ANDORRA LA VELLA
El 15% de la població pateix algun trastorn o malaltia mental
El pla per a l’atenció de la salut psíquica es redactarà enguany i s’implementarà entre 2016-2017
Un 15% de la població d’Andorra pateix algun tipus de trastorn o de malaltia mental, és a dir, des d’ansietat i estrès a patologies greus com esquizofrènia o depressió severa. La població actual és de 70.570 habitants (segons les dades d’Estadística del 2014), per tant, el càlcul determina que unes 10.500 persones, aproximadament, pateixen problemes psicològics. A més, l’Enquesta sobre salut mental també ha revelat que hi ha un 4% de la població amb tendències suïcides o que s’ha tret la vida.
Tot i l’alarmant xifra, revelada ahir durant la compareixença de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, davant de la comissió legislativa de sanitat i medi ambient, «amb els mateixos indicadors és una dada comparable a d’altres poblacions similars a la nostra. Això no vol dir que no haguem de treballar, sobretot, a nivell de prevenció», va subratllar Ferrer.
De fet, durant la presentació de la proposta de document de treball del Pla Nacional de Salut 2020, la ministra va recordar que durant el segon semestre d’enguany es redactarà el Pla integral d’atenció de la salut mental, que s’implementarà durant els dos anys següents (2016-2017).
Una de les eines del Pla Nacional de Salut és el MAAS (Model Andorrà d’Atenció Sanitària), del qual es desplegaran els diferents plans integrals d’atenció per als problemes de salut amb major impacte. «Durant el 2015 s’ha activat la prova pilot d’atenció de la diabetis de tipus 1 i 2. A principis del 2016 en tindrem els resultats i sabrem què s’ha de corregir. Ens ajudarà a elaborar el reglament del MAAS», va dir Ferrer.
RUTES DEL MAAS / El MAAS desplegarà processos clínics integrats, és a dir, xarxes d’atenció per atendre pacients amb patologies cròniques i/o amb factors de risc. Les malalties, trastorns i problemes per a les quals s’elaboraran els plans específics són: obesitat; addiccions (tabaquisme, alcoholisme, drogaddiccions, etcètera); accidents (la causa més freqüents de baixes laborals); malalties de transmissió (sexuals, víriques); seguretat alimentària; salut mental; oncologia, aparells circulatori i respiratori (el 70% de la mortalitat es deu a aquestes tres causes) i l’atenció sociosanitària.
L’objectiu del MAAS és «proporcionar una assistència sanitària centrada en la persona, integral i continuada, que respongui a les seves necessitats de salut i que sigui segura, de qualitat i eficient». El MAAS es desenvolupa en tres nivells: un primer, d’atenció primària, domiciliària i comunitària, en què el metge de referència i infermeria –el paper dels quals es vol reforçar– atendrà els problemes de salut més freqüents i determinarà les actuacions inicials i la necessitat d’activar recursos assistencials de segon nivell, que és el metge especialista. Un tercer nivell serà l’ingrés en un centre hospitalari de referència fora d’Andorra.
CRONICITAT I DEPENDÈNCIA / A l’entorn sanitari preocupa que, a mitjà-llarg termini, la població usuària del sistema sanitari augmentarà ja que, actualment, «la piràmide de població per franges d’edat és molt jove. Això vol dir més gent que accedirà a l’altra franja d’edat, la de gent gran, en què hi ha més necessitat de recursos sanitaris», va aclarir la titular de sanitat. Les malalties cròniques i la dependència són dos handicaps als quals la sanitat s’haurà d’afrontar en els pròxims anys i, per això, el MAAS promourà «l’autoresponsabilitat del pacient» perquè sàpiga com tenir cura d’ell mateix.
Ferrer va advertir que «la salut cada vegada serà més cara i, per tant, hi haurem de destinar més recursos. Hem de garantir una bona qualitat assistencial però racionalitzada i, si tens millor qualitat de vida i més salut tens menys despesa sanitària».
LES PERLES
L’historial clínic compartit, el 2016
La història clínica compartida s’implementarà durant l’any que ve. Consisteix en una eina digital mitjançant la qual el metge que hi accedeixi podrà veure a la història clínica de cada pacient quan es va fer l’última anàlisi de sang, radiografia, visita mèdica, etcètera.
Control de talla i pes per prevenir l’obesitat
Durant el segon semestre del 2015, des d’atenció primària o hospitalització s’iniciarà un registre de talla i pes de cada pacient. La mesura forma part de la prevenció de l’obesitat que es complementarà amb una enquesta de nutrició el 2016 i l’extensió del programa Nereu.
El registre d’afectats de càncer, fins al 2017
L’any que ve es llençarà el Programa de detecció precoç de càncer de colon i, durant el 2017, es crearà el primer Registre poblacional de càncer d’Andorra, que mostrarà la incidència de la malaltia. Durant el 2017 es redactarà el Pla integral d’oncologia, que s’implementarà entre el 2018-2019.
Un telèfon d’atenció multiresposta
Un altre dels projectes previstos pel Pla Nacional d’Atenció Sanitària és la creació d’un centre multiresposta d’atenció telefònica, en què els interlocutors aconsellen o redireccionen a l’atenció mèdica els que consulten. No s’ha concretat si funcionarà amb el 116 o serà un servei independent.
Pacte d’Estat entre tots els colors polítics
Els membres de la comissió legislativa de sanitat van suggerir a Rosa Ferrer un Pacte d’Estat en matèria de salut. «Si hi ha un consens ho trobo genial perquè es pretén que perduri en el temps, independentment de qui hagi al capdavant de la cartera de sanitat», va respondre la ministra.
Tot i l’alarmant xifra, revelada ahir durant la compareixença de la ministra de Salut, Afers Socials i Ocupació, Rosa Ferrer, davant de la comissió legislativa de sanitat i medi ambient, «amb els mateixos indicadors és una dada comparable a d’altres poblacions similars a la nostra. Això no vol dir que no haguem de treballar, sobretot, a nivell de prevenció», va subratllar Ferrer.
De fet, durant la presentació de la proposta de document de treball del Pla Nacional de Salut 2020, la ministra va recordar que durant el segon semestre d’enguany es redactarà el Pla integral d’atenció de la salut mental, que s’implementarà durant els dos anys següents (2016-2017).
Una de les eines del Pla Nacional de Salut és el MAAS (Model Andorrà d’Atenció Sanitària), del qual es desplegaran els diferents plans integrals d’atenció per als problemes de salut amb major impacte. «Durant el 2015 s’ha activat la prova pilot d’atenció de la diabetis de tipus 1 i 2. A principis del 2016 en tindrem els resultats i sabrem què s’ha de corregir. Ens ajudarà a elaborar el reglament del MAAS», va dir Ferrer.
RUTES DEL MAAS / El MAAS desplegarà processos clínics integrats, és a dir, xarxes d’atenció per atendre pacients amb patologies cròniques i/o amb factors de risc. Les malalties, trastorns i problemes per a les quals s’elaboraran els plans específics són: obesitat; addiccions (tabaquisme, alcoholisme, drogaddiccions, etcètera); accidents (la causa més freqüents de baixes laborals); malalties de transmissió (sexuals, víriques); seguretat alimentària; salut mental; oncologia, aparells circulatori i respiratori (el 70% de la mortalitat es deu a aquestes tres causes) i l’atenció sociosanitària.
L’objectiu del MAAS és «proporcionar una assistència sanitària centrada en la persona, integral i continuada, que respongui a les seves necessitats de salut i que sigui segura, de qualitat i eficient». El MAAS es desenvolupa en tres nivells: un primer, d’atenció primària, domiciliària i comunitària, en què el metge de referència i infermeria –el paper dels quals es vol reforçar– atendrà els problemes de salut més freqüents i determinarà les actuacions inicials i la necessitat d’activar recursos assistencials de segon nivell, que és el metge especialista. Un tercer nivell serà l’ingrés en un centre hospitalari de referència fora d’Andorra.
CRONICITAT I DEPENDÈNCIA / A l’entorn sanitari preocupa que, a mitjà-llarg termini, la població usuària del sistema sanitari augmentarà ja que, actualment, «la piràmide de població per franges d’edat és molt jove. Això vol dir més gent que accedirà a l’altra franja d’edat, la de gent gran, en què hi ha més necessitat de recursos sanitaris», va aclarir la titular de sanitat. Les malalties cròniques i la dependència són dos handicaps als quals la sanitat s’haurà d’afrontar en els pròxims anys i, per això, el MAAS promourà «l’autoresponsabilitat del pacient» perquè sàpiga com tenir cura d’ell mateix.
Ferrer va advertir que «la salut cada vegada serà més cara i, per tant, hi haurem de destinar més recursos. Hem de garantir una bona qualitat assistencial però racionalitzada i, si tens millor qualitat de vida i més salut tens menys despesa sanitària».
LES PERLES
L’historial clínic compartit, el 2016
La història clínica compartida s’implementarà durant l’any que ve. Consisteix en una eina digital mitjançant la qual el metge que hi accedeixi podrà veure a la història clínica de cada pacient quan es va fer l’última anàlisi de sang, radiografia, visita mèdica, etcètera.
Control de talla i pes per prevenir l’obesitat
Durant el segon semestre del 2015, des d’atenció primària o hospitalització s’iniciarà un registre de talla i pes de cada pacient. La mesura forma part de la prevenció de l’obesitat que es complementarà amb una enquesta de nutrició el 2016 i l’extensió del programa Nereu.
El registre d’afectats de càncer, fins al 2017
L’any que ve es llençarà el Programa de detecció precoç de càncer de colon i, durant el 2017, es crearà el primer Registre poblacional de càncer d’Andorra, que mostrarà la incidència de la malaltia. Durant el 2017 es redactarà el Pla integral d’oncologia, que s’implementarà entre el 2018-2019.
Un telèfon d’atenció multiresposta
Un altre dels projectes previstos pel Pla Nacional d’Atenció Sanitària és la creació d’un centre multiresposta d’atenció telefònica, en què els interlocutors aconsellen o redireccionen a l’atenció mèdica els que consulten. No s’ha concretat si funcionarà amb el 116 o serà un servei independent.
Pacte d’Estat entre tots els colors polítics
Els membres de la comissió legislativa de sanitat van suggerir a Rosa Ferrer un Pacte d’Estat en matèria de salut. «Si hi ha un consens ho trobo genial perquè es pretén que perduri en el temps, independentment de qui hagi al capdavant de la cartera de sanitat», va respondre la ministra.