El sergent d’aviació nord-americà Francis E. Owens, més conegut com Bud Owens, va morir al pic del Montmantell, al Pla de l’Estany (La Massana), cap al 25 d’octubre de 1943. Owens formava part d’un grup d’aviadors i d’altres militars caiguts en combat durant la Segona Guerra Mundial que fugien de l’exèrcit alemany.

El seu periple va començar a Normandia, on el seu avió va ser abatut. Owens, heroi de guerra per partida triple, no va poder arribar a Barcelona, on hauria trobat la llibertat. El sergent va morir a la muntanya, juntament amb dos companys més de l’exèrcit nord-americà, el sergent Paskett i els sotstinent Harold B. Bailey. Els cossos no van ser localitzats fins al juny de 1944 i van ser sepultats al cementiri vell d’Arinsal el setembre següent. El  per què es va trigar tant no se sap...

Owens havia estat declarat missing in action («desaparegut en combat») i fins al 1951 les autoritats nord-americanes no van notificar a la família que Owens havia mort i es trobava a Arinsal. Les seves restes van ser exhumades i enterrades a un cementiri nord-americà a Bèlgica, on encara reposa.

La història hauria quedat aquí si no fos perquè l’any 2006, Warren Carah, fill d’un copilot de B-17 de la Segona Guerra Mundial, va començar a reconstruir la trajectòria vital del seu pare i va contactar amb la família d’Owens. A tot això s’hi va sumar que un guia belga specialitzat en els camps de batalla de Normandia, Geert van den Bogaert, que també investigava sobre el tema, i els buits del periple d’Owens es van anar omplint. Owens va ser un heroi de guerra ja que fins en tres ocasions –demostrables– va salvar –o intentar– vides de companys. En l’últim intent va perdre la vida ja que sembla que el sergent va estar arrossegant un dels membres de l’expedició que fugia de França que estava esgotat. El sergent també va morir d’esgotament i de fred. Només tenia 21 anys.

L’EMOCIÓ DE LA NEBODA / Amb tots els descobriments sobre Owens i la comitiva que va fugir per tot França fins travessar a peu des de l’Arièja  fin a Andorra, Van den Bogaert es va animar a impulsar un projecte de reconstrucció de tot el recorregut buscant la llibertat. La neboda d’Owens,  Colleen Brennan, filla del germà petit del sergent, encara viu, es va animar de seguida a formar part de l’expedició, a la qual s’hi ha sumat una neboda de Brennan, Hayley Hulbert, alguns militars nord-americans, un besnét d’una de les famílies franceses que va acollir Owens durant la fugida o, fins i tot, un documentalista que ho enregistra tot i pretén realitzar-ne un audiovisual.

El grup, format per una desena de persones, ha resseguit totes les passes des de La Colulonche, a Normandia, agafant vehicles i trens, tal com va fer el sergent l’any 1943, fins arribar a Suc Sentenac, a l’Arièja, i seguir a peu fins a Arinsal. Aquest tram és l’únic que Brennan no ha fet igual que el seu oncle. La colla va arribar ahir al vespre a Arinsal, on els va rebre el cònsol major de la Massana, David Baró, i l’historiador Claude Benet, amb qui Van den Bogaert va contactar per saber més sobre Owens i els passos d’evasió per la muntanya.

El grup també va visitar l’hotel Pobladó, on es van allotjar els supervivents de l’expedició on Owens va perdre la vida. L’allotjament està en desús però la propietat ha condicionat un parell d’habitacions perquè el grup conegués com eren als anys 40. Baró també els va acompanyar al cementiri vell d’Arinsal, on va estar enterrat Owens, i després van continuar fins a la Massana, on es van allotjar a l’hostal Palanques.
Avui arribaran a Barcelona, on els esperen al consolat britànic.