L’ajuntament de Sort va mostrar ahir el seu condol a la família del valencià alpinista que el darrer diumenge perdia la vida al Kirguizistan en ser sorprès per una allau. La Corporació municipal de Sort i l’Associació Esportiva Pallars (AEP) ha expressat el profund sentiment de dolor per la pèrdua de Àlex Vicedo Chafer, soci i federat de l’AEP, mort aquest diumenge en un accident de muntanya al Kirguizistan. 
 

El fet va causar la mort de tres joves alpinistes d’entre 18 i 24 anys, «un fet molt desgraciat» però «imprevisible», va explicar ahir al migdia Elies Coll, del Centre de Tecnificació d’Alpinisme de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya. Tots tres, nascuts a Ontinyent, Tarragona i Ripoll, eren membres de l’entitat un grup d’elit dedicat a l’alpinisme i integrat per 17 persones, i formaven part d’una expedició on participaven deu alpinistes, dos dels quals són tècnics titulats. Els altres muntanyistes estan il·lesos, segons informa l’Ara.
 

Les víctimes són Pol Rodríguez, de Tarragona i de 18 anys, tot i que ahir n’hauria fet 19, membre de l’Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista; Josep Cotrina, de Ripoll, membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí, i Àlex Vicedo, d’Ontinyent, membre de l’Associació Esportiva Pallars. Vicedo i Cotrina tenien 24 anys. Segons Coll, tots tenien una «basta experiència» en alpinisme –han de passar unes proves tècniques per poder entrar al Centre de Tecnificació–. Vicedo estava titulat i treballava en empreses d’esports d’aventura a Ontinyent, el Pallars i la Cerdanya.
 

Segons van explicar representants del Centre de Tecnificació, l’accident va passar a la gelera de Corona, camí del cim Ak-Too, de 4.620 metres d’altitud, al parc nacional d’Ala-Archa, tal com informa el mitjà digital ‘www.viurealspirineus.cat’. 
 

Una allau o despreniment de neu hauria fet caure de la paret els tres alpinistes, però no va afectar la resta de membres de l’expedició, perquè eren en cordades en zones diferents, mentre desenvolupaven objectius diferents. S’havien dividit en diferents grups en què els membres de cada un es lliguen entre si amb una corda i on hi havia un especialista amb més experiència. Coll va explicar que aquests grups no fan mai la mateixa ruta, precisament per evitar que si un dels integrants causa una esllavissada pugui afectar el que el segueix.
 

Això va fer que els altres alpinistes no veiessin l’accident i que per tant se n’adonessin més tard, tot i que encara no se saben gaires detalls de com va anar tot plegat. Sigui com sigui, així que van poder van contactar amb les autoritats, tres membres del grup van anar a la capital, Bishkek, per coordinar les comunicacions, i els altres quatre van anar amb l’helicòpter de rescat a recuperar els cossos. El rescat va durar deu hores. El migdia d’ahir els cadàvers van arribar a la capital. Encara s’està treballant i en els tràmits burocràtics per tal de poder repatriar-los amb el primer vol possible, un cop es resolguin els papers pendents que permetin la tornada dels cossos.
 

L’expedició havia començat el viatge a Barcelona, el passat dimarts 16. La voluntat era tornar a la ciutat passat un mes, el 15 de juliol. La intenció inicial era visitar diferents zones d’escalada en roca i d’alpinisme del país, que és molt muntanyós –té una altitud mitjana de 2.750 metres per sobre el nivell del mar–, en funció de la meteorologia i els permisos d’ascensió que se’ls atorgués. 
 

Entre els membres del grup hi ha Toti Valés, guia d’alta muntanya i director del Centre de Tecnificació, i Adrià Chueca, tècnic esportiu d’alta muntanya, ambdós abastament preparats per a l’execució d’aquesta activitat esportiva.
 

Abans d’ahir a les 18.46, hora local, Valés va trucar al sotstècnic del Centre de Tecnificació, Elies Coll, per dir-li que havien mort tres membres de l’expedició. A les 03.30 de la matinada de dimarts van tornar a contactar amb Barcelona per confirmar l’accident. En aquest intercanvi també es va fer saber que els altres set membres de l’expedició no havien patit cap mal i que estan bé. 
 

Encara se saben poques coses de com va anar tot plegat a causa dels problemes de comunicació amb el Kirguizistan, un país que habitualment és poc freqüentat per turistes i estrangers.