El darrer quart de segle la comunitat global ha fet passos de gegant per a consolidar el finiment de la desigualtat entre països. La infància ha estat en bona mesura el nucli de les iniciatives empreses; no només per la seva condició de major feblesa sinó per afavorir el creixement d’unes futures generacions adultes sanes i preparades. La prèvia recollida de dades i xifres per a la cooperació social és fonamental abans d’endegar aquests –mal anomenats– projectes solidaris. I Andorra, si bé malgrat la seva petitesa es caracteritza per participar animadament en matèria internacional, falla en matèria de compilació de dades sobre la situació de les generacions de menor edat dins les seves fronteres.
 

«A Andorra tenim aquest treball bastant avançat», gràcies a la tasca realitzada «a través de l’Observatori de la Infància». Tanmateix, «sempre queden coses pendents a fer amb l’objectiu de poder saber realment quina és la situació i de quina manera s’inverteix en infància, cosa en què hem d’avançar molt», recomana la directora d’UNICEF Andorra, Marta Alberch. La necessitat de dedicar un major esforç a l’àmbit de la compilació de dades rau en «la importància de tenir informació precisa per tal de poder desenvolupar» no només «programes», sinó «polítiques d’infància» que vertaderament s’adeqüin al Principat. Pas ineludible per «assegurar els resultats».
 

El consell d’Alberch coincideix amb la recent publicació de l’informe final d’UNICEF sobre els Objectius del Mil·leni (ODM), ‘Progrés per a la infància’. Un document de referència que, tot i no incloure Andorra, denota que «la millora dels indicadors d’infància és un punt clau».  L’aprovat just en aquesta matèria no és només per al Principat sinó que «és extrapolable a qualsevol país», però se li ha de donar embranzida «des d’un punt de vista més intern»; cal aconseguir en aquest terreny el mateix nivell que els darrers anys s’ha assolit a l’hora de conscienciar la societat andorrana sobre les desigualtats permanents de l’exterior.
 

«Som petits i, en ocasions, ens fa l’efecte que no podem fer gran cosa», percep la conductora de la fundació a nivell local, qui també considera que «hem de continuar treballant en cooperació internacional». Els objectius, dins la seva ingent complexitat, són senzills de comprendre. D’una banda, «cal continuar invertint en revertir» les funestes dades que, «malgrat cada vegada són millors, no deixen de ser preocupants: hi segueix havent moltes persones sense accés a drets bàsics com l’aigua potable o uns sistemes d’educació i sanitat que siguin –en cas de disposar-ne– adequats. Per arribar a aquesta meta cal, d’altra banda,  «continuar invertint en cooperació internacional com hem fet fins ara a través de programes de cooperació internacional o a través de les ONGs que treballem en aquests programes». 

Tot plegat és possible, «dins de la nostra petitesa». Alberch fa recaure en aquesta característica la dificultat de recollir dades. 
 

Paradoxalment, concretar mesures en aquest sentit «és complicat» perquè «potser pensem que ja sabem tot el que passa», però precisament això «hauria de permetre tenir una major facilitat d’accedir a aquestes dades». Així, «qui té el poder podria millorar aquesta situació; tenir informació ens permetrà conèixer quina és la situació de la infància a Andorra per aplicar-hi plans adequats». Per a tal comesa «cal que ens marquem tots com a objectiu evolucionar en aquest aspecte el més aviat possible i que la informació sigui com més actualitzada, millor».
 

Des de l’ONG es destaca que «durant molts anys no s’ha vist la importància de tenir dades», element indispensable «per poder avançar qualitativament». Marta Alberch celebra que s’està «evolucionant molt» en aquesta línia, però encara s’ha de treballat en el desenvolupament d’estadístiques concretes  sobre la infància per tal d’evitar la mort de «sis milions d’infants cada any.