt deteriorat a conseqüència de l’esforç realitzat. La dona va ser expulsada a França pel fet de ser jueva, però abans va ser internada a la presó de dones de Barcelona, on va decidir suïcidar-se abans que tornar als escenaris de la persecució.
Així es presenta l’exposició Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial. Vides silenciades, al Museu d’Història de Catalunya fins al 18 d’octubre. Per muntar la mostra s’ha recuperat el record de diversos testimonis que als anys 40 van fugir del nazisme: Eduard Heilbruner i Lina Levi, Víctor Papo, Paquita Sitzer, Jenny Kehr, Lea Lazega, Arnold Einhorm, Fred Arom, Elias Zomerplaag, Fred Manasse i Betsy Wijnberg.
L’exposició es basa en la investigació realitzada pel doctor en història per la Universitat de Lleida Josep Calvet Bellera (la Pobla de Segur, 1965) que s’ha materialitzat en el llibre Huyendo del Holocausto. Judíos evadidos del nazismo a través del Pirineo de Lleida (Milenio, 2014). Calvet, que ja havia estudiat a fons l’evasió pels Pirineus durant la Segona Guerra Mundial i havia publicat Les muntanyes de la llibertat (Avenç, 2008) i La batalla del Pirineu: xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra (Garsineu, 2011), va decidir posar noms i cognoms als protagonistes de la gran fugida.
A Huyendo del Holocausto, l’historaidor detalla que el nombre de refugiats detinguts a la Seu va ser de tan sols 486, en comparació amb els de Sort, uns 3.000, dada que constata que les xarxes de pas d’Andorra van ser molt eficaces. Alguns fugitius optaven per continuar pel Cadí i cap a Manresa, un camí més fàcil per anar cap a Barcelona. Els que decidien anar fins a la Seu seguint el riu Segre es trobaven un camí molt més llarg i complicat i la guàrdia civil vigilant la frontera.
Al llibre també conta que la situació geogràfica d’Andorra permetia als refugiats quedar-s’hi uns dies a descansar. A més, moltes famílies jueves que havien arribat a Espanya i que havien estat detingudes per la guàrdia civil van ser deportades a Andorra.
Entre els casos que s’expliquen a l’exposició, hi ha el de Jenny Kehr (1895-1942), que havia estat deportada des d’Alemanya fins al camp francès de Gurs, d’on aconseguí fugir. A l’octubre del 1942 va creuar els Pirineus però va ser detinguda a Coll de Nargó, en un estat físic molt deteriorat a conseqüència de l’esforç realitzat. La dona va ser expulsada a França pel fet de ser jueva, però abans va ser internada a la presó de dones de Barcelona, on va decidir suïcidar-se abans que tornar als escenaris de la persecució.