2014 va estar marcat per l’arribada del virus de l’Ebola a Europa. A Espanya va esclatar amb uns casos que van acabar alterant el país i, de rebot, a Andorra, que mirava amb recel la situació. Primer va ser el missioner espanyol Miguel Pajares, que va ser repatriat des de Liberia el 7 d’agost i que va morir el dia 12; després un altre missioner, Manuel García Viejo, era repatriat des de Sierra Leona el 21 d’agost i el 25 moria, i llavors és quan la infermera Teresa Romero va tenir contacte amb el malalt, i en setembre va començar a tenir símptomes. En octubre va ser ingressada i l’alarma social ja era imparable.
 

El Principat, que semblava aïllat de qualsevol problema en aquest sentit, de sobte es va trobar en una setmana amb diversos casos, que finalment, però, van resultar malària. El primer va arribar d’un resident al Principat que havia estat de viatge a Sierra Leona i Guinea Conakry, i que en arribar a Barcelona i no trobar-se bé va anar al Clínic, on va ser ingressat, mentre la seva dona i altres dos acompanyants que havien fet el viatge amb ell eren aïllats. Al final es va detectar la malària i aquí va acabar el tema, però Andorra va tornar a ser en el punt de mira quan un dels acompanyants va arribar al Principat en autobús i només arribar, al voltant de les 18.00h del 21 d’octubre, va marxar cap a l’hospital en tenir símptomes de la malaltia. Llavors l’alarma va arribar a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on van començar a aparèixer tècnics amb tratges especials per evitar el contagi que començaven a desinfectar l’edifici i el seu exterior. L’home fins i tot va arribar a ser a porta d’Urgències uns sis minuts, segons va informar en el seu moment el Servei de Salut, i es va desallotjar una planta per aïllar-lo, reubicant altres pacients. Al final, per contra, es va detectar la malària, i llavors es van desactivar tots els protocols i tot va anar tornant a la normalitat. Ara bé, donada la situació de crisis fins i tot es va organitzar una roda de premsa amb la presència del cap de Govern.