ESCALDES-ENGORDANY
Namaste, la salutació més solidària
La venda d’una polsera ideada per Elisabeth Olivé ja ha recaptat 22.000 euros per als afectats del sisme del Nepal
De vegades, un petit gest pot ser molt gran. Una senzilla polsera, per un preu simbòlic de 2 euros, ha revolucionat el concepte de solidaritat i va camí de sumar 30.000 euros que es destinaran a les víctimes del terratrèmol que va castigar el Nepal fa unes setmanes. Fins ahir ja s’havien recollit 22.000 euros.
Després de conèixer les conseqüències del sisme, l’Elisabeth Olivé, muntanyenca que ha visitat diverses vegades l’Himàlaia, no podia quedar-se de braços creuats i va pensar com ajudar el Nepal, sobretot la canalla. Aleshores, se li va ocórrer dissenyar i comercialitzar unes senzilles polseres per recaptar alguns fons. «Vaig demanar a un amic escalador, que té una empresa de cintes impreses (SAFISA) que em fes un pressupost per a 5.000 polseres, però la idea els va agradar i les van produir gratuïtament. Tampoc ens va cobrar l’empresa d’impressió (Texgraf)».
La polsera és de tela, hi ha fins a vuit models de diferents colors i porta impresa la paraula ‘namaste’, que és una salutació del Nepal, com el nostre ‘hola’. La impulsora del projecte va proposar a la Fundació Muntanyencs per l’Himàlia d’incloure el seu nom i logotip al disseny de les polseres i l’entitat va acceptar de seguida. De fet, no és la primera vegada que Olivé col·labora amb la Fundació ja que «fa tres anys em van encarregar una recollida de roba i vam aplegar 1.500 quilograms», recorda. «Confio molt en la Fundació perquè conec la gent que la forma i hi treballa. Tenen projectes educatius per a la infància i hi ha un control de la continuïtat dels mateixos projectes», comenta.
Les 5.000 primeres unitats de les polseres es van esgotar en tan sols dos dies. Olivé les va distribuir en diverses botigues del país (tots els punts de venda es poden consultar a la web www.mount4him.org/polseres-solidaries) per a que les oferissin a la seva clientela per 2 euros. La resposta va ser entusiasta i es van encarregar 10.000 unitats més, «que l’empresa de cintes també va voler regalar-nos». Per tant, tots els diners recaptats es destinen, íntegrament, a la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia.
A més dels establiments comercials també hi han col·laborat les escoles, el Museu del Tabac i particulars que les han venut pel seu compte. «El millor de tot és la implicació dels amics i coneguts i que entre tots hem fet una cadena per vendre 15.000 polseres solidaries. Això diu molt dels que s’impliquen i reconec que quan em creuo algú amb la polsera, somric», confessa. «Vull agrair-ho a tots els amics, col·laboradors, botigues, escoles i Bombers d’Andorra».
Els 30.000 euros que es preveuen recaptar es destinaran a microaccions com, per exemple, comprar tendes de campanya o arranjar serveis i infraestructures que s’hagin pogut fer malbé pel terratrèmol. La prioritat és la llar d’infants de la Fundació, la Kalaish Home, situada a Katmandú, que acull i forma els infants de zones més pobres. «Vaig visitar la llar fa tres anys. La Fundació està fent una gran feina per tirar endavant en millorar l’educació dels infants.», explica. Els diners seran per a l’equipament i per ajudar directament les famílies de la canalla. «Tenim enllaços directes allà, com el director de l’escola o alpinistes com Ferran Latorre i Edurne Pasaban». Ara, perquè Nepal remunti, «cal recuperar l’activitat de muntanya, tornar a organitzar expedicions i contractar sherpes. Però amb més respecte per les muntanyes!», adverteix.
Després de conèixer les conseqüències del sisme, l’Elisabeth Olivé, muntanyenca que ha visitat diverses vegades l’Himàlaia, no podia quedar-se de braços creuats i va pensar com ajudar el Nepal, sobretot la canalla. Aleshores, se li va ocórrer dissenyar i comercialitzar unes senzilles polseres per recaptar alguns fons. «Vaig demanar a un amic escalador, que té una empresa de cintes impreses (SAFISA) que em fes un pressupost per a 5.000 polseres, però la idea els va agradar i les van produir gratuïtament. Tampoc ens va cobrar l’empresa d’impressió (Texgraf)».
La polsera és de tela, hi ha fins a vuit models de diferents colors i porta impresa la paraula ‘namaste’, que és una salutació del Nepal, com el nostre ‘hola’. La impulsora del projecte va proposar a la Fundació Muntanyencs per l’Himàlia d’incloure el seu nom i logotip al disseny de les polseres i l’entitat va acceptar de seguida. De fet, no és la primera vegada que Olivé col·labora amb la Fundació ja que «fa tres anys em van encarregar una recollida de roba i vam aplegar 1.500 quilograms», recorda. «Confio molt en la Fundació perquè conec la gent que la forma i hi treballa. Tenen projectes educatius per a la infància i hi ha un control de la continuïtat dels mateixos projectes», comenta.
Les 5.000 primeres unitats de les polseres es van esgotar en tan sols dos dies. Olivé les va distribuir en diverses botigues del país (tots els punts de venda es poden consultar a la web www.mount4him.org/polseres-solidaries) per a que les oferissin a la seva clientela per 2 euros. La resposta va ser entusiasta i es van encarregar 10.000 unitats més, «que l’empresa de cintes també va voler regalar-nos». Per tant, tots els diners recaptats es destinen, íntegrament, a la Fundació Muntanyencs per l’Himàlaia.
A més dels establiments comercials també hi han col·laborat les escoles, el Museu del Tabac i particulars que les han venut pel seu compte. «El millor de tot és la implicació dels amics i coneguts i que entre tots hem fet una cadena per vendre 15.000 polseres solidaries. Això diu molt dels que s’impliquen i reconec que quan em creuo algú amb la polsera, somric», confessa. «Vull agrair-ho a tots els amics, col·laboradors, botigues, escoles i Bombers d’Andorra».
Els 30.000 euros que es preveuen recaptar es destinaran a microaccions com, per exemple, comprar tendes de campanya o arranjar serveis i infraestructures que s’hagin pogut fer malbé pel terratrèmol. La prioritat és la llar d’infants de la Fundació, la Kalaish Home, situada a Katmandú, que acull i forma els infants de zones més pobres. «Vaig visitar la llar fa tres anys. La Fundació està fent una gran feina per tirar endavant en millorar l’educació dels infants.», explica. Els diners seran per a l’equipament i per ajudar directament les famílies de la canalla. «Tenim enllaços directes allà, com el director de l’escola o alpinistes com Ferran Latorre i Edurne Pasaban». Ara, perquè Nepal remunti, «cal recuperar l’activitat de muntanya, tornar a organitzar expedicions i contractar sherpes. Però amb més respecte per les muntanyes!», adverteix.