Un percentatge molt significatiu de les visites realitzades al servei d’urgències de l’Hospital l’any 2014 van ser pediàtriques. En concret del total de les 36.819 assistències prestades per aquest servei, un 18,2% van correspondre a l’atenció a infants. El pes de les urgències pediàtriques s’explica, en part, perquè el pediatra de guàrdia només es troba a l’hospital i els pacients no tenen cap altra alternativa que fer ús d’aquest servei fora dels horaris habituals de l’atenció ambulatòria. Però també hi ha d’altres explicacions.

Així, el director assistencial del SAAS, Francesc Aroles, va indicar que, acompanyat a l’increment de recursos a la primària, manca també «un canvi cultural en l’usuari» que, en alguns casos, per comoditat va directament a urgències esquivant altres nivells assistencials. 
 

En aquesta línia, el cap de Pediatria i Neonatologia de l’Hospital, Josep Estrada, va assegurar que aquest fenomen «no tan sols es dóna a Andorra sinó a d’altres països». Per a Estrada molts problemes de salut que «no són realment greus, urgents o complexos, s’haurien de resoldre molt probablement a un altre nivell como potser el de l’atenció primària». 
 

La conseqüència més important de l’alt percentatge de visites a urgències, quan es tracta de situacions de salut no especialment greus, és l’augment del cost del servei sanitari, ja que no és el mateix «fer una visita a urgències i mantenir uns recursos hospitalaris que no fer una visita a l’atenció primària». Estrada justifica en determinades circumstàncies l’opció de les urgències «partint de la base que ningú hi va perquè s’avorreixi», pel fet «que el que és busca cada vegada més és una solució ràpida als problemes de salut». 
 

Una circumstància que considera va molt lligada a la societat en la que vivim que «així ens ho demana», davant uns hàbits que han anat canviant. Així són cada cop menys els nens malalts que es queden al seu domicili a cura d’algun dels seus familiars, «ja que en molts casos treballen els dos pares i aquests tenen certes dificultats per poder quedar-se a casa». En aquest context els progenitors necessiten «solucions ràpides per tal que els fills continuïn amb la seva escolarització sense faltar a la feina». 
 

El SAAS vol posar fil a l’agulla i s’ha fixat com un dels seus objectius el poder dotar dels recursos necessaris a l’assistència primària - a través dels CAP i les consultes externes del mateix centre hospitalari - especialment pel que fa a aquelles patologies que no requereixen anar a urgències o que no els hi calgui el seu ingrés. 

Ingressos hospitalaris 

 

Segons la Memòria d’activitats de la parapública de l’any passat, 400 infants van ser ingressats per diferents patologies, amb una estada mitjana de 2,8 dies. Entre aquests una cinquantena van ser nounats. Estrada va assenyalar que l’any passat es van practicar 500 parts, una xifra que «any rere any va disminuint». Lluny queden «els 800 de fa uns quants anys» amb una natalitat a la baixa i un descens clar de la població. Pel que fa a les consultes externes, el 2014 es va tancar amb 1.251 atencions, un percentatge semblant  a l’exercici anterior.
 

D’altra banda, el Servei de Salut escolar va atendre  2.184 infants, entre els 5 i el 11 anys. El responsable de qualitat del SAAS, Josep Maria Casanellas va assegurar que la intenció és potenciar a aquest servei ja que «fixa els indicadors als problemes de salut que es poden donar en el futur», com ara per exemple «detectar pacients amb risc d’obesitat".