Des que el 21 de juliol va arrencar un malson que encara no sembla trobar el seu epíleg, la parròquia d’Escaldes s’ha començat a familiaritzar amb termes, fins llavors desconeguts, com terbolesa o potabilitat. Poques vegades l’aigua havia provocat uns maldecaps d’aquesta magnitud, fins el punt de sospitar que el ja celebèrrim afer jugarà un paper cabdal a les properes eleccions comunal. L’estigma amb el que ha de cohabitar Escaldes pels talls de subministrament farà que més d’un votant indecís ja tingui dirigit, o no, el seu suport a les urnes el proper desembre. Perquè, és evident, que sigui just o tremendament injust, la polèmica del líquid de marres ha fet molt de mal a la corporació.

Una pel·lícula desagradable, farcida de capítols incòmodes per totes les parts implicades i que treu el precinte ara fa 20 dies. Una torrentada descomunal que va registrar 71 l/m2 en una hora i que provoca el desbordament del riu d’Aixirivall i obliga a tallar la CS-131. Unes pluges que van afectar a la captació de l’aigua a Escaldes i, a causa de les filtracions, el líquid sortia brut i Capesa va decidir tallar el subministrament als veïns de la parròquia. El dia 22, i un cop es va netejar del tot la captació, es va restablir el servei, tot i que encara no va ser apta pel consum humà fins dos dies després, el dissabte 25 de juliol al matí.

 

El malson continua/ Mentrestant, i ja amb la restricció per al consum humà d’aigua aixecada, es va tornar a posicionar el tema del nou dipòsit a la parròquia. Un col·lector, tot sigui dit, absolutament imprescindible per poder abastir als prop de 15.000 habitants que es tenen registrats. Va ser el moment, també, on es va reactivar la necessitat d’establir una interconnexió de les xarxes d’aigua entre Escaldes i Andorra la Vella i reivindicant la, jo diria obligatorietat, de fer realitat un conveni signat fa 6 anys entre els que ara són el cap de Govern i la Monistra de Salut. 

Ens movíem entre aquests dubtes quan la tempesta del dijous 30 de juliol, molt inferior a la del 21, va provocar un nou tall en el subministrament en considerar que l’enterboliment de l’aigua a la captació del riu Madriu i els nivells de terbolesa no són aptes per al consum humà. La tensió es dispara i els afectats demanen explicacions amb més intensitat. Moltes anades i vingudes fins que el 31 es restableix de nou el subministrament no apte pel consum humà i es viu l’escena que ha provocat la crítica àcida del president del Grup Mixt Pere López, la del repartiment de garrafes d’aigua al pavelló del Prat Gran, una imatge «tètrica», segons López, en ple any 2015.  Després de tornar a patir talls intermitents i restriccions del consum d’aigua, el comú informa del restabliment potable del líquid i la tornada a la normalitat. 

Reunions, trucades i mesures per pal·liar una «catàstrofe impossible de predir i extraordinària», segons van apuntar en reiterades ocasions la corporació escaldenca i el responsable de Capesa, Eduard López, ase dels cops del sector hoteler i de part de l’oposició. Mentre bullien les queixes dels afectats, s’anuncien mesures preventives i es construeix, en un parell de dies, una presa amb troncs de 4 metres i 70 centímetres d’alt per retenir els llims i argiles que han quedat al descobert arran de les tempestes. Entre aquesta presa i el refugi de Claror s’hi instal·len 5 filtres més fets amb bales de palla i embolicats amb malla geotèxtil d’un o dos metres d’amplada que por retenir els sediments més fins. 

Unes mesures que no semblen acabar de contentar a molts establiments que acusen al comú de»mala comunicació» en el afer i de realitzar aquests treballs «tard i malament, quan el mal ja estava fet». Posteriorment, el sector manté una reunió abraçada per la UHA, per valorar els danys i les pèrdues econòmiques es troben amb els representants del comú i de Capesa per transmetre els seus neguits. La UHA considera que hi ha hagut una manca d’empatia de la corporació envers als afectats, que s’ha d’establir un protocol per a aquest tipus de casos de necessitat extrema i estudien presentar un escrit on recolliran totes les queixes que van ser plantejades. I fins avui, acusacions a tort i a dret i l’esperança de mirar al cel i que no plogui. Si ho fa, que no es repeteixi allò que passa cada 500 anys.