PAS DE LA CASA
Èxode comercial al Pas
Comerciants del Pas de la Casa constitueixen una nova associació d’empresaris de la zona
«Durant molts anys «el Pas de la Casa suposava el 46% del PIB del país, i ara que ‘només’ aportem el 33%, sembla que hagin oblidat que, igualment, ens estan cosint a base de taxes impositives que ja no s’adeqüen als temps que estem corrent». Els comerciants del poble fronterer situat a Encamp «no poden més»; és per aquest motiu pel que una ciutadana del Pas de la Casa, propietària d’un establiment de restauració ubicat en un dels carrers menys concorreguts de la vila, es troba immiscuïda en la feixuga tasca d’agrupar un molt descontent sector empresarial desencantat amb «la manca d’actuació de l’administració i el desenteniment, per part del Govern, vers l’àmbit comercial del Pas de la Casa». Per ara, s’estan duent a terme les conversacions per «agrupar el màxim d’empresaris».
Es tracta de l’encarregada d’un restaurant situat al carrer de les Abelletes: «Fa una vintena d’anys que treballo en aquesta zona, i d’ençà aleshores no he vist impulsar ni una sola mesura de dinamització en aquesta part del poble», lamenta la treballadora; «L’únic que s’ha fet per aquí els darrers 15 anys és arreglar –d’aquelles maneres– l’enllumenat i muntar una espècie de caseta per als contenidors de les deixalles». «No ens arriba ni la cavalcada dels reis mags».
La majoria de comerciants i propietaris de locals dedicats als serveis i ubicats en zones «menys cèntriques» es planyen de «la desatenció a que se’ns sotmet tant des de l’administració comunal com la central», insistint en què «no és una crítica» sinó que «l’únic que demanem és que «se’ns inclogui en els plans d’actuació» perquè, si anys enrere «sí vam beneficiar-nos de la forta arribada del turisme, ara això no és així» i «necessitem que salvin aquesta població perquè si no la majoria marxarem i passarà el mateix que ha succeït al centre d’Encamp, que la majoria dels locals on abans hi havia botigues, perfumeries i serveis bàsics com una peixateria, ara són locals buits», assegura una altra comerciant de la zona alta del Pas.
El malestar predominant entre els comerciants més allunyats del centre del darrer poble abans d’arribar a França no és, però, exclusiu. «Marxem; hem esmerçat molts esforços en intentar que això funcioni, en tirar endavant això que per a mi era un petit somni, però no podem fer, de migues, pa», afirmava l’encarregada d’una botiga més propera al carrer Major –i, suposadament, part del poble més freqüentada pels visitants–. Es tracta de les declaracions de l’empleada d’un comerç on aquests dies tots els productes es troben a meitat del preu habitual. El motiu: «Hem de deixar el Pas perquè no hi ha gent», assegurava la dependenta, qui també denunciava «la falta d’activitats d’atracció turística com les que s’impulsen al centre del país, i no parlo necessàriament de la capital, on potser es veu més comprensible impulsar mesures de dinamització». La dona es mostrava escèptica davant d’aquesta premissa, però: «Andorra viu del turisme a l’estiu, però el principal motor del país és l’esquí i, si els comerciants abandonem el Pas, com està passant, què m’expliquin què faran a l’hivern», es demanava.
Nombrosos comerciants de la vila encampadana asseguren que el desencís «és general al poble», que no és tracta d’un fet aïllat «a les zones més ‘allunyades’», asseguren els comerciants, tot recordant que «el Pas és petit, res no queda allunyat». A la «falta de dinamització» denunciada, se sumen altres factors.
Diferències entre comerciants/ Tot preferint mantenir-se en l’anonimat, un dels comerciants que corrobora la «presència cada vegada més evidentment pobre de turistes» lamentava també que «els comerciants locals es desavinguin». Creu que «si féssim pinya podríem tirar endavant projectes com el Mercat de les Oportunitats que vam celebrar ara fa un mes, encara que haguem de rebaixar els preus».
Els propietaris de negocis del Pas de la Casa «no acaben de quallar», explica una sirventa de taules convençuda que, «de posar de costat la competència, els empresaris podrien fer coses interessants per al poble». Les «coses» a què feia referència la treballadora són plans com «parcs per als infants» o presentar, «a la una», peticions al Comú d’Encamp com aparcaments més econòmics; malgrat predominen les zones de pàrquing blaves, «s’omplen ràpid al matí i els qui vénen i no en troben perden temps esperant una plaça lliure perquè els de pagament són cars».
Es tracta de l’encarregada d’un restaurant situat al carrer de les Abelletes: «Fa una vintena d’anys que treballo en aquesta zona, i d’ençà aleshores no he vist impulsar ni una sola mesura de dinamització en aquesta part del poble», lamenta la treballadora; «L’únic que s’ha fet per aquí els darrers 15 anys és arreglar –d’aquelles maneres– l’enllumenat i muntar una espècie de caseta per als contenidors de les deixalles». «No ens arriba ni la cavalcada dels reis mags».
La majoria de comerciants i propietaris de locals dedicats als serveis i ubicats en zones «menys cèntriques» es planyen de «la desatenció a que se’ns sotmet tant des de l’administració comunal com la central», insistint en què «no és una crítica» sinó que «l’únic que demanem és que «se’ns inclogui en els plans d’actuació» perquè, si anys enrere «sí vam beneficiar-nos de la forta arribada del turisme, ara això no és així» i «necessitem que salvin aquesta població perquè si no la majoria marxarem i passarà el mateix que ha succeït al centre d’Encamp, que la majoria dels locals on abans hi havia botigues, perfumeries i serveis bàsics com una peixateria, ara són locals buits», assegura una altra comerciant de la zona alta del Pas.
El malestar predominant entre els comerciants més allunyats del centre del darrer poble abans d’arribar a França no és, però, exclusiu. «Marxem; hem esmerçat molts esforços en intentar que això funcioni, en tirar endavant això que per a mi era un petit somni, però no podem fer, de migues, pa», afirmava l’encarregada d’una botiga més propera al carrer Major –i, suposadament, part del poble més freqüentada pels visitants–. Es tracta de les declaracions de l’empleada d’un comerç on aquests dies tots els productes es troben a meitat del preu habitual. El motiu: «Hem de deixar el Pas perquè no hi ha gent», assegurava la dependenta, qui també denunciava «la falta d’activitats d’atracció turística com les que s’impulsen al centre del país, i no parlo necessàriament de la capital, on potser es veu més comprensible impulsar mesures de dinamització». La dona es mostrava escèptica davant d’aquesta premissa, però: «Andorra viu del turisme a l’estiu, però el principal motor del país és l’esquí i, si els comerciants abandonem el Pas, com està passant, què m’expliquin què faran a l’hivern», es demanava.
Nombrosos comerciants de la vila encampadana asseguren que el desencís «és general al poble», que no és tracta d’un fet aïllat «a les zones més ‘allunyades’», asseguren els comerciants, tot recordant que «el Pas és petit, res no queda allunyat». A la «falta de dinamització» denunciada, se sumen altres factors.
Diferències entre comerciants/ Tot preferint mantenir-se en l’anonimat, un dels comerciants que corrobora la «presència cada vegada més evidentment pobre de turistes» lamentava també que «els comerciants locals es desavinguin». Creu que «si féssim pinya podríem tirar endavant projectes com el Mercat de les Oportunitats que vam celebrar ara fa un mes, encara que haguem de rebaixar els preus».
Els propietaris de negocis del Pas de la Casa «no acaben de quallar», explica una sirventa de taules convençuda que, «de posar de costat la competència, els empresaris podrien fer coses interessants per al poble». Les «coses» a què feia referència la treballadora són plans com «parcs per als infants» o presentar, «a la una», peticions al Comú d’Encamp com aparcaments més econòmics; malgrat predominen les zones de pàrquing blaves, «s’omplen ràpid al matí i els qui vénen i no en troben perden temps esperant una plaça lliure perquè els de pagament són cars».