Si vostès no coneixen les llegendes d’Andorra, no s’hi esforcin, perquè no les entendran, almenys segons la interpretació que n’ha fet el director i coreògraf de l’espectacle Scalada Storia, el tercer que el Cirque du Soleil porta al país. Stéphane Boko s’ha basat en les històries ancestrals i tradicionals que ha descobert durant les seves estades. Preguntat sobre el fil conductor de la trama, Boko va detallar ahir que és «la Caixa d’Andorra», jugant amb el concepte de la Caixa de Pandora, però en lloc de deixar anar tots els mals del món, la caixa andorrana allibera les llegendes.

Un dels primers números és el de la Dama Blanca, la protectora d’Andorra, que ballant dins una bola venç el llop, l’amenaça del país, i que la llegenda parla d’un bisbe que es volia apoderar de les Valls i la Dama Blanca va convertir en llop. Del bisbe, però, ni rastre. L’altra referència contrastable és el decorat en què es reflecteix la Mare de Déu de Meritxell, la llegenda de la qual diu que la talla no es volia moure del lloc on va ser descoberta. Una estructura recorda el pont del Diable i Boko també juga amb l’arquitectura de Caldea, que tot i no ser una llegenda, el fascina.

Però, tot i que costa seguir el fil argumental d’Storia, el Cirque du Soleil l’ha tornat a encertar amb números acrobàtics espectaculars, d’extrema dificultat, i amb una posada en escena elegant, atrevida i molt divertida. «Volíem presentar un espectacle modern però sense elements multimèdia, sense projeccions que distreguin l’espectador del que passa a l’escenari», va aclarir Boko. «Per a mi ha estat un repte com a creador, com passar el missatge. Durant tot l’espectacle se segueix una corba emocional», va afegir.

L’organització coincideix en afirmar que Storia és el xou on hi ha els números acrobàtics de més dificultat dels tres Scalada. Un equilibrista pujat sobre tres llaunes, una parella penjant, literalment, d’uns cèrcols, i un grup d’esbojarrats volant pels aires són algunes de les propostes que més ai! van provocar i més aplaudiments van rebre.

La troupe d’artistes és nova cada any, excepte dos ballarins B-boy, que han repetit experiència. Entre la colla hi ha vuit nacionalitats: russos, francesos, canadencs, xinesos, japonesos, argentins, ucraïnesos i estatunidencs. Una barreja cultural que no és un obstacle a l’hora d’idear l’espectacle. «Som una gran família, ningú vol deixar el circ», manté la directora de màrqueting de la companyia, Clara Márques.
La llum i la música són dos protagonistes més d’Storia, que vol tornar sorprendre l’espectador.