La nova gran superfície de la Seu d’Urgell no ha comportat, fins el moment, cap retorn econòmic significatiu pel comerç de proximitat, especialment pel que fa a aquelles botigues que no es dediquen al sector pròpiament de l’alimentació. Les caixes dels establiments de comestibles registren caigudes de vendes, especialment peixateries, fruiteries i verdureries. L’excepció es troba en les carnisseries, on el sector està estabilitzat al donar-se la circumstància que el seu producte autòcton no competeix directament amb el de Mercadona que ven la seva carn de productors de fora d’aquest territori, igual que passa amb d’altres articles. 
 

La botiguera d’una fruiteria del carrer Regència d’Urgell va explicar que «els números no surten com abans ja que els andorrans que baixen es queden solament al supermercat ubicat a l’entrada al municipi i tornen a recular cap a dalt una vegada han fet les seves compres».  

Tot i que la Unió de Botiguers de la Seu i l’Alt Urgell (UBSA) va demanar en el seu dia a l’Ajuntament que l’entrada principal a la nova gran superfície estigués per sota de la carretera general per donar una certa continuïtat al nucli urbà i crear així un pol d’atracció cap al centre, són molts els botiguers que constaten que succeeix tot el contrari, «només cal fixar-se en el gran nombre de vehicles amb matrícula andorrana que donen la volta i eviten endinsar-se en el centre urbà de la Seu», explica una venedora d’una carnisseria del carrer Major. 

Mercat setmanal
 

El mercat setmanal dels dimarts i dels dissabtes també s’ha ressentit de la posada en marxa del nou gran comerç. Una botiguera de queviures d’aquesta mateixa artèria comercial considera que és «força significatiu que molts venedors desmuntin les seves parades sobre la una de la tarda quan fa relativament poc aquestes tasques s’allargaven fins i tot a les tres». Es tracta, conclou de «sobreviure i d’aguantar com puguem». L’amplia oferta de fruita, verdura i hortalisses, juntament amb la varietat d’altres productes frescos de la recent àrea comercial «fan desistir a més d’un andorrà» a atansar-se al cor de la ciutat. 
 

El president de l’UBSA, Ramon Ferrer, creu que l’ideal hagués estat que la superfície comercial estigués «al mig de la ciutat i poder competir amb el gran centre comercial que tenim a 10 quilòmetres d’aquí». Ferrer manifesta que des del «primer moment els comerciants no volíem una gran superfície fora del nucli urbà i la nostra por va ser que s’arribés a fer a Montferrer».

Per al portaveu de l’entitat gremial el mercat interior en certa manera està consolidat i «no hi ha risc de fuga de vendes cap a Andorra». I és que els botiguers tenen les mirades més posades en els clients del Principat que en els del seu propi municipi i comarca. Fins i tot hi ha més d’un botiguer que s’ha atrevit a dir que «el 95% dels compradors de Mercadona són d’Andorra mentre que els urgellencs seguiran fidels als seus supermercats de tota la vida».

Crisi 

 

Ferrer és conscient que el consumidor final demana la implementació de superfícies comercials que s’han convertit per a molta gent també «en un punt d’oci durant els caps de setmana» i, per tant, «tot plegat presenta pros i contres».

La inauguració del centre comercial coincideix a banda amb la crisi econòmica que «es palpa a la Seu de forma preocupant». Una bona prova és el tancament de botigues que directa o indirectament podria estar motivat per la instal·lació del nou supermercat.

A peu del carrer Major es poden observar un mínim de quatre establiments que tenen les seves portes tancades. Amb un context desfavorable l’esperança rau que la crisi sigui història el més aviat possible tenim en compte que «la crisi ens va arribar a la Seu més tard però també serà més tard quan s’acabi».

Grans supermercats 

 

Els grans supermercats són bastant reticents a explicar l’abast de l’impacte que els  representa el seu nou competidor. El representant d’un d’ells va indicar que «no podem faltar a la veritat i hem de reconèixer que s’ha perdut clientela». Durant el primer mes després de la inauguració de Mercadona les vendes van caure «entre un 20 i un 25% fruit principalment de l’efecte novetat».
 

La situació s’ha anant corregint i «ara estaríem parlant de xifres negatives, d’entre el 10 i el 15%». Les pèrdues van ser «calculades» i sortosament no van representar percentatges més alts dels previstos. Hores d’ara «estem parlant d’una clara millora i d’una tendència a l’estabilització». Les previsions s’han anat complint i ara sembla que «tot torna ja al seu lloc».